Via Mossèn Ramon, (6a)

09/01/13

Ahir esquí, avui escalada, i aprofitant el dia assolellat anem a fer una via que fa temps que ens mirem, quasi des de casa, la via Mossèn Ramon, a la Serra de Queralt.
 
Em deixat el cotxe a Fumanya, agafem el camí de la bandera, i ja trobem una tartera que ens deixa al peu de via , marcat amb un parabolt.
Una via de quatre llargs que hem fet en dos, enllaçant els dos primers i els dos últims.


El primer llarg comença amb una roca que sembla trencada però millor del que sembla, i després de trobar alguns claus i algun pont de roca ja trobem els parabolts que seguint una mica a la dreta ens porten a la primera reunió, que nosaltres passem de llarg i anem uns metres més amunt a buscar la segona.

3r llarg




El tercer llarg és un flanqueig per creuar una canal, amb algun parabolt i algun cordino en els boixos, i enllacem el quart llarg i més bonic, una bona tirada fàcil de seguir, molt ben assegurada i amb molt bona presa.



4t llarg




El descens amb dues cordes de 60 es pot fer des de la quarta reunió, equipada amb dos parabolts, cadena i anella per rapelar.
Les altres tres reunions estan equipades amb dos parabolts.
La via està ben equipada, però algun cordino va bé per els claus i ponts de roca.
Un cop acabem la via, ens n’anem al negre a fer una bona cerveseta, que amb el sol que ha fet no sembla hivern.

Vista des de la via
 












Ressenya:
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2011/05/mossen-ramon-nova-via-la-solana-de.html




Vall d'Incles

08/01/13

Després d’empènyer una bona estona la furgo per sortir d’una placa de neu, aparquem i ens disposem a començar la meva primera sortida d’esquí de muntanya de veritat de la temporada.

Som a la Vall d’Incles, a Andorra, no hi ha molta neu, però en hi ha prou per fer una bona volta.



Agafem la direcció al Coma Variles, i anem seguint les marques grogues, per dins el bosc, com si voléssim anar a la cabana sorda,
 però abans d’arribar a la cabana fem un flanqueig cap a l’esquerra, hi hem vist unes pales per fer una bona baixada, i anem seguint cap a la Collada del Clot Sord.












                                                                                                    Un cop arribem a la collada aprofitem per esmorzar, i fer uns traguets de la bota, amb la panxa plena seguim la carena, justeta de neu, fins el cim que ens queda davant, i per sobre de les pales que veiem, les Pales de les Basses de les Salamandres.


Comencem la baixada i la neu és bastant bona, una mica pesada, però la gaudim fins que per evitar el bosc decidim ficar-nos a la canal que baixa directa. En cas de molta neu no es podria baixar per el risc d’allaus, és una canal bastant estreta i molt tècnica, en algun tram no crec que faci més de 2 metres d’amplada, un cop acaba la canal quasi ja ens trobem a la carretera on em deixat el cotxe aparcat.
Pales de les basses de les Salamandres

Canal




















Acabem una sortida que per el dia i per la neu sembla més del mes d’Abril que de Gener.

   




Pedraforca, via Gran Diedre

24/07/12


Com que anem d’hora deixem el cotxe a sota el muntacàrregues i pugem direcció al refugi per saludar al Jordi.


Després de fer-la petar una mica agafem el camí direcció al Verdet, fins que ens sembla que hem de començar a enfilar per arribar a peu de via, després d’embolicar-nos una mica sortim a peu de via de la Pany, i ja només hem de flanquejar una mica a la dreta per trobar els 2-3 primers llargs del Gran Diedre que ens portaran fins als passamans que venen del ràpel de la Pany.

A partir d’aquí és on comença la via, cinc llargs amb un grau màxim de V+, que jo crec que ho és...

Durant els cinc llargs trobem pitons, alguna vaga, a les reunions trobem una anella, i en alguna a més hi ha un parabolt.




Nosaltres portem un joc de tascons i friends i alguna cinta llarga­.



Un cop acabats els llargs trobem una inscripció a la pedra on ens indica la sortida de la via que està marcada amb pintura vermella.



Després de fer uns 4 llargs més quedem a sota del Collet de la Cova, i aquí ja ens desequipem i continuem a l’esquerra, seguint les marques vermelles per un caminet que ens fa baixar cap a sota del Gat i cap a la tartera, per agafar el camí del refugi.

Em trigat quatre hores i mitja a fer tota la via, comptant els primers llargs, el Gran Diedre i els de després per arribar a la sortida.
Un matí magnífic per retornar a escalar al Pedraforca després de tant temps.

Ferrús, via Caracremada


19/07/12


Passem per sota de la Roca de Ferrús, i a l’esquerra del tot de la roca és on hi ha la via Caracremada, mi porta el Capis, un dels que la ha obert.





1r llarg 50m, reunió en un arbre               
2n llarg 30m, reunió en una fissura
3r llarg 50m, vigilar amb el fregament
4t llarg 30m, cintes per arbres

Descens cap a l'esquerra i al camí.

Material: Semàfor d'Aliens
Càmalots 0'75, 1, 2, 3
Bagues llargues3








Un cop acabada la via un mossec per agafar forces i cap al cotxe per tornar a casa!!


Ressenya: http://toposberga.blogspot.com.es/2012/07/caracremada-roca-gran-de-ferrus.html

El Montsià, La Foradada

14/07/12
Sortim de Sant Carles de la Ràpita direcció a la N-340, passant per el costat del camp de futbol, un cop trobem la carretera nacional la creuem i continuem per un camí asfaltat que ens portarà fins l’aparcament del Coco de Jordi.
Aquí deixem el cotxe i ja trobem les senyals que ens indiquen uns temps aproximats i la ruta fins a la Foradada.




Anem pujant fins que arribem a la font de Burgar, a partir d’aquí continuem per el GR-92.
                                                                              





Passem per el mig del Mas de Mata-Redona i aquí el camí marxa planer una bona estona fins que enfila per arribar a un collet on per anar a la Foradada trencaríem a l’esquerra, però nosaltres continuem per el GR-92 fins el Mas del Comú, tot pla i baixada, tram que fem corrent, i podem gaudir d’unes bones vistes dels Ports de Besseit i el Mont Caro.



Un cop arribem al Mas de Comú deixem el GR que marxa cap a Ulldecona i nosaltres seguim el camí que marxa cap a l’esquerra en direcció al Coll de la Font del Teix.

Aquí és on per primer cop veiem l’espectacular vista de la Punta de la Banya i el Delta de l’Ebre, continuem uns metres fins arribar al cim de la Torreta.

Aquest es el punt més alt de la ruta amb 763 metres, i la vista que hi ha cap als quatre punts és meravellosa, la badia dels Alfacs, el Delta, els Ports...
















Ara seguim per la carena fins a la Foradada, el camí esta marcat amb fites de pedres i no és difícil poder-lo seguir, aquest tram és una mica trencacames i a més està ple de garrics que molesten bastant, aprofitem el poc desnivell i tornem a fer-ho corrent.
 

Passem per la Tenda, la Trencada i ja encarem la Foradada, on reposem una mica, alguna foto i cap a cotxe que encara tenim temps de fer una mica de platja...

De la Torreta a la Foradada

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3097662

Fi de temporada

Ja fa molts dies que vaig penjar els esquís, no per la falta de neu no, per una lesió que em va comportar una operació d’espatlla i una llarga recuperació que farà que cada dia aixequi una mica més el braç, però que ha posat fi a una mala temporada de neu, amb poques sortides d’esquí de muntanya i encara menys d’esquí de pista.



Amb el braç penjat poca cosa podia fer i he resseguit un pilot de camins, alguns oblidats, i he pogut buscar uns quants catxés de la pagina geocatching.com. N’he trobat de molt curiosos i bonics i d’altres que millor no els haguessin posat, m’he plantejat d’amagar-ne algun en algun lloc bonic que jo conegués, però veient com quedava l’entorn d’algun catxé he decidit no posar-ne cap, hi ha llocs que per mi son bonics i especials, però si es coneix per anar-hi a buscar només un catxé per poder-lo marcar en una pagina crec que no val la pena i millor que continuï sent un lloc bonic i especial per mi i per tantes altres persones que segur que també el coneixen,  i per això el respecten i se l’han fet una mica seu.

COMA D'OR

23/12/11

Marxem de Berga amb una boira que no en veiem tres a cavall d’un ruc, però nomes sortir del túnel de Berga ja està tot destapat i el dia pinta molt bé.
Arribem dalt el port de Puimorent i aparquem el cotxe a l'aparcament que trobem a l’esquerra, creuem la carretera i ja ens posem els esquis, sortim en direcció NE i anem entrant a la Coma d’en Garcia,












anirem remuntat la vall per una pendent bastant suau, nosaltres posem ganivetes per que tot i que la pendent és molt suau està tot gelat i patinem molt, arribem a un petit coll i continuem flanquejant per la dreta fins al Coll de Tossa Rodona, aquí ja veiem el cim del Coma d’Or i a l’esquerra el Puigpedrós de Lanós amb les seves canals de la cara nord.
Ens toca baixar uns metres, on no ens traiem les pells, per remuntar la pala que ens queda al E, un cop remuntada flanquegem un tram més per la dreta i ja només ens queda la pala que ens porta fins al cim, la neu no la trobem massa bé, molt glaçada, ha estat el més complicat, esperem que amb el temps d’esmorzar s’estovi per fer una bona baixada.
Baixem gairebé desfent el camí de pujada, on hem de posar pells uns 50 metres fins el coll, de baixada trobem la neu molt millor dels que ens esperàvem, no és que en hi hagi molta però acabem la sortida ben contents.