Puigmal-Núria-Puigmal

10/03/2017

Sort de les nevades d’aquest any que podem sortir del cotxe amb els esquis posats i fem tot el tram de carretera amb neu que ens permet anar més per feina, ens anem endinsant cap el fons de la vall,

anem guanyant alçada per anar pujant cap al coll del Puigmal de Llo, buscant l’orientació Sud per evitar la neu dura que ens ha fet posar ganivetes per arribar al coll.

Pujant al coll

Al coll, Amb el Puigmal de Llo al fons

Traient pells dalt el coll

Traiem les pells i baixem direcció el pluviòmetre i seguim per la coma de l’embut amb tendència cap a la dreta i seguint la traça per arribar a la espectacular i bonica vista de Núria, 

Vistes a Núria

Arribem fins al santuari i ens entaulem per fer un bon àpat per recuperar forces per la pujada.

Entaulats a Núria

La pujada, no té cap complicació, desfem el camí fins al pluviòmetre,

Direcció al pluviòmetre



i a partir d’aquí amb tendència sud per encarar la pujada al cim del Puigmal.


Arribant al Puigmal

Cim del Puigmal

Per la baixada anem buscant la bona neu, que l’anem trobant, amb alguns trams ventats, fins que arribem a la pista que ens deixa al cotxe.

Una molt bonica sortida, amb un molt bon indret per l'abituallament.

Pedraforca amb esquís

23/02/2017


Amb aquesta temporada bona de neu volem aprofitar per fer una excursioneta que no es pot fer cada any.

Deixem el cotxe al mirador de Gresolet, ens carreguem els esquis a l’esquena i pugem direcció al Refugi Estasen per anar a buscar el camí de la tartera, i no trobem la neu fins que no arribem ben bé a la part més baixa de la tartera on ens calcem els esquís.

Pujant la tartera

Arribat a l'enforcadura

Pugem la tartera amb molta neu i de tot tipus, des de l’enforcadura podem pujar bé per la canal que ens porta fins a uns 20 metres del cim, on aquí ens traiem els esquís per acabar d’arribar.

Arribant a cim

La neu que trobem a la baixada no es res de l’altre món, però el sol fet de baixar per la tartera amb les vistes dels pollegons, ha valgut molt la pena.

Un cop al final de la tartera ens tornem a carregar els esquís a l’esquena i cap al cotxe.

Sant Llorenç de Montgai Via Martinetti V+ 100m

07/11/2016

Ressenya

Després d’un Octubre càlid i uns bons dies de Novembre sembla que arriba el fred, amb un dia tapat i amb poc sol decidim anar cap a Sant Llorenç de Montgai, tot esperant que s’aixequi, per gaudir d’un dia d’escalada a la paret de La Formiguera.

La intenció es fer un parell de vies, la Martinetti i rapelar per fer la Eusebi-Garrets, dues vies de que estan de costat i que es una bona opció conbinarles.

Aparquem el cotxe i comencem a caminar per el marcat camí que porta a la paret i que és el mateix que va a la ferrada, mentre esperem que surti un sol que es mig insinua creuem la via del tren i ja arribem sota la paret de la Formiguera.

 Ens apropem a peu de paret i la primera via que trobem és la Eusebi-Garrets, on hi ha una petita placa sense nom visible, i uns metres a la dreta trobem la Martineti, amb el nom molt visible marcat a la paret.

 El sol no acaba de sortir i la fresca ens acompanya a tota la via, fet que ens far escalar amb el folre polar posat i que en cap moment ens molestarà.

Comença el Roger amb el primer llarg (IV) bastant tombat sense cap complicació, i l’empalma amb el segon (IV+) curtet i fàcil, amb un passet amb molt bones preses per arribar a la R.

Inici tercer llarg

 Tiro jo en el tercer llag (V), crec que el millor de la via, entretingut, amb bons cantos però que els has d’anar buscant fins a un gran flanqueig que ens porta a la gran i còmode R, l’últim llarg (V+), comença marxant cap a la dreta i intentant evitar una llastra bastant dubtosa, i que serà la tònica d’aquest llarg, no s'ens arrenca cap canto, però no donen molta confiança, fins la R, que amb la roca que hi ha tampoc no sembla que estigui al millor lloc situada. Una reunió amb cadena i anella. Amb una parell de ràpels ens posem a peu de via.
Una via equipada amb espits i reunions rapelables, excepte la primera. 

Inici quart llarg

Ens plantegem fer la via Eusebi-Garrets, però sense el sol i amb el fred que hem passat fa que tirem cap al cotxe i ja tornarem una altre dia.

Pic de la Mina i Pedrons

27/01/2016

Després d'un temps sense explicar les nostres aventuretes, no perquè no n'haguem fet, sinó per falta de temps o de coordinació amb el Roger que les havia de redactar, avui es explicaré l'excursió amb esquis de muntanya. Tot i no ser un bon any de neu es poden fer moltes coses i prop de casa. Avui amb el Roger també ens acompanya el Dani, és el primer dia que hi coincideixo i repetirem.

Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de Porte per pujar fins al Pic de la Mina (2683m), un cim fàcil que quasi tota l'estona es fa per pista fins el tram final.

Des del cim i amb els esquis a l'esquena baixem direcció sud per l'aresta fins a trobar una canal ample que amb els esquis posats ens permet baixar, i amb bona neu, direcció a l'Estany dels Pedrons, però sense arribar-hi, fins als 2400m aprox, perquè volem pujar al coll que ens queda a l'oest per fer el cim del Pedrons, un cop amb les pells posades comencem a remuntar i aviat arribem al coll, 2570m, aquí es l'únic lloc on hi trobem a faltar la neu, un llom que amb els esquis posats seria un moment i que amb els esquis a l'esquena es fa més llarg.

Un cop al cim del Pedrons (2715m) i havent recuperat forces amb un bon entrepà i uns quants glops de la bota, comencem el descens per una canal, sud-est, que comença una mica estreta però que amb quatre girs ja arribem al tram mes ample.

Sense arribar a baix tracem una diagonal que ens porta fins a l'Estany dels Pedrons, on tornarem a posar pells per remuntar una pala justeta de neu que ens deixa al llom de sobre el remuntador de Porté, des d'aquí ja baixem per pista cap al cotxe i cap a Berga falta gent.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12099658

Canal Amagada al Cadí

Una nova escapada al Cadí ens porta a la canal Amagada, a finals d'una mala temporada de neu que ens permet pujar fins a l'inici de la canal de l'Ordiguer, amb els grampons a la motxilla i els esquís al cotxe...

Amb el Roger repetim canal després d'uns quants anys, i avui ens hi acompanya el Ricard, un amic i bon company d'activitats d'aquest hivern.

De la canal poca cosa a dir, la trobem amb poca neu, amb un ressaltet de roca i una mica de gel fàcil de superar i amb una multi instal·lació al ràpel, ple de cordinos i cintes, que ens permet baixar dins la canal Sàbat.

Només ens queda remuntar els últims metres de la Sàbat per arribar al cim de la Serralada.





Fem el descens per la canal del Cristall, on la part mes alta la trobem una mica glaçada, i a la part més baixa ja hi trobem uns graons ben marcats.

A l'inici del Cristall ja ens traiem els grampons, i ja més lleugers tirem cap a Estana, a buscar el cotxe al Coll de Pallers, on hi tenim el merescut dinar a dins!

Els tres Puigmals

20/02/15

Puigmal de Lló i Puigmal de Segre

Ens ho hem pogut combinar per coincidir, ha costat, i hem passat un magnífic matí, tot ens ha acompanyat, el dia, la neu i sobretot la ruta.

Una trucada del Roger amb un proposta mes o menys a prop de casa, curiosa, atractiva i que no havíem fet mai, ens ha portat a una excursioneta on hem tingut temps de posar-nos al dia, després d’unes setmanes molt intenses en molts temes, alguns bons alguns no.

Pujant al coll

Deixem a la Neu, el Martí i el Joan a l’escola i marxem cap a l’estació del Puigmal on aparquem i, gracies a la última nevada,  ens calcem els esquís a la mateixa barrera, remuntem tota la pista i a partir del salt d’aigua continuem amunt per el fons de vall, amb tendència a l’esquerra per pujar cap al coll entre el Pic petit del Segre i el Puigmal de Llo, amb una pala que cada cop es va posant més dreta i que fa que jo posi les ganivetes per fer les ultimes zetes per arribar al coll, des d’aquí al cim només hem de passar un parell de llomets i poc desnivell fins al cim del Puigmal de Lló.

Puigmal de Lló al fons

Aprofitem el bo que fa i poc vent per esmorzar i regar-ho una mica amb la bota, que no falta mai a les sortides amb el Roger, i ens calcem els esquís per baixar fins al Coll d’Er, on quasi hi arribem fent un flanqueig amb molta envelació.



Posem les pells i en menys de 30 minuts ens trobem al cim del Puigmal del Segre, i aquí ja hem pogut veure la baixada que ens espera, de fet és el motiu d’aquesta sortida, la pala SO que un dia, de fa uns quants anys, ens miràvem des de el pluviòmetre.

Pala SO

 La baixada es molt bona, uns 200m de desnivell amb una bona inclinació, però hi trobem la neu una mica massa desfeta. Baixem amb tendència a la dreta per arribar als plans de sota el Puigmal, on tornem a posar pells i remuntem els 250m que ens separen del cim del Puigmal.

Cim del Puigmal

Dalt el cim fem un mossec, un traguet i cap avall per intentar gaudir d’una de les millors baixades que conec, quasi 1000m que depenent de la neu es pot fer molt llarga o molt curta, avui hi trobem la neu una mica dura i ventada, però amb el dia que em passat no ens queixarem.

                                                        Track: Els tres Puigmals

Via dels Senzills a Malanyeu

20/11/2014

Ressenya d'en Gatsaule

Per uns motius o altres estaré molts dies a tornar a coincidir amb el Roger per fer una bona sortideta, i ho volem acomiadar amb una bona via, i a casa nostre!!

Tot i que potser és la via que he repetit més i que feia molts anys que no hi anava va ser la meva primera via llarga i amb la mateixa companyia.

1r llarg

Aparquem a les escoles de Malanyeu, i cap al peu de la Paret de Devessó a buscar la Via dels Senzills.

El Roger té ganes de fer el sostre dels Senzills, per tant jo començo el primer llarg, un llarg de 6a obligat amb un pas una mica llarg i amb el parabolt sota els peus, un cop superat ja ens enfilem a la soca que hi ha a la reunió.

Entrada al 2n llarg

Comencem el segon llarg, V+, i el Roger s’enfila al sostre com si res, aquí té el seu pas preferit, un pas una mica llarg, que no és difícil però, sortint del sostre i amb l’assegurança sota els peus, fa que t’ho miris bé!!

3r llarg

El 3r llarg, IV, és el més fàcil, i és molt agraït, forats per donar i per vendre, fins a arribar a la reunió, no fem reunió a la que ens queda a la vertical, marxem a la dreta uns 10 metres, i quedem al peu de l’últim llarg, una reunió molt còmode.

4t llarg

L’últim llarg, 6a, no el recordava i és el que vam trobar més dificil, una placa fina que va fer bufar al Roger i que ens deixa en un tram més trencat que ens porta fins al cim.

La via es pot rapelar, nosaltres preferim baixar caminant i gaudir dels espectaculars colors de la tardor.

Un gran matí que volíem acabar amb un bon dinar a Cal Anglada però tenien tancat.

Vista de la paret de Malanyeu