En BTT per La Vall d'Ora

24/07/2014

Hem fet una bona pedalada per el Berguedà i una part per el Solsonès, que alterna trams de carretera asfaltada i pista forestal. La ruta no té cap complicació tècnica ni caminets difícils.

Sortim de Berga i comencem a pedalar direcció als Rasos de Peguera, i trenquem cap al Pi de les Tres Branques, aquest tram segurament és el més pesat, pujada i carretera...

Un cop som al Pi continuem per la carretera uns tres quilometres fins que deixa d’estar asfaltada i comença una pista forestal, ràpida i divertida, amb tendència a baixar, que ens portarà a l’ermita de St. Serni. 
Des d’aquí podem continuar a l’esquerra i aviat arribem a la carretera o podem agafar un caminet a la dreta que ens evitarà fer un tram d’asfalt i també ens deixarà a la carretera.

Un copa a la carretera de St. Llorenç de Morunys continuem un quilòmetre direcció St. Llorenç i just desprès del Pont de Llinars agafem la pista que marxa a l’esquerra i ja ens indica la direcció de St. Pere de Graudescales.

Aquí comencem a seguir el GR-1.

Ara ens venen uns dos Km amb alguna pujada ben dreta, les més dretes les trobem encimentades i les pugem més fàcilment, que ens deixen al Mirador dels Presidents. 

 Després de gaudir de la vista de la Vall d’Ora comencem a baixar fins que trobem el trencant a la dreta que en un moment ens porta fins a St. Pere de Graudescales,.

Desfem el camí fins a creuar el riu i continuem a la dreta per pla i baixada fins a St. Lleïr, i agafem direcció St. Andreu de la Mora, que ho trobarem indicat en un cartell.

A partir d’aquí es tot un tram que es va alternant entre plans i petites pujades, i bastant solell, passarem per el costat de l’ermita de St. Andreu de la Mora i continuarem fins a arribar a la carretera que ens porta a l’Espunyola, aquí continuem uns quilometres fins a trobar el trencant del Mal Pas i del Cint, trencant que agafarem per pujar un Km, per carretera molt dreta i continuar per una pista que marxa a l’esquerra, i gaudir d’una bona baixada, ample i ràpida fins a la carretera de l’Espunyola.
Un cop a la carretera anem direcció Berga i desprès del trencant de Casserres, a una 800m, trenquem a l’esquerra per agafar una pista alternada amb caminets que ens portarà fins al poble d’Avià i d’allà fins a Berga.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7368388

Canal Sàbat i Ordiguer

12/03/2014

Després de fer un cafetet i un croissant a Martinet comencem a pujar per la carretera revirada que ens porta fins a Estana, creuem aquest poble que té una de les millors vistes de tot Catalunya, i aparquem al Coll de Pallers.

Amb la motxilla a l’esquena i els esquis també pugem per el PR que surt direcció sud, cap a la impressionant serralada del Cadí. Anem pujant per el caminet i no ens podem calçar els esquis fins al Collet Roig, aproximadament, i continuem per el mateix PR fins a Prat de Cadí, amb el caminet mig nevat i mig glaçat, però amb els esquis als peus!!

Un cop a Prat de Cadí ja s’intueix l’entrada a la canal Sàbat. Amb el Roger la repetirem 10 anys després, però avui aprofitem la companyia d’un crack per fer una baixada diferent...

Des de Prat de Cadí agafem direcció S-SE, primer anem pujant entremig d’un bosquet poc poblat i després per una pala evident, que haurem de controlar el risc d’allaus.

Pugem per la pala fins ben amunt per esquivar el primer bloc d’entrada a la canal i la comencem sobre d’aquest.

Hem canviat els esquis per els grampons i els piolets, i tirem amunt un darrera l’altre obrint traça, amb una neu que no ens ho posa massa difícil.

Aviat trobem un ressalt de roca que el podem superar fàcilment, i que si volem podem assegurar amb un pitó que trobem en una fisureta  a la paret esquerra. A partir d’aquí no trobem cap més ressalt, fem tota la pujada per neu, amb alguna llengua de gel al fer el flanqueig al final de la canal, on posem més atenció, i ja tirem fins a la sortida, que agafem per l’esquerra per esquivar la cornisa que ens queda a sobre.

Fem un petit mossec gaudint de les vistes sobre el Berguedà i Cerdanya i ens dirigim cap a la canal de l’Ordiguer, per on baixarem!!

Amb els esquis als peus traiem el cap i la canal pinta bé, dreta, però bé.

Tira primer l’Alfons, i ens va guiant per la neu que es va trobant, i com més girem més anem gaudint la baixada, en general ens trobem bona neu, amb alguna crosta, però poc trosset. Quan ja veiem el final de la canal ens trobem un petit ressalt de roca i ens traiem els esquis per desgrimpar-lo, es molt poc tros però s’ha d’anar amb compte de no relliscar. Sota el ressalt ens podem tornar a posar els esquis i ja baixem fins a Prat de Cadí, per entremig del bosquet i després agafar el PR i aprofitar la neu/gel fins al collet, per arribar al cotxe amb els esquis a l’esquena. Una magnifica combinació d’activitats d’unes 4.5 hores aproximades. 

Pic Negre d'Envalira per la Vall de Campquerdós

10/01/2014

Arribem a Porta i creuem la via del tren que ens queda a l’esquerra, per un pas inferior, continuem uns 150 metres i aparquem el cotxe al inici de la Vall de Campquerdós.

Pràcticament podríem sortir del cotxe amb el esquís posats, però ens els carreguem a l’esquena uns metres per que té pinta que hi haurà algun tram sense neu.

Ja amb els esquís als peus anem pujant per un caminet enmig del bosc, amb alguns trams amb poca neu, i amb molt poca pendent que ens va introduint dins la vall.

 Anem pujant fins a un terreny més obert però continuem amb poca pendent, seguint el riu, passem la Cabana de Campquerdós i més endavant l’Estany Gros, ben cobert per la neu, anem seguint per el fons de la vall. Des d’aquí podem apreciar l’abrupta cresta entre el Peiraforca i el Roc Colom.

 

 

 

 

 

Continuem direcció a La Portella Blanca guanyant poca alçada, passada la Pleta de Barrera, girem a la dreta per anar cap al Port de Fontnegra, a partir d’aquí anirem guanyant força alçada i ja fem unes quantes zetes per arribar al coll i des d’aquí amb alguna zeta més, pugem fins el cim, una piràmide blanca, que hi podem arribar amb els esquís posats.

 

 

 

 

 

 

 

Un cop hem esmorzat comencem la baixada, desfem el camí fins una mica abans del port, on trobem una bona pala amb neu molt bona que ens deixa sota del coll, i des de aquí baixem amb tendència a l’esquerra, per evitar haver de remar i intentar aprofitar les poques “bones” baixades que tenim. La baixada és evident fins a tornar a trobar el caminet entre el bosc per on hem pujat i que ens portarà fins al cotxe després de quasi 5h 30 min.

 

Track:
 http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5933736

Volta als Rasos de Peguera

29/11/3013

Ha tornat la neu als Rasos i com cada any ho volem aprofitar. Ens coneixem bastant bé tots els racons d’aquesta antiga estació i els seus voltants, on tants berguedans hem après a esquiar, però cada any, depenent de la neu, fa que cada esquiada sigui diferent i la puguem variar una mica i no fer sempre els mateixos itineraris. El que si que no canvia és la companyia, per molt atrafegat que sigui l’any, quan arriba la neu sempre trobem un matí o altre per fer una excursioneta, i si podem triar, millor fer esquí de muntanya, a la muntanya, que no pas toses amunt i avall, que ja en farem prous...

 

 

 

 

 

 

 

Deixem el cotxe al la barrera que ens queda a la dreta, a uns 200 metres de la creu dels Rasos, des d’aquí ja sortim amb els esquis als peus direcció a la torre dels enginyers, i una mica abans d’arribar a les esplanades trobem un camí a l’esquerra que puja cap al remuntador de les Soques, i continuem cap al Pedró, on comencem la baixada, per el camí que normalment baixem, amb alguna pedra que comença a sortir, però es una baixada boníssima, amb neu dura i sense traces, que aprofitem per baixar fins als Rasets, on s’acaba la neu, i ens toca tornar a posar pells i desfer el camí que hem baixat altre cop fins al Pedró.

 

 

Des d’aquí baixem cap als Rasos del Mig, per una de les antigues pistes que no es van estrenar mai, baixem una mica més, per un torrent, fins a una clariana on tornem a posar les pells.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara anem pujant entre els arbres fins al cim dels Rasos de Dalt, on hi ha la senyera, és una pujada molt suau, de pocs metres, però molt bonica, tota plena d’arbres amb les branques plenes de neu i també de caiguts i mig morts, que els has d’anar esquivant per trobar el millor camí.

 

Ara comencem la última baixada, la més dreta, i bastant tècnica.

 

 

 

 

 

 

Baixem per la Baga de Peguera, esquivant la gran quantitat d’arbres, i amb tendència a l’esquerra, creuant les dues rases que trobem i amb vistes al poble de Peguera.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fins que arriba un moment que no ens queda més remei que carregar els esquis a l’esquena per anar a buscar la pista que puja de Peguera cap a la Creu.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara posem les pells i seguim la pista fins dalt els Rasos.

 

Al final arribem al cotxe molt contents de la nova volta, però creiem que hagués estat millor des de els Rasos de Dalt, tornar a l’estació, per baixar per la pista, fins a Peguera i pujar per la Baga de Peguera fins als Rasos de Dalt, al revés de com ho hem fet!!

 

 

 

 

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5724762

 

Ferrada de les Roques Blanques

22/08/13

 

Tants anys estiuejant a Sant Carles de la Ràpita i fins fa ben poc no havia sentit res de la via ferrada de les Roques Blanques. Però avui en dia amb un clic al senyor Google et pots posar al corrent de  quasi qualsevol cosa, i així ho vaig fer.

No vaig trobar massa entrades explicant la ferrada, però hi vaig trobar un track que em portava fins al peu de via i amb una petita explicació de quin camí agafar i on deixar el cotxe.

Amb tot el material necessari ens enfilem al cotxe, sortim del costat del càmping Els Alfacs i pugem per el carrer Camí del Llop, creuem la N-340 i continuem per el Barranc del Llop, sense deixar la pista principal fins que arribem a una cadena, que és on deixem el cotxe, hi ha lloc per 2-3 vehicles.

Comencem a pujar a peu, seguint la pista fins que arribem a  una caseta que ens queda a l’esquerra. Passem entre la caseta i el cobert i el caminet continua tirant amunt, marcat amb alguna fita, fins que arribem al peu de via. A dreta i a esquerra deixem algun caminet que porten a sectors d’escalada.

Un cop al peu de via ens equipem i tirem amunt, el recorregut de la via no es massa llarg, primer es flanqueja a l’esquerra i fins hi tot baixem una miqueta, aquí hi hauria el pas més complicat de la via, fins que ens trobem sota una mica de diedre per el que pugem, un cop dalt tornem a flanquejar cap a l’esquerra fins que trobem una mica de sostre per el que també pugem.

El diedre i aquest sostret són els millors passos de la via, amb unes vistes espectaculars de tot el Delta de l’Ebre, La Punta de la Banya, i la Badia dels Alfacs.

 

Durant tot el recorregut anem passant per el mig de vies d’escalada, així que hem de ser curosos si hi ha gent escalant!!!
 

Un cop pujat l’últim sostret veiem que el cable s’acaba, però ens assegurem a la corda fixa que hi trobem, i l’anem seguint fins a un parell de metres aprox. del final, que trobem una fita a l’esquerra per on abandonem la via i anem en direcció al mur de pedra que ens queda al davant i el flanquegem per sota i a la dreta, seguint les fites que ens porten fins a un PR que ens retorna a la pista que porta al aparcament.

L’equipament de la via està en bastant bon estat, alguns trams de cable potser un pel llargs, en canvi les cordes fixes no fiar-se’n massa per que no estan massa bé.  

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5277550

Via Cavall Boig al cingle de la bandera

14/08/13

Des que en vaig veure la ressenya per primera vegada, un dibuix fet a mà, em cridava l’atenció aquesta via, que tants cops ens havíem mirat d’un tros lluny tot baixant del Portet, però no ens vam decidir fins que la vaig veure al blog del Gatsaule, amb una graduació més assequible que la ressenya original.

Per arribar a peu de via vam seguir les indicacions del Gatsaule, i després d’alguna esgarrinxada no ens va costar gaire trobar el peu de via.

Nosaltres com que en principi tenim temps decidim fer els llargs com marca la ressenya

original, amb les reunions intermèdies.

 Només aixecar els peus de terra ja ens trobem amb el 6a,6a+, i la roca trencada que ens espanta una mica, però des de la reunió ja es veu que el segon llarg no té res a veure, i es ben bé així, una fissura boníssima, amb canto espectacular, i algun esbarzer per el mig, fàcil de protegir amb friends grans que fa que la tirada es faci curta!!

El següent llarg està marcat de 6b a la ressenya original, però creiem que en Gatsaule ho ressenya bé. Només al sortir de la reunió té un pas una mica estrany per la impressió que et dona la roca, però és millor del que sembla.

El següent llarg és en principi el complicat, un cop passem per la dreta d’un bona alzina tenim dos passets amb una roca una mica sorrenca i amb un pas ressenyat de 6c, que el superem fàcilment fent un A0 i quedem just sota la reunió, al costat d’una gran sabina.

El cinquè llarg pràcticament el fem tot en A0, excepte un pas al principi, un pas al mig per que la vegetació amagava un pitó i un pas al final just arribant a la reunió.

L’últim llarg, torna a tenir una roca bastant bastant dolenta, amb poques assegurances i difícil de protegir,  no et pots refiar de gaire de la roca, i fa que tinguis algun pas de confiança.

Un cop dalt i amb la foto de rigor ja feta, decidim rapela per la via,  i utilitzem un parabolt amb anella, que no ens adonem que aixafa la corda i que fa que no la puguem recuperar des de la reunió de sota.

Un cop remuntada la corda i des de el cim, muntem el ràpel de dos spits que hi ha sota la bandera i que ens deixen recuperar la corda fàcilment.

Un cop a terra, i després de la suada, ens quedem amb una molt bona impressió de la via que tants i tants cops havíem vist de lluny.

La via està equipada amb spits, ponts de roca, i pitons, alguns amagats per la molta vegetació que hi trobem. Les reunions són de dos spits i cadena, i bastant còmodes!!

Nosaltres només hi afegim un alien vermell i un friend gran, a escollir, a la fissura del segon llarg.        







Ressenya "original"



Ressenya Gatsaule

Via Mossèn Tronxo

02/07/13

Tot esperant que arribi l’estiu de veritat hem aprofitat per fer una visita a la Via Mossèn Tronxo. Ens atreia el fet d’arribar escalant quasi fins el Santuari de Queralt.

Seguint la ressenya del Gatsaule, deixem el cotxe a Fumanya i ens dirigim cap al camí de la bandera fins a trobar el camí que puja de la Vinya, el seguim però ens equivoquem i sortim al peu de la via Mossèn Ramon, ens toca embrossar-nos una mica per acabar sortint al lloc.
Un cop localitzat el pont de roca que ens explica a la ressenya ens equipem i tirem amunt.

La via té tres llargs, senzills els tres, i realment amb unes reunions molt, molt còmodes, com ens explica al blog. Els dos primers llargs no són res de l’altre món, i el tercer, és cert que és el més bonic i el que té la roca més bona. Un cop acabada la via, en cinc minuts estem a l’aparcament de Queralt.

 

 La via està semi-equipada, però té moltes possibilitats per protegir-la, hi trobem fissures de totes mides, nosaltres fem amb algun friend i algun tascó, i també hi ha algun pont de roca més dels equipats.
La dificultat máxima que li donen és de V grau.

 

 

 

 

Després de la via ens quedem amb ganes d’escalar una miqueta més i aprofitem per anar a les vies del camí de la Font del Bou, que ara el sol ja apreta una mica més i allà hi fa més fresqueta.

Crec que, com recomana el Gatsaule, una bona opció és fer primer la via Mossèn Ramon, baixar rapelant i fer la via Mossèn Tronxo, per baixar tot xino-xano per la drecera de Queralt.

Ressenya: http://muntanyenc.blogspot.com.es/search/label/Queralt