Canal del Tunel a les Puntes de la Vinyola

20/04/2017
 Per acomiadar la meva temporada segurament, i no per falta de condicions, sinó perquè el cap ja està en mode estiu, fem una matinal per la zona de Porté.

Portàvem la idea al cap des de feia temps, i aprofitem les bones condicions i el bon temps per anar cap a les Puntes de la Vinyola. Des de l’estació de Porté sortim amb els esquis als peus i sense cap pèrdua ni dificultat ens anem endinsant per el fons de la vall, i poc a poc i guanyant alçada ens plantem sota les Puntes on veiem a la dreta del tot la Canal del Túnel.

arribant a la canal

Vistes de la canal

Des de sota es fàcil distingir-la per el bloc encastat que haurem de passar per sota i que dona nom a la canal.
El primer tram de canal el trobem que es pot fer per l’esquerra,on hi ha una reunió per fer en mixta i poc gel, o evitar els primers 10 metres per l’esquerra amb neu dura i fàcil de progressar.
Muntem reunió i el Roger tira amunt, fem un pas de mixta per entrar al díedre i un cop dins amb neu dura anem tirant, assegurant els passos, fins als blocs que formen el túnel, on trobem un friend tant ben posat que ens ajuda a superar l’últim pas del llarg, aquí trobem una altre reunió que aprofitem,

Un cop superat el bloc

El Roger sota el bloc

 a partir d’aquí no té complicació, uns 30 metres de neu dura i gel que ens porta fins a sota el ressalt final de roca, on muntem reunió per fer l’últim pas protegits, un tram de roca d’uns 10 metres no massa complicat però que no pots badar i que el Roger supera assegurant els passos.

Dalt la canal

A partir d’aquí empalma amb la canal que puja per la dreta fins a arribar dalt, es aconsellable tirar avall i més si es va amb els esquis com nosaltres. La baixada per aquesta canal no es complicada, no la trobem gaire traçada i amb neu dura, anem baixant fins a trobar les pistes i arribar al cotxe.

Ressenya nº22

Descripció

 

Track 

Pedraforca amb esquís

23/02/2017


Amb aquesta temporada bona de neu volem aprofitar per fer una excursioneta que no es pot fer cada any.

Deixem el cotxe al mirador de Gresolet, ens carreguem els esquis a l’esquena i pugem direcció al Refugi Estasen per anar a buscar el camí de la tartera, i no trobem la neu fins que no arribem ben bé a la part més baixa de la tartera on ens calcem els esquís.

Pujant la tartera

Arribat a l'enforcadura

Pugem la tartera amb molta neu i de tot tipus, des de l’enforcadura podem pujar bé per la canal que ens porta fins a uns 20 metres del cim, on aquí ens traiem els esquís per acabar d’arribar.

Arribant a cim

La neu que trobem a la baixada no es res de l’altre món, però el sol fet de baixar per la tartera amb les vistes dels pollegons, ha valgut molt la pena.

Un cop al final de la tartera ens tornem a carregar els esquís a l’esquena i cap al cotxe.

Pic de la Mina i Pedrons

27/01/2016

Després d'un temps sense explicar les nostres aventuretes, no perquè no n'haguem fet, sinó per falta de temps o de coordinació amb el Roger que les havia de redactar, avui es explicaré l'excursió amb esquis de muntanya. Tot i no ser un bon any de neu es poden fer moltes coses i prop de casa. Avui amb el Roger també ens acompanya el Dani, és el primer dia que hi coincideixo i repetirem.

Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de Porte per pujar fins al Pic de la Mina (2683m), un cim fàcil que quasi tota l'estona es fa per pista fins el tram final.

Des del cim i amb els esquis a l'esquena baixem direcció sud per l'aresta fins a trobar una canal ample que amb els esquis posats ens permet baixar, i amb bona neu, direcció a l'Estany dels Pedrons, però sense arribar-hi, fins als 2400m aprox, perquè volem pujar al coll que ens queda a l'oest per fer el cim del Pedrons, un cop amb les pells posades comencem a remuntar i aviat arribem al coll, 2570m, aquí es l'únic lloc on hi trobem a faltar la neu, un llom que amb els esquis posats seria un moment i que amb els esquis a l'esquena es fa més llarg.

Un cop al cim del Pedrons (2715m) i havent recuperat forces amb un bon entrepà i uns quants glops de la bota, comencem el descens per una canal, sud-est, que comença una mica estreta però que amb quatre girs ja arribem al tram mes ample.

Sense arribar a baix tracem una diagonal que ens porta fins a l'Estany dels Pedrons, on tornarem a posar pells per remuntar una pala justeta de neu que ens deixa al llom de sobre el remuntador de Porté, des d'aquí ja baixem per pista cap al cotxe i cap a Berga falta gent.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12099658

Els tres Puigmals

20/02/15

Puigmal de Lló i Puigmal de Segre

Ens ho hem pogut combinar per coincidir, ha costat, i hem passat un magnífic matí, tot ens ha acompanyat, el dia, la neu i sobretot la ruta.

Una trucada del Roger amb un proposta mes o menys a prop de casa, curiosa, atractiva i que no havíem fet mai, ens ha portat a una excursioneta on hem tingut temps de posar-nos al dia, després d’unes setmanes molt intenses en molts temes, alguns bons alguns no.

Pujant al coll

Deixem a la Neu, el Martí i el Joan a l’escola i marxem cap a l’estació del Puigmal on aparquem i, gracies a la última nevada,  ens calcem els esquís a la mateixa barrera, remuntem tota la pista i a partir del salt d’aigua continuem amunt per el fons de vall, amb tendència a l’esquerra per pujar cap al coll entre el Pic petit del Segre i el Puigmal de Llo, amb una pala que cada cop es va posant més dreta i que fa que jo posi les ganivetes per fer les ultimes zetes per arribar al coll, des d’aquí al cim només hem de passar un parell de llomets i poc desnivell fins al cim del Puigmal de Lló.

Puigmal de Lló al fons

Aprofitem el bo que fa i poc vent per esmorzar i regar-ho una mica amb la bota, que no falta mai a les sortides amb el Roger, i ens calcem els esquís per baixar fins al Coll d’Er, on quasi hi arribem fent un flanqueig amb molta envelació.



Posem les pells i en menys de 30 minuts ens trobem al cim del Puigmal del Segre, i aquí ja hem pogut veure la baixada que ens espera, de fet és el motiu d’aquesta sortida, la pala SO que un dia, de fa uns quants anys, ens miràvem des de el pluviòmetre.

Pala SO

 La baixada es molt bona, uns 200m de desnivell amb una bona inclinació, però hi trobem la neu una mica massa desfeta. Baixem amb tendència a la dreta per arribar als plans de sota el Puigmal, on tornem a posar pells i remuntem els 250m que ens separen del cim del Puigmal.

Cim del Puigmal

Dalt el cim fem un mossec, un traguet i cap avall per intentar gaudir d’una de les millors baixades que conec, quasi 1000m que depenent de la neu es pot fer molt llarga o molt curta, avui hi trobem la neu una mica dura i ventada, però amb el dia que em passat no ens queixarem.

                                                        Track: Els tres Puigmals

Canal Sàbat i Ordiguer

12/03/2014

Després de fer un cafetet i un croissant a Martinet comencem a pujar per la carretera revirada que ens porta fins a Estana, creuem aquest poble que té una de les millors vistes de tot Catalunya, i aparquem al Coll de Pallers.

Amb la motxilla a l’esquena i els esquis també pugem per el PR que surt direcció sud, cap a la impressionant serralada del Cadí. Anem pujant per el caminet i no ens podem calçar els esquis fins al Collet Roig, aproximadament, i continuem per el mateix PR fins a Prat de Cadí, amb el caminet mig nevat i mig glaçat, però amb els esquis als peus!!

Un cop a Prat de Cadí ja s’intueix l’entrada a la canal Sàbat. Amb el Roger la repetirem 10 anys després, però avui aprofitem la companyia d’un crack per fer una baixada diferent...

Des de Prat de Cadí agafem direcció S-SE, primer anem pujant entremig d’un bosquet poc poblat i després per una pala evident, que haurem de controlar el risc d’allaus.

Pugem per la pala fins ben amunt per esquivar el primer bloc d’entrada a la canal i la comencem sobre d’aquest.

Hem canviat els esquis per els grampons i els piolets, i tirem amunt un darrera l’altre obrint traça, amb una neu que no ens ho posa massa difícil.

Aviat trobem un ressalt de roca que el podem superar fàcilment, i que si volem podem assegurar amb un pitó que trobem en una fisureta  a la paret esquerra. A partir d’aquí no trobem cap més ressalt, fem tota la pujada per neu, amb alguna llengua de gel al fer el flanqueig al final de la canal, on posem més atenció, i ja tirem fins a la sortida, que agafem per l’esquerra per esquivar la cornisa que ens queda a sobre.

Fem un petit mossec gaudint de les vistes sobre el Berguedà i Cerdanya i ens dirigim cap a la canal de l’Ordiguer, per on baixarem!!

Amb els esquis als peus traiem el cap i la canal pinta bé, dreta, però bé.

Tira primer l’Alfons, i ens va guiant per la neu que es va trobant, i com més girem més anem gaudint la baixada, en general ens trobem bona neu, amb alguna crosta, però poc trosset. Quan ja veiem el final de la canal ens trobem un petit ressalt de roca i ens traiem els esquis per desgrimpar-lo, es molt poc tros però s’ha d’anar amb compte de no relliscar. Sota el ressalt ens podem tornar a posar els esquis i ja baixem fins a Prat de Cadí, per entremig del bosquet i després agafar el PR i aprofitar la neu/gel fins al collet, per arribar al cotxe amb els esquis a l’esquena. Una magnifica combinació d’activitats d’unes 4.5 hores aproximades. 

Pic Negre d'Envalira per la Vall de Campquerdós

10/01/2014

Arribem a Porta i creuem la via del tren que ens queda a l’esquerra, per un pas inferior, continuem uns 150 metres i aparquem el cotxe al inici de la Vall de Campquerdós.

Pràcticament podríem sortir del cotxe amb el esquís posats, però ens els carreguem a l’esquena uns metres per que té pinta que hi haurà algun tram sense neu.

Ja amb els esquís als peus anem pujant per un caminet enmig del bosc, amb alguns trams amb poca neu, i amb molt poca pendent que ens va introduint dins la vall.

 Anem pujant fins a un terreny més obert però continuem amb poca pendent, seguint el riu, passem la Cabana de Campquerdós i més endavant l’Estany Gros, ben cobert per la neu, anem seguint per el fons de la vall. Des d’aquí podem apreciar l’abrupta cresta entre el Peiraforca i el Roc Colom.

 

 

 

 

 

Continuem direcció a La Portella Blanca guanyant poca alçada, passada la Pleta de Barrera, girem a la dreta per anar cap al Port de Fontnegra, a partir d’aquí anirem guanyant força alçada i ja fem unes quantes zetes per arribar al coll i des d’aquí amb alguna zeta més, pugem fins el cim, una piràmide blanca, que hi podem arribar amb els esquís posats.

 

 

 

 

 

 

 

Un cop hem esmorzat comencem la baixada, desfem el camí fins una mica abans del port, on trobem una bona pala amb neu molt bona que ens deixa sota del coll, i des de aquí baixem amb tendència a l’esquerra, per evitar haver de remar i intentar aprofitar les poques “bones” baixades que tenim. La baixada és evident fins a tornar a trobar el caminet entre el bosc per on hem pujat i que ens portarà fins al cotxe després de quasi 5h 30 min.

 

Track:
 http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5933736

Volta als Rasos de Peguera

29/11/3013

Ha tornat la neu als Rasos i com cada any ho volem aprofitar. Ens coneixem bastant bé tots els racons d’aquesta antiga estació i els seus voltants, on tants berguedans hem après a esquiar, però cada any, depenent de la neu, fa que cada esquiada sigui diferent i la puguem variar una mica i no fer sempre els mateixos itineraris. El que si que no canvia és la companyia, per molt atrafegat que sigui l’any, quan arriba la neu sempre trobem un matí o altre per fer una excursioneta, i si podem triar, millor fer esquí de muntanya, a la muntanya, que no pas toses amunt i avall, que ja en farem prous...

 

 

 

 

 

 

 

Deixem el cotxe al la barrera que ens queda a la dreta, a uns 200 metres de la creu dels Rasos, des d’aquí ja sortim amb els esquis als peus direcció a la torre dels enginyers, i una mica abans d’arribar a les esplanades trobem un camí a l’esquerra que puja cap al remuntador de les Soques, i continuem cap al Pedró, on comencem la baixada, per el camí que normalment baixem, amb alguna pedra que comença a sortir, però es una baixada boníssima, amb neu dura i sense traces, que aprofitem per baixar fins als Rasets, on s’acaba la neu, i ens toca tornar a posar pells i desfer el camí que hem baixat altre cop fins al Pedró.

 

 

Des d’aquí baixem cap als Rasos del Mig, per una de les antigues pistes que no es van estrenar mai, baixem una mica més, per un torrent, fins a una clariana on tornem a posar les pells.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara anem pujant entre els arbres fins al cim dels Rasos de Dalt, on hi ha la senyera, és una pujada molt suau, de pocs metres, però molt bonica, tota plena d’arbres amb les branques plenes de neu i també de caiguts i mig morts, que els has d’anar esquivant per trobar el millor camí.

 

Ara comencem la última baixada, la més dreta, i bastant tècnica.

 

 

 

 

 

 

Baixem per la Baga de Peguera, esquivant la gran quantitat d’arbres, i amb tendència a l’esquerra, creuant les dues rases que trobem i amb vistes al poble de Peguera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fins que arriba un moment que no ens queda més remei que carregar els esquis a l’esquena per anar a buscar la pista que puja de Peguera cap a la Creu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara posem les pells i seguim la pista fins dalt els Rasos.

 

Al final arribem al cotxe molt contents de la nova volta, però creiem que hagués estat millor des de els Rasos de Dalt, tornar a l’estació, per baixar per la pista, fins a Peguera i pujar per la Baga de Peguera fins als Rasos de Dalt, al revés de com ho hem fet!!

 

 

 

 

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5724762