Canal del Tunel a les Puntes de la Vinyola

20/04/2017
 Per acomiadar la meva temporada segurament, i no per falta de condicions, sinó perquè el cap ja està en mode estiu, fem una matinal per la zona de Porté.

Portàvem la idea al cap des de feia temps, i aprofitem les bones condicions i el bon temps per anar cap a les Puntes de la Vinyola. Des de l’estació de Porté sortim amb els esquis als peus i sense cap pèrdua ni dificultat ens anem endinsant per el fons de la vall, i poc a poc i guanyant alçada ens plantem sota les Puntes on veiem a la dreta del tot la Canal del Túnel.

arribant a la canal

Vistes de la canal

Des de sota es fàcil distingir-la per el bloc encastat que haurem de passar per sota i que dona nom a la canal.
El primer tram de canal el trobem que es pot fer per l’esquerra,on hi ha una reunió per fer en mixta i poc gel, o evitar els primers 10 metres per l’esquerra amb neu dura i fàcil de progressar.
Muntem reunió i el Roger tira amunt, fem un pas de mixta per entrar al díedre i un cop dins amb neu dura anem tirant, assegurant els passos, fins als blocs que formen el túnel, on trobem un friend tant ben posat que ens ajuda a superar l’últim pas del llarg, aquí trobem una altre reunió que aprofitem,

Un cop superat el bloc

El Roger sota el bloc

 a partir d’aquí no té complicació, uns 30 metres de neu dura i gel que ens porta fins a sota el ressalt final de roca, on muntem reunió per fer l’últim pas protegits, un tram de roca d’uns 10 metres no massa complicat però que no pots badar i que el Roger supera assegurant els passos.

Dalt la canal

A partir d’aquí empalma amb la canal que puja per la dreta fins a arribar dalt, es aconsellable tirar avall i més si es va amb els esquis com nosaltres. La baixada per aquesta canal no es complicada, no la trobem gaire traçada i amb neu dura, anem baixant fins a trobar les pistes i arribar al cotxe.

Ressenya nº22

Descripció

 

Track 

Sant Llorenç de Montgai Via Martinetti V+ 100m

07/11/2016

Ressenya

Després d’un Octubre càlid i uns bons dies de Novembre sembla que arriba el fred, amb un dia tapat i amb poc sol decidim anar cap a Sant Llorenç de Montgai, tot esperant que s’aixequi, per gaudir d’un dia d’escalada a la paret de La Formiguera.

La intenció es fer un parell de vies, la Martinetti i rapelar per fer la Eusebi-Garrets, dues vies de que estan de costat i que es una bona opció conbinarles.

Aparquem el cotxe i comencem a caminar per el marcat camí que porta a la paret i que és el mateix que va a la ferrada, mentre esperem que surti un sol que es mig insinua creuem la via del tren i ja arribem sota la paret de la Formiguera.

 Ens apropem a peu de paret i la primera via que trobem és la Eusebi-Garrets, on hi ha una petita placa sense nom visible, i uns metres a la dreta trobem la Martineti, amb el nom molt visible marcat a la paret.

 El sol no acaba de sortir i la fresca ens acompanya a tota la via, fet que ens far escalar amb el folre polar posat i que en cap moment ens molestarà.

Comença el Roger amb el primer llarg (IV) bastant tombat sense cap complicació, i l’empalma amb el segon (IV+) curtet i fàcil, amb un passet amb molt bones preses per arribar a la R.

Inici tercer llarg

 Tiro jo en el tercer llag (V), crec que el millor de la via, entretingut, amb bons cantos però que els has d’anar buscant fins a un gran flanqueig que ens porta a la gran i còmode R, l’últim llarg (V+), comença marxant cap a la dreta i intentant evitar una llastra bastant dubtosa, i que serà la tònica d’aquest llarg, no s'ens arrenca cap canto, però no donen molta confiança, fins la R, que amb la roca que hi ha tampoc no sembla que estigui al millor lloc situada. Una reunió amb cadena i anella. Amb una parell de ràpels ens posem a peu de via.
Una via equipada amb espits i reunions rapelables, excepte la primera. 

Inici quart llarg

Ens plantegem fer la via Eusebi-Garrets, però sense el sol i amb el fred que hem passat fa que tirem cap al cotxe i ja tornarem una altre dia.

Via dels Senzills a Malanyeu

20/11/2014

Ressenya d'en Gatsaule

Per uns motius o altres estaré molts dies a tornar a coincidir amb el Roger per fer una bona sortideta, i ho volem acomiadar amb una bona via, i a casa nostre!!

Tot i que potser és la via que he repetit més i que feia molts anys que no hi anava va ser la meva primera via llarga i amb la mateixa companyia.

1r llarg

Aparquem a les escoles de Malanyeu, i cap al peu de la Paret de Devessó a buscar la Via dels Senzills.

El Roger té ganes de fer el sostre dels Senzills, per tant jo començo el primer llarg, un llarg de 6a obligat amb un pas una mica llarg i amb el parabolt sota els peus, un cop superat ja ens enfilem a la soca que hi ha a la reunió.

Entrada al 2n llarg

Comencem el segon llarg, V+, i el Roger s’enfila al sostre com si res, aquí té el seu pas preferit, un pas una mica llarg, que no és difícil però, sortint del sostre i amb l’assegurança sota els peus, fa que t’ho miris bé!!

3r llarg

El 3r llarg, IV, és el més fàcil, i és molt agraït, forats per donar i per vendre, fins a arribar a la reunió, no fem reunió a la que ens queda a la vertical, marxem a la dreta uns 10 metres, i quedem al peu de l’últim llarg, una reunió molt còmode.

4t llarg

L’últim llarg, 6a, no el recordava i és el que vam trobar més dificil, una placa fina que va fer bufar al Roger i que ens deixa en un tram més trencat que ens porta fins al cim.

La via es pot rapelar, nosaltres preferim baixar caminant i gaudir dels espectaculars colors de la tardor.

Un gran matí que volíem acabar amb un bon dinar a Cal Anglada però tenien tancat.

Vista de la paret de Malanyeu

Via Directe Avatar Tossal de la Feixa (Alt Urgell)

23/10/14

Passem Coll de Nargó direcció a Bòixols, i agafem el trencant de Sallent, des d’aquí a 2,7 quilòmetres tenim un trencant a la dreta, que queda una mica amagat, i nosaltres pugem per que anem amb 4x4, fins a un camp d’ametllers, on aparquem i on al final del camps intuïm el camí que marxa, marcat amb fites i marques vermelles.

1r llarg

4a reunió

Seguim el camí i ens va apropant a la paret del Tossal de la Feixa, fins que el camí va marxant a l’esquerra, on trobem unes marques grogues que ens porten fins al peu de via.

La via es fàcil de localitzar per les assegurances grogues...

Amb el Roger ens alternem els llargs, començant ell, no els descriuré tots per que tampoc tenen res de l’altre món.
L
a via no té pèrdua per la gran quantitat d’assegurances, jo no ho criticaré, qui vulgui que les xapi totes i qui no vulgui no, però a mi no m’hi fan nosa.

3r llarg (A0)

Nosaltres apurem la via en lliure (màx. 6a),excepte el desplom del 3r llarg, que hi fem algun A0, i els dos últims llargs el Roger els empalma per la calor que fa i les ganes que tinc jo de sortir de la paret, fet que no m’ha deixat gaudir gaire de la via, és tardor però sembla que hem agafat un dia d’estiu...

El descens el fem a l’esquerra, on trobem fites que ens porten fins al camí que hem deixat abans i ens retorna al cotxe, ben acalorats!!! 

Paret Bucòlica, "Terra de dinosaures"

03/10/2014

Ha començat l’Octubre amb bon temps, i ho aprofitem per fer una coneguda via de l’Alt Urgell, a la Paret Bucòlica, la “Terra de dinosaures”.

1r llarg

2n llarg

És fàcil trobar-la, a peu de via hi ha l’inscripció TD rascat a la paret.

Avui el primer llarg és per el Roger, que el fa tot xerrant, senyal que s’ho està passant bé, un llarg fàcil i ben equipat.

El segon llarg em toca a mi, el sostret em fa una mica de respecte, però un cop hi soc vaig traient tots els passos, amb unes bones preses de mans que fan que arribi a la reunió molt satisfet.

Arribant a la segona R

Des d’aquesta reunió comodíssima el Roger comença el tercer llarg, que tampoc li suposa cap problema i també te una reunió còmode.

4ª reunió

Començo el quart llarg, no es difícil, llaço una sabina per evitar una “excursioneta” i faig el flanqueig a l’esquerra per arribar a la reunió, és la menys còmode de totes, en una petita repiseta.

El cinquè llarg i últim és el més llarg, els primers 8-10 metres son drets i amb un pas una mica estrany, segons per on l’agafem..., a partir d’aquí la via s’ajeu fins a arribar a l’alsina que hi fem reunió.

Des d’aquí ens desequipem, pleguem el material i baixem per la feixa i cap al la canal que ens deixa al costat del cotxe.

Una altre bona via, amb algun passet per que nosaltres ens els haguem de mirar i gaudir.

"Con ocho basta". Montanisell

26/09/2014

Aprofitant que fa bon temps i que el sol no apreta gaire anem cap a la Serra de Sant Joan, a la via “Con ocho basta”.

Desprès d’uns 15 minuts d’aproximació ja ens trobem al peu de via, portem cintes, bagues llargues i algun friend.

Em toca la primera tirada i poso un friend al principi, per el meu gust massa lluny el parabolt..., arribo al pas clau del llarg i el trec sense patir-hi gaire, ja encaro el flanqueig llaçant una sabina i cap a la reunió que reforço amb un friend.

1r llarg

2n llarg

El Roger fa el segon llarg, hi ha un pas finet on llaça una sabina i cap al sostret,que el puja tot xiulant per les bones preses que hi troba, la reunió també la reforça amb un friend.

3r llarg

El tercer llarg començo per la dreta de la R i veig que puja una mica més recte, però sense cap problema, i pujo per la fissura, que es pot protegir força bé, i acabo el llarg per la variant de 6a, sense complicacions i reunió amb dos parabolts i molt còmode.

4t llarg

L’últim llarg comença per un diedre una mica trencat, fins que arriba a un sostret, amb un pas de decisió, sembla difícil i quan t’aixeques trobes molt bones mans, fem un trosset de placa i la via ja s’ajau una mica fins al a reunió.

Rapelem l’últim llarg, fins la feixa i agafem el caminet cap a la dreta de la paret que ens porta a la pista que ens deixarà al cotxe en menys de 30 minuts.Una bona via, agraïda i ràpida per passar un bon matí.

Via Cavall Boig al cingle de la bandera

14/08/13

Des que en vaig veure la ressenya per primera vegada, un dibuix fet a mà, em cridava l’atenció aquesta via, que tants cops ens havíem mirat d’un tros lluny tot baixant del Portet, però no ens vam decidir fins que la vaig veure al blog del Gatsaule, amb una graduació més assequible que la ressenya original.

Per arribar a peu de via vam seguir les indicacions del Gatsaule, i després d’alguna esgarrinxada no ens va costar gaire trobar el peu de via.

Nosaltres com que en principi tenim temps decidim fer els llargs com marca la ressenya

original, amb les reunions intermèdies.

 Només aixecar els peus de terra ja ens trobem amb el 6a,6a+, i la roca trencada que ens espanta una mica, però des de la reunió ja es veu que el segon llarg no té res a veure, i es ben bé així, una fissura boníssima, amb canto espectacular, i algun esbarzer per el mig, fàcil de protegir amb friends grans que fa que la tirada es faci curta!!

El següent llarg està marcat de 6b a la ressenya original, però creiem que en Gatsaule ho ressenya bé. Només al sortir de la reunió té un pas una mica estrany per la impressió que et dona la roca, però és millor del que sembla.

El següent llarg és en principi el complicat, un cop passem per la dreta d’un bona alzina tenim dos passets amb una roca una mica sorrenca i amb un pas ressenyat de 6c, que el superem fàcilment fent un A0 i quedem just sota la reunió, al costat d’una gran sabina.

El cinquè llarg pràcticament el fem tot en A0, excepte un pas al principi, un pas al mig per que la vegetació amagava un pitó i un pas al final just arribant a la reunió.

L’últim llarg, torna a tenir una roca bastant bastant dolenta, amb poques assegurances i difícil de protegir,  no et pots refiar de gaire de la roca, i fa que tinguis algun pas de confiança.

Un cop dalt i amb la foto de rigor ja feta, decidim rapela per la via,  i utilitzem un parabolt amb anella, que no ens adonem que aixafa la corda i que fa que no la puguem recuperar des de la reunió de sota.

Un cop remuntada la corda i des de el cim, muntem el ràpel de dos spits que hi ha sota la bandera i que ens deixen recuperar la corda fàcilment.

Un cop a terra, i després de la suada, ens quedem amb una molt bona impressió de la via que tants i tants cops havíem vist de lluny.

La via està equipada amb spits, ponts de roca, i pitons, alguns amagats per la molta vegetació que hi trobem. Les reunions són de dos spits i cadena, i bastant còmodes!!

Nosaltres només hi afegim un alien vermell i un friend gran, a escollir, a la fissura del segon llarg.        







Ressenya "original"



Ressenya Gatsaule

Via Mossèn Tronxo

02/07/13

Tot esperant que arribi l’estiu de veritat hem aprofitat per fer una visita a la Via Mossèn Tronxo. Ens atreia el fet d’arribar escalant quasi fins el Santuari de Queralt.

Seguint la ressenya del Gatsaule, deixem el cotxe a Fumanya i ens dirigim cap al camí de la bandera fins a trobar el camí que puja de la Vinya, el seguim però ens equivoquem i sortim al peu de la via Mossèn Ramon, ens toca embrossar-nos una mica per acabar sortint al lloc.
Un cop localitzat el pont de roca que ens explica a la ressenya ens equipem i tirem amunt.

La via té tres llargs, senzills els tres, i realment amb unes reunions molt, molt còmodes, com ens explica al blog. Els dos primers llargs no són res de l’altre món, i el tercer, és cert que és el més bonic i el que té la roca més bona. Un cop acabada la via, en cinc minuts estem a l’aparcament de Queralt.

 

 La via està semi-equipada, però té moltes possibilitats per protegir-la, hi trobem fissures de totes mides, nosaltres fem amb algun friend i algun tascó, i també hi ha algun pont de roca més dels equipats.
La dificultat máxima que li donen és de V grau.

 

 

 

 

Després de la via ens quedem amb ganes d’escalar una miqueta més i aprofitem per anar a les vies del camí de la Font del Bou, que ara el sol ja apreta una mica més i allà hi fa més fresqueta.

Crec que, com recomana el Gatsaule, una bona opció és fer primer la via Mossèn Ramon, baixar rapelant i fer la via Mossèn Tronxo, per baixar tot xino-xano per la drecera de Queralt.

Ressenya: http://muntanyenc.blogspot.com.es/search/label/Queralt

Via Mossèn Ramon, (6a)

09/01/13

Ahir esquí, avui escalada, i aprofitant el dia assolellat anem a fer una via que fa temps que ens mirem, quasi des de casa, la via Mossèn Ramon, a la Serra de Queralt.
 

Em deixat el cotxe a Fumanya, agafem el camí de la bandera, i ja trobem una tartera que ens deixa al peu de via , marcat amb un parabolt.
Una via de quatre llargs que hem fet en dos, enllaçant els dos primers i els dos últims.


El primer llarg comença amb una roca que sembla trencada però millor del que sembla, i després de trobar alguns claus i algun pont de roca ja trobem els parabolts que seguint una mica a la dreta ens porten a la primera reunió, que nosaltres passem de llarg i anem uns metres més amunt a buscar la segona.


3r llarg

El tercer llarg és un flanqueig per creuar una canal, amb algun parabolt i algun cordino en els boixos, i enllacem el quart llarg i més bonic, una bona tirada fàcil de seguir, molt ben assegurada i amb molt bona presa.




4t llarg



El descens amb dues cordes de 60 es pot fer des de la quarta reunió, equipada amb dos parabolts, cadena i anella per rapelar.
Les altres tres reunions estan equipades amb dos parabolts.
La via està ben equipada, però algun cordino va bé per els claus i ponts de roca.
Un cop acabem la via, ens n’anem al negre a fer una bona cerveseta, que amb el sol que ha fet no sembla hivern.

Vista des de la via

 

Ressenya:
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2011/05/mossen-ramon-nova-via-la-solana-de.html