El Montsià, La Foradada

14/07/12
Sortim de Sant Carles de la Ràpita direcció a la N-340, passant per el costat del camp de futbol, un cop trobem la carretera nacional la creuem i continuem per un camí asfaltat que ens portarà fins l’aparcament del Coco de Jordi.
Aquí deixem el cotxe i ja trobem les senyals que ens indiquen uns temps aproximats i la ruta fins a la Foradada.




Anem pujant fins que arribem a la font de Burgar, a partir d’aquí continuem per el GR-92.
                                                                              





Passem per el mig del Mas de Mata-Redona i aquí el camí marxa planer una bona estona fins que enfila per arribar a un collet on per anar a la Foradada trencaríem a l’esquerra, però nosaltres continuem per el GR-92 fins el Mas del Comú, tot pla i baixada, tram que fem corrent, i podem gaudir d’unes bones vistes dels Ports de Besseit i el Mont Caro.



Un cop arribem al Mas de Comú deixem el GR que marxa cap a Ulldecona i nosaltres seguim el camí que marxa cap a l’esquerra en direcció al Coll de la Font del Teix.

Aquí és on per primer cop veiem l’espectacular vista de la Punta de la Banya i el Delta de l’Ebre, continuem uns metres fins arribar al cim de la Torreta.

Aquest es el punt més alt de la ruta amb 763 metres, i la vista que hi ha cap als quatre punts és meravellosa, la badia dels Alfacs, el Delta, els Ports...
















Ara seguim per la carena fins a la Foradada, el camí esta marcat amb fites de pedres i no és difícil poder-lo seguir, aquest tram és una mica trencacames i a més està ple de garrics que molesten bastant, aprofitem el poc desnivell i tornem a fer-ho corrent.
 

Passem per la Tenda, la Trencada i ja encarem la Foradada, on reposem una mica, alguna foto i cap a cotxe que encara tenim temps de fer una mica de platja...

De la Torreta a la Foradada

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3097662

Fi de temporada

Ja fa molts dies que vaig penjar els esquís, no per la falta de neu no, per una lesió que em va comportar una operació d’espatlla i una llarga recuperació que farà que cada dia aixequi una mica més el braç, però que ha posat fi a una mala temporada de neu, amb poques sortides d’esquí de muntanya i encara menys d’esquí de pista.



Amb el braç penjat poca cosa podia fer i he resseguit un pilot de camins, alguns oblidats, i he pogut buscar uns quants catxés de la pagina geocatching.com. N’he trobat de molt curiosos i bonics i d’altres que millor no els haguessin posat, m’he plantejat d’amagar-ne algun en algun lloc bonic que jo conegués, però veient com quedava l’entorn d’algun catxé he decidit no posar-ne cap, hi ha llocs que per mi son bonics i especials, però si es coneix per anar-hi a buscar només un catxé per poder-lo marcar en una pagina crec que no val la pena i millor que continuï sent un lloc bonic i especial per mi i per tantes altres persones que segur que també el coneixen,  i per això el respecten i se l’han fet una mica seu.

COMA D'OR

23/12/11

Marxem de Berga amb una boira que no en veiem tres a cavall d’un ruc, però nomes sortir del túnel de Berga ja està tot destapat i el dia pinta molt bé.
Arribem dalt el port de Puimorent i aparquem el cotxe a l'aparcament que trobem a l’esquerra, creuem la carretera i ja ens posem els esquis, sortim en direcció NE i anem entrant a la Coma d’en Garcia,












anirem remuntat la vall per una pendent bastant suau, nosaltres posem ganivetes per que tot i que la pendent és molt suau està tot gelat i patinem molt, arribem a un petit coll i continuem flanquejant per la dreta fins al Coll de Tossa Rodona, aquí ja veiem el cim del Coma d’Or i a l’esquerra el Puigpedrós de Lanós amb les seves canals de la cara nord.
Ens toca baixar uns metres, on no ens traiem les pells, per remuntar la pala que ens queda al E, un cop remuntada flanquegem un tram més per la dreta i ja només ens queda la pala que ens porta fins al cim, la neu no la trobem massa bé, molt glaçada, ha estat el més complicat, esperem que amb el temps d’esmorzar s’estovi per fer una bona baixada.
Baixem gairebé desfent el camí de pujada, on hem de posar pells uns 50 metres fins el coll, de baixada trobem la neu molt millor dels que ens esperàvem, no és que en hi hagi molta però acabem la sortida ben contents.

INICI DE TEMPORADA AL PUIGMAL

23/11/11


Quina manera de començar la temporada d’esquí de muntanya!!
Fa 15 dies el Roger ja va fer el Puigmal i avui hi torna amb mi.
Deixem el cotxe a l’aparcament i amb els esquís a l’esquena ens toca caminar uns 15 minuts,
 



fins a creuar el rierol, aquí ja trobem la neu, estem a uns 2200 metres i ja ens calcem els esquís, set mesos sense fer-ho ja ho trobava a faltar.


Anem pujant i vaig quedant parat de la neu que hi ha, no pugem per la ruta de sempre, avui pujarem més per l’esquerra  per que volem baixar un tros cap a la banda de Núria.
Anem guanyant alçada, la neu està molt bé i ja comencem a fer alguna volta maria, i com mes amunt estem mes notem el fort vent que fa, és la única pega del dia, arribem al coll, a la dreta el Puigmal i a l’esquerra el pic Petit de Segre, aquí toca treure les pells i fem una ullada ràpida a la magnífica vista de la Coma de l’Embut, ben nevada i amb el sol que la il·lumina, sembla que ens cridi a deixar-hi la nostre petjada en forma de esses, i sense pensar-nos-ho gaire ens tirem avall.
La primera baixada de la temporada, quina satisfacció, anem parant per anar contemplant les nostres petjades ben marcades, i continuem baixant fins a la Fontalta aproximadament, on busquem on amagar-nos del vent, sense èxit, per fer un mos i agafar forces per tornar amunt.
Des de aquí anem directes cap al cim del Puigmal, que no el veiem però s’intueix, pugem per l’esquerra de la Coma de l’Embut, i arribem al cim lluitant contra el vent.
El dia esta destapat, amb el vent que fa, i tenim unes magnífiques vistes però ens fem la foto, traiem les pells i ràpid avall que si no quedarem glaçats.


Aprofitem la bona baixada que ens queda i fins l’últim trosset de neu que trobem, ara a tornar a carregar els esquís i caminar fins al cotxe, que per ser el primer dia no em puc queixa gens.

BERGA-SANTPEDOR 2011

13/11/11
Recollim el dorsal, ens posem a la cua i a les 8 comencem la pedalada, ja fa mitja hora que van sortint els ciclistes, i en continuaran sortint duran mitja hora més, sortim del pavelló i anem cap al Menfis, pugem cap a Sant Bertomeu i ja direcció cap a Avià,  anem seguint les marques vermell i grogues que indiquen la ruta, el tram fins a Casserres és diferent dels altres anys segons ens han explicat i també una mica més planer, i després d’unes quantes retencions arribem a Casserres.

Ara toca l’esmorzar, un bon entrepà de testet, un cafè i tornem a pedalar. 
Hem estat una bona estona parats esmorzant i fent petar la xerrada, però per això és una pedalada, ara cap a Sant Joan de Montdarn, que ens hi trobem una pujada bastant llarga, i després fins a Sant Cugat del Racó és força suau, fem una paradeta al control, per menjar una mica i omplir d’aigua, i amb les piles carregades encarem els últims pujadors de la pedalada, ens fan suar bastant, però ara si que ja només ens queda pla i baixada fins a Santpedor, en aquest últim tram coincideix la pedalada i la caminada i uns animen els altres, arribem a Santpedor on a la plaça hi ha tota la gent que aplaudeix als participants.
Hem acabat, ens ha fet bon temps i per sort no hem punxat ni un cop, ara una dutxa d’aigua freda als vestidors de la piscina i després de carregar les bicis anem a fer un bon dinar!!!

Ferrada Roques d'Empalomar

15/10/2011

Només arribar a l’aparcament de la ferrada ja ens adonem que anem tard, ens el trobem ple de cotxes, si es fessin bolets... però no se’n fan, i segur que son de gent que està a les ferrades.
Ens guarnim amb tot el material i comencem a fer camí cap a la via.
El camí no te pèrdua, creuem la riera que tenim davant de l’aparcament i trobem un camí molt marcat, que a més hi anem trobant indicacions de la ferrada, anem pujant fins al coll que ens queda davant per llavors baixar per el vessant oposat, aviat trobem el trencant per anar a la ferrada de Cingle de Cal Curt, nosaltres continuem baixant, i després de trobar unes cadenes que ens ajuden a acabar de baixar ja veiem la cua de gent que hi ha per fer la via!!!
Ens toca esperar-nos una bona estona mentre anem sentint les explicacions que un monitor fa al grup del davant i comencen a pujar, nosaltres ens esperem una mica més per no anar massa seguits.
Tirem amunt, per arribar al primer graó crec que és el que costa més, la roca rellisca una mica i cal falcar bé el peus, però un cop agafem el graó ja continuem amunt sense massa complicacions, és un tram bastant vertical però molt còmode de pujar, desprès d’un primer descans continuem pujant ben vertical fins a trobar una repisa, i aquí ve un tros horitzontal, primer hi ha unes fustes per poder posar be els peus, aquí és on pot costar més per el desplom que hi ha, tot seguit continuem pujant verticalment, trobem una passarel·la i a partir d’aquí ja és més fàcil fins dalt de tot.
La via original acabava aquí, i després de gaudir una bona estona de les vistes busquem l’inici del tram nou i veiem que comença una mica a l’esquerra del camí que des de el cim marxa cap a l’aparcament.
A l’inici del tram nou hi ha una indicació que la via està en fase de prova, però està completament equipada. Quasi tota l’estona anem baixant fins a trobar un pont tibetà, un cop creuat pugem una agulla i la baixem per la cresta, i aquí acaba la via.
La via l’hem trobat molt ben equipada, sense massa complicació, l’única pega que entre la gent de les dues ferrades semblava un pati de col·legi per els crits i el xivarri.
Ara cap al cotxe, per el camí que està ben marcat, i a fer un bon dinar a Cal General de Saldes!!

MATAGALLS-MONTSERAT 2011

Ha arribat el dia!!!
Fa tres mesos que tenim aquest cap de setmana marcat al calendari, i després de passar una setmana com un sac de nervis ha arribat el moment, últims retocs per veure que posem a la motxilla, un bon plat de pasta que costa de fer baixar, suposo que per els nervis, i cap a Coll Formic amb el Vetus i el seu pare, el Pep que ens fa de taxista, però sembla més el nostre entrenador personal, perquè no para de donar-nos ànims i de motivar-nos, tenim molt clar el nostre objectiu, acabar, és la nostre primera participació i sabem la duresa de la caminada, i acabar-la serà un gran èxit per nosaltres.
Un cop podem aparcar el cotxe, que no ens costa poc, anem a fer cua per agafar el dorsal, anem ben perduts, però aconseguim el dorsal i la samarreta de record, aquí és on ens adonem de la grandesa d’aquesta caminada, la cua és llarguíssima, hi ha gent per tot arreu, cameres, entrevistes, és clar que una prova amb 3000 participants ho val!!.
A les 16:00 els primers participants ja surten i comença el compte enrera, ens queda una hora i mitja per la nostre sortida i ho aprofitem per posar-nos a punt, últims dubtes del que agafo i del que deixo, i finalment la motxilla massa carregada, però si plou com han dit, hem de portar roba per canviar-nos i per si fa fred a la nit.
Arriba l’hora, el rellotge marca les 17:29 i ens posem a la sortida amb el nostre grup, fem el compte enrera dels últims segons amb veu alta i sortim.
Anem caminant a bon pas, i les baixades trotem una mica, sense passar-nos que queda molt, es va fent fosc i després del primer avituallament es comença a veure la corrua de frontals, una imatge impressionant.
Al segon avituallament rebem la visita dels pares del Vetus, sembla estrany però veure cares conegudes anima i ajuda a agafar forces, anem pujant fins el coll del Matafaluga i encarem la baixada cap a Sant Llorenç Savall, ara cada pas ja ens costa, portem quasi 9 hores,anem tocats, però al arribar al avituallament de Sant Llorenç veiem que no som els únics, la plaça sembla un camp de batalla, gent dormin a terra, peus encetats, cua a l’ambulància...
Aquí fem una bona parada, mengem bé, estirem una bona estona i ens canviem els mitjons, que tal com estan els camins de pols, tenim els peus plens de sorra. 
Ja queda menys de la meitat, i això fa que sortim molt contents, xerrant i explicant-nos aventures, però amb el pas dels quilòmetres ens anem apagant, callats, cada un amb els seus pensaments, i esperant el següent control, per agafar forces.
Durant la nit fa bo, anem tota l’estona amb màniga curta, i suem molt per la humitat que hi ha, i a cada avituallament omplim el camelback.
Al arribar a Les Pedritxes repetim el ritual, mengem algun donut, estirem, i netegem peus i mitjons, aquí ja se’ns fa de dia, i a part del mal de cames ho portem molt bé, sabem que ens espera un tros bastant dur, la pujada fins al collet de Queixal, i aquí veiem per primer cop el nostre objectiu, Montserrat,
sembla a prop, però ens queden quasi 20 quilòmetres, i una llarga baixada fins a Vacarisses i últim avituallament fins l’arribada, els 11 quilòmetres que queden se’ns faran eterns perquè hi ha molt tros d’asfalt fins a Monistrol on tornem a trobar el Pep, sembla més content ell que nosaltres i es planteja acompanyar-nos fins a l’arribada, però al final el fem pujar amb cotxe.
Ara si que ja li tenim el peu el coll, la pujada fins a Montserrat és molt dura, uns 600 metres de desnivell des de Monistrol, però les cames ja van soles, i sense adonar-nos-en ja som al telefèric i sentim la Laia, la Tere i la Rosa com ens animen,
la sensació és increïble, aquí ens marxen tots els mals que fa 40 quilòmetres que arrosseguem, i passem per la catifa vermella ben emocionats.
Al final 20 hores 30 minuts, però contens per ser la nostre primera Matagalls-Montserrat.
Just a l’arribada amb el Vetus diem que no repetirem, que a la segona part de la caminada les hem passat molt putes, però l’endemà un cop mig recuperats ja només pensem en poder-la repetir l’any vinent.

Track: 
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2045693