Deixem el cotxe al la barrera que ens queda a la dreta, a
uns 200 metres
de la creu dels Rasos, des d’aquí ja sortim amb els esquis als peus direcció a
la torre dels enginyers, i una mica abans d’arribar a les esplanades trobem un
camí a l’esquerra que puja cap al remuntador de les Soques, i continuem cap al
Pedró, on comencem la baixada, per el camí que normalment baixem, amb alguna
pedra que comença a sortir, però es una baixada boníssima, amb neu dura i sense
traces, que aprofitem per baixar fins als Rasets, on s’acaba la neu, i ens toca
tornar a posar pells i desfer el camí que hem baixat altre cop fins al Pedró.
Ara anem pujant entre
els arbres fins al cim dels Rasos de Dalt, on hi ha la senyera, és una pujada
molt suau, de pocs metres, però molt bonica, tota plena d’arbres amb les
branques plenes de neu i també de caiguts i mig morts, que els has d’anar
esquivant per trobar el millor camí.
Baixem per la Baga
de Peguera, esquivant la gran quantitat d’arbres, i amb tendència a l’esquerra,
creuant les dues rases que trobem i amb vistes al poble de Peguera.
Fins que
arriba un moment que no ens queda més remei que carregar els esquis a l’esquena
per anar a buscar la pista que puja de Peguera cap a la
Creu.
Al final arribem al cotxe molt contents de la nova volta,
però creiem que hagués estat millor des de els Rasos de Dalt, tornar a
l’estació, per baixar per la pista, fins a Peguera i pujar per la Baga de Peguera fins als
Rasos de Dalt, al revés de com ho hem fet!!