CURSA DEL PEDRAFORCA

Sortim a quarts de 8 de Berga, anem cap a Saldes per fer la cursa del Pedraforca.

Només arribar a Saldes ja quedem parats dels cotxes que hi ha,  però és clar, 300 corredors son uns quants...

Després de donar uns quants tombs aconseguim deixar el cotxe aparcat, anem a buscar el dorsal i tela la cua que ens toca fer, es nota que només hem fet les curses de casa, no estem acostumats a tants corredors.

Ja estem a punt de sortir, el rellotge ja s’acosta a les 9:00 cada cop amb més pessigolles a l’estómac, i això que no ens hi juguem res, l’objectiu és passar un bon matí, tot i que volem fer-ho bé.

Comença la cursa, i la gent surt a fons, nosaltres igual per no quedar enrere, i sort que aviat el camí passa per llocs estrets i amb tanta gent es formen cues, per que així reposem una mica, però la pujada no ens dona treva, i quan arribem al mirador de Gresolet ja tenim de company el sol i la pujada encara sembla una mica més dura, sort que a partir del refugi el sol ja no apreta tant.

Anem pujant i fins el coll del Verdet ens cauen unes gotes de suor com cigrons, i anem passant excursionistes que ens van animant, ara un glop d’aigua al control i ràpid amunt que fa un aire fred que passem ben tivats, ja només ens queda la grimpada, i aquí podem avançar força gent, i cada cop sentim més crits d’ànim que arriben del cim!!!

Passem el control de xip i amb els ànims que em dona el Joan començo la baixada bastant ràpid fins a l’enforcadura, on fem un altre glop d’aigua per encarar la forta baixada fins a Saldes.

Baixem la tartera, ràpid però mirant de no anar per terra, i de salt en salt arribem al final de la tartera, ara si que només queda la última apretadeta i ja serem a Saldes, és el millor tros, ombra i bon terreny per córrer, i un cop encarem el final tornem a trobar molta gent que ens anima i fa que arribem amb més bona cara.

La cursa ens ha agradat moltíssim, i hem fet un bon resultat, només ens ha faltat poder parar una estona al cim per gaudir de les vistes i de la muntanya!!

Triangular de curses del Berguedà i cursa d'alta muntanya de Berga

Ja fa anys que es fa el triangular de curses de muntanya del Berguedà, no hi havia participat mai, en part per que les curses no són el que m’agrada més, tot i que la satisfacció un cop acabes no té preu.

Be, de fet l’any passat vam participar en una cursa del triangular, la de Berga, i només acabar-la, mentre encara esbufegàvem, el Vetus ja em proposava de fer el triangular sencer l’any següent, i així ho hem fet, la cursa d’Olvan, la de St. Jordi i la de Vilada, i el cert és que ens ho hem passat molt bé, tot i la competició hem volgut gaudir de les curses, això no vol dir que no haguem patit, que també ho hem fet, i mes d’un cop.

La primera cursa era la d’Olvan, que era la mes llarga però el desnivell no apretava massa, la vam acabar molt contents, amb algunes rampes al final, però contents, no coneixíem gaire la zona i ens va agradar molt.

La segona era la cursa de St. Jordi, que nomes començar ja s‘engarristava cap a l’ermita per escalfar be les cames, però al ser la més curta tothom va anar per feina i es va fer bastant ràpida.

La tercera i última s’havia de fer als Rasos de Peguera, però al final es va fer a Vilada, a la zona del Salga Aguda i el Serrat del Migdia, no era la més llarga però crec que era la més dura, la de més desnivell, potser és que aquesta zona la coneixem bastant i sabíem el que ens anava venint, però tela el que ens va costar...

Ja havíem acabat el triangular, molt contents, i per ser les nostres primeres curses, bastant satisfets dels resultats, i al saber que es feia la cursa d’alta muntanya de Berga no hi vam faltar.

Feia molt temps que la volia córrer, però cap any no m’havia decidit, va valer la pena, tot i la sortida passada per aigua va estar molt bé, algun camí amb massa fang, però en general molt bé i molt maca i al coincidir amb l’últim tros de la marató va ser molt animada.

Ara a continuar corrent, de moment sense curses, però amb les mateixes ganes.