Ferrada de les Roques Blanques

22/08/13

 

Tants anys estiuejant a Sant Carles de la Ràpita i fins fa ben poc no havia sentit res de la via ferrada de les Roques Blanques. Però avui en dia amb un clic al senyor Google et pots posar al corrent de  quasi qualsevol cosa, i així ho vaig fer.

No vaig trobar massa entrades explicant la ferrada, però hi vaig trobar un track que em portava fins al peu de via i amb una petita explicació de quin camí agafar i on deixar el cotxe.

Amb tot el material necessari ens enfilem al cotxe, sortim del costat del càmping Els Alfacs i pugem per el carrer Camí del Llop, creuem la N-340 i continuem per el Barranc del Llop, sense deixar la pista principal fins que arribem a una cadena, que és on deixem el cotxe, hi ha lloc per 2-3 vehicles.

Comencem a pujar a peu, seguint la pista fins que arribem a  una caseta que ens queda a l’esquerra. Passem entre la caseta i el cobert i el caminet continua tirant amunt, marcat amb alguna fita, fins que arribem al peu de via. A dreta i a esquerra deixem algun caminet que porten a sectors d’escalada.

Un cop al peu de via ens equipem i tirem amunt, el recorregut de la via no es massa llarg, primer es flanqueja a l’esquerra i fins hi tot baixem una miqueta, aquí hi hauria el pas més complicat de la via, fins que ens trobem sota una mica de diedre per el que pugem, un cop dalt tornem a flanquejar cap a l’esquerra fins que trobem una mica de sostre per el que també pugem.

El diedre i aquest sostret són els millors passos de la via, amb unes vistes espectaculars de tot el Delta de l’Ebre, La Punta de la Banya, i la Badia dels Alfacs.

 

Durant tot el recorregut anem passant per el mig de vies d’escalada, així que hem de ser curosos si hi ha gent escalant!!!
 

Un cop pujat l’últim sostret veiem que el cable s’acaba, però ens assegurem a la corda fixa que hi trobem, i l’anem seguint fins a un parell de metres aprox. del final, que trobem una fita a l’esquerra per on abandonem la via i anem en direcció al mur de pedra que ens queda al davant i el flanquegem per sota i a la dreta, seguint les fites que ens porten fins a un PR que ens retorna a la pista que porta al aparcament.

L’equipament de la via està en bastant bon estat, alguns trams de cable potser un pel llargs, en canvi les cordes fixes no fiar-se’n massa per que no estan massa bé.  

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5277550

Ferrada Roques d'Empalomar

15/10/2011

Només arribar a l’aparcament de la ferrada ja ens adonem que anem tard, ens el trobem ple de cotxes, si es fessin bolets... però no se’n fan, i segur que son de gent que està a les ferrades.

Ens guarnim amb tot el material i comencem a fer camí cap a la via.

El camí no te pèrdua, creuem la riera que tenim davant de l’aparcament i trobem un camí molt marcat, que a més hi anem trobant indicacions de la ferrada, anem pujant fins al coll que ens queda davant per llavors baixar per el vessant oposat, aviat trobem el trencant per anar a la ferrada de Cingle de Cal Curt, nosaltres continuem baixant, i després de trobar unes cadenes que ens ajuden a acabar de baixar ja veiem la cua de gent que hi ha per fer la via!!!

Ens toca esperar-nos una bona estona mentre anem sentint les explicacions que un monitor fa al grup del davant i comencen a pujar, nosaltres ens esperem una mica més per no anar massa seguits.

Tirem amunt, per arribar al primer graó crec que és el que costa més, la roca rellisca una mica i cal falcar bé el peus, però un cop agafem el graó ja continuem amunt sense massa complicacions, és un tram bastant vertical però molt còmode de pujar, desprès d’un primer descans continuem pujant ben vertical fins a trobar una repisa, i aquí ve un tros horitzontal, primer hi ha unes fustes per poder posar be els peus, aquí és on pot costar més per el desplom que hi ha, tot seguit continuem pujant verticalment, trobem una passarel·la i a partir d’aquí ja és més fàcil fins dalt de tot.

La via original acabava aquí, i després de gaudir una bona estona de les vistes busquem l’inici del tram nou i veiem que comença una mica a l’esquerra del camí que des de el cim marxa cap a l’aparcament.

A l’inici del tram nou hi ha una indicació que la via està en fase de prova, però està completament equipada. Quasi tota l’estona anem baixant fins a trobar un pont tibetà, un cop creuat pugem una agulla i la baixem per la cresta, i aquí acaba la via.

La via l’hem trobat molt ben equipada, sense massa complicació, l’única pega que entre la gent de les dues ferrades semblava un pati de col·legi per els crits i el xivarri.

Ara cap al cotxe, per el camí que està ben marcat, i a fer un bon dinar a Cal General de Saldes!!