BARRANC DEL FORAT NEGRE

29/06/11

És dimecres després de Patum, encara arrosseguem la ressaca, ens hem de posar a lloc de mica en mica i a sobre fa una calor que no hi ajuda gaire!!

El Roger té una bona idea, suar una mica, mullar-nos i a sobre jo descobriré un barranc al costat de casa, ell fa poc que hi ha estat i així hem fa de guia.

Sortim de Berga a les 9 del matí cap a Vallcebre, no hi ha gaire estona de cotxe, però repassem La Patum i les anècdotes tres o quatre vegades, de fet des de que es va acabar encara no ens havíem trobat i hem de repassar tots els dies!!

Arribem a Vallcebre i creuem tot el poble per el carrer principal, quan ja sortim del poble, per la carretera de Peguera, agafem el segon trencant a l’esquerra i a uns 150m passem un pontet, que és on acabarem el barranc, i nosaltres deixem el cotxe aquí, sobre una fabrica vella.

Ara preparem la motxilla i pugem a peu pel camí de Vallcebre al pla de la Barraca, és la carretera que hem deixat i que ens porta fins al costat del mirador de Vallcebre, aquí és on suem...

No són mes de 25-30 min i tot i que fa una bona calor anem pujant tot xino-xano fins ha arribar a un encreuament on veiem l’indicador del mirador i on nosaltres ens canviem i equipem per començar el barranc, com fa tanta calor només ens posem la part de dalt del neoprè.

Travessem el primer rierol i ja veiem un passamà que ens ajuda a baixar fins l’inici del barranc i on muntem el primer ràpel, en el segon passem per dins un forat de la roca, però si es vol es pot evitar i passar per fora, nosaltres passem per dins, i tot i que no baixa massa aigua fem la primera remullada.

Tots els ràpels estan equipats amb dues anelles, excepte un que hi ha un parabolt , i el que et porta al forat negre es pot fer per la dreta, amb dues anelles, o com nosaltres, per l’esquerra on hi ha dues bagues en un pi i es fa mes directe,

         aquí fem un cop d’ull al forat negre, seguim baixant i trobem la marmita penjada,

 és el tros mes maco del barranc, i sembla que aquí es pugui saltar, però fem cas de la ressenya i rapelem, i fem ben fet per que no hi ha gaire fondària,

                  arribem al salt, que tot i no ser massa alt és maco per que es un pas estret .

Aquest tros final no fem tots els ràpels, algun pas el salvem desgrimpant que no és gaire difícil.

Aquí arribem al final del barranc i aprofitem per acabar-nos de remullar en unes boniques basses que hi ha sota el pont.

A baixar el barranc hem estat una hora i mitja aproximadament.

Ara ens canviem, ens eixuguem i cap a Vallcebre a fer el cafè, ja estem una mica mes a lloc i hem esquivat la calor del matí.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1815940

Triangular de curses del Berguedà i cursa d'alta muntanya de Berga

Ja fa anys que es fa el triangular de curses de muntanya del Berguedà, no hi havia participat mai, en part per que les curses no són el que m’agrada més, tot i que la satisfacció un cop acabes no té preu.

Be, de fet l’any passat vam participar en una cursa del triangular, la de Berga, i només acabar-la, mentre encara esbufegàvem, el Vetus ja em proposava de fer el triangular sencer l’any següent, i així ho hem fet, la cursa d’Olvan, la de St. Jordi i la de Vilada, i el cert és que ens ho hem passat molt bé, tot i la competició hem volgut gaudir de les curses, això no vol dir que no haguem patit, que també ho hem fet, i mes d’un cop.

La primera cursa era la d’Olvan, que era la mes llarga però el desnivell no apretava massa, la vam acabar molt contents, amb algunes rampes al final, però contents, no coneixíem gaire la zona i ens va agradar molt.

La segona era la cursa de St. Jordi, que nomes començar ja s‘engarristava cap a l’ermita per escalfar be les cames, però al ser la més curta tothom va anar per feina i es va fer bastant ràpida.

La tercera i última s’havia de fer als Rasos de Peguera, però al final es va fer a Vilada, a la zona del Salga Aguda i el Serrat del Migdia, no era la més llarga però crec que era la més dura, la de més desnivell, potser és que aquesta zona la coneixem bastant i sabíem el que ens anava venint, però tela el que ens va costar...

Ja havíem acabat el triangular, molt contents, i per ser les nostres primeres curses, bastant satisfets dels resultats, i al saber que es feia la cursa d’alta muntanya de Berga no hi vam faltar.

Feia molt temps que la volia córrer, però cap any no m’havia decidit, va valer la pena, tot i la sortida passada per aigua va estar molt bé, algun camí amb massa fang, però en general molt bé i molt maca i al coincidir amb l’últim tros de la marató va ser molt animada.

Ara a continuar corrent, de moment sense curses, però amb les mateixes ganes.

ROCA GRAN DE FERRÚS

Via Izzabella (290m. D sup)
(11/05/2011)

Com que ja s’ha acabat la neu us explicarem algunes de les nostres sortides que puguin semblar interessants, avui m’estreno a Ferrús, la via Izzabella, una via no gaire “difícil”, però per ser la meva primera via de Ferrús està molt bé, fa un dia magnífic i a mes tinc la gran sort que el qui m’hi porta és el Capis, un gran mestre d’aquesta paret, es podria dir que havia estat la seva segona casa, de fet en alguna època fins hi tot era la primera.

Deixem el cotxe i ens carreguem el material, passem per la casa de Ferrús i anem continuant les marques de GR que ens porten fins al peu de la roca.

He estat molts cop en aquest indret, però és el primer cop que hi soc amb el Capis, i em deixa amb la boca oberta amb les seves explicacions i coneixements de les vies mentre anem pujant cap al peu de la via Isabel·la, és de les últimes que es troben pujant per el camí del GR.

Un cop localitzat el peu de via ens col·loquem tot el material i jo m’emporto una gran  sorpresa, m’he deixat els gats al cotxe!!!

Quedo bastant decebut, però el Capis m’anima, diu que no tindre problema per fer-la amb bambes, me’l crec i comencem a tirar amunt, de fet tira ell, per que jo amb bambes no obriré cap llarg.

Fem la via amb cinc tirades, la via es bastant evident, segueix un seguit de diedres en diagonal, la primera i la segona son les mes fàcils, és mes grimpada, i et queda una esquerda a l’esquerra que amb friends i aliens et pots anar assegurant bé.

Els primers llargs trobem algun troç una mica moll, però toca el sol a tota la via i de seguida queda tot eixut.

Al tercer llarg ja em recordo mes dels gats, però de segon es fa bastant bé, a partir de la tercera reunió trobem algun pitó, de tant en tant, i al quart llarg ja s’escala mes però es  fa bé.

Les reunions son molt comodes totes les que fem, avui entre les bambes i les reunions segur que no em faran mal els peus.

Aqui podem veure bé l'itinerari de la via, i com és evident el diedre.

Queda el cinquè llarg i últim, en principi és el mes difícil, des de la reunió de seguida perds el contacte amb el company i ens fem un fart de cridar per sentir-nos, el Capis em confirma que és el mes difícil, bé mes que difícil és que als primers metres no pots posar gaires ferros per assegurar-te, però amb quatre esbufegades el supera sense mes, quin crack, començo a pujar i aquí si que trobo a falta els gats de veritat, vaig ben tibat, apreto el peus tot el que puc, i vaig tirant amunt, fins que trec el cap on la via s’aplana, la reunió l’hem fet en un arbre i ha anat de conya, via feta, estic molt content, la meva primera via a Ferrús, espero que la pròxima porti els peus de gat...

Ens fem la foto i pleguem els estris, ara marxem cap a l’esquerra a buscar el camí que puja al cim i que nosaltres farem de baixada, tornem a passar arran de la roca i el Capis

em va resolen les meves curiositats, no em queda cap pregunta sense resposta.

Em passat un molt bon matí, també em vist alguna cosa que millor no haver trobat, no crec que sigui el millor lloc per fer una inscripció...

Però bé, de mal educats en hi ha a tot arreu.

Salut i fins la propera!!

TRAVESSA HAUTE MAURIENNE

Sortim de Berga a les 4 del matí direcció als Alps, anem a Bonneval, des de Berga anem fins a Perpinyà i després direcció Montpellier-Valence-Grenoble-Saint Jean de Maurienne per arribar finalment a Bonneval-sur-Arc, hem trigat unes 8 hores, fent parades de tant en tant per no quedar quadrats dins el cotxe.

1ª etapa. (11/04/2011)

Bonneval-sur-Arc (1750m) - Refugi du Carro (2760m)

Deixem el cotxe al poble de Tralenta,

 i amb els esquis a la motxilla, per falta de neu, anem seguint per la dreta del riu Arc fins al poble de L’Ecot,

 on creuem el pont i ens posem els esquis, continuem per l’esquerra del riu, fins que el riu es desvia a la dreta i nosaltres seguim a l’esquerra, aquí ens tornem a treure els esquis per falta de neu, i comencem a guanyar alçada molt ràpidament,

arribem a una caseta on hi ha un muntacàrregues i poc després ja ens podem tornar a posar els esquis, anem seguint el torrent fins que ja veiem el refugi,

són quasi les set de la tarda, ha fet un dia molt assolellat i hem passat molta calor, i a mes ja fa moltes hores que voltem, hem trigat una mica mes de 3 hores a pujar i hem fet un desnivell d’uns 1000 metres.

Ara a arreglar les coses i a sopar que si no farem tard a taula.

Track 1ª etapa:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618007

2ª etapa. (12/04/2011)

Refugi du Carro (2760m) – Refugi des Evettes (2590m)

Ens llevem bastant d’hora i esmorzem per carregar forces, preparem la motxilla i amb la primera llum del dia ens calcem els esquis,

sortim direcció al coll de Pariotes on hi arribem enfilant-nos per una canal que no comporta cap complicació, un cop al coll comença el primer descens, ens posem el paravent, traiem les pells i avall que fa baixada, passem per algun tram una mica estret i un pel mes tècnic, però en general es una baixada fàcil.

Un cop passat el llac de Sources inferieures ens trobem una pala molt dreta amb unes traces molt marcades i on trobem la neu bastant dura, no ens fa falta posar ganivetes, però anem amb molt de comte a cada volta maria per no relliscar, un cop superada la pala arribem al coll de Trièveres, ara toca fer una paradeta.

Aprofitem per menjar una mica i gaudir del paisatge, però veiem que està entrant la boira, això fa que no ens encantem, travessem la glacera du Mulinet, amb una boira que ben just ens veiem la punta dels esquis, i arribem al coll du Gran Mean, des de aquí hi havia la possibilitat de fer l’ascensió a la Punta Francesetti, però ho descartem per culpa de la visibilitat, ara ja només ens queda l’últim descens però amb la boira comencem a baixar amb comte per no equivocar-nos, just quan comencem a baixar la glacera du Gran Mean s’aixeca la boira i ens deixa fer un bon descens fins al Pla dels Evettes, ara ens tornem a posar les pells per fer els últims 100 metres per arribar al refugi.

Hem estat 5 hores i mitja, amb uns 1000 metres de desnivell, un cop endreçades les motxilles triem les llonganisses i el formatge, demanem una mica de pa i unes cerveses i a celebrar el final d’etapa amb la vista de fons de l’Albaron, l’objectiu de demà.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618011

3ª etapa. (13/04/2011)

Refugi Evettes (2590m) – Refugi d’Avérole (2229m)

Comencem l’etapa reina de la nostra travessa, uns 1200 metres de desnivell aproximadament.

Sortim del refugi i creuem tot el Pla dels Evettes direcció al glacera, superem les primeres rampes de la glacera i  ja veiem alguns seracs i alguns blocs de gel caiguts.

Aquí hem de superar una pala molt inclinada i plena de blocs de gel i neu, cosa que fa bastant complicada la pujada i que de tant en tant ens emportem algun ensurt amb alguna relliscada. Un cop superada la forta pendent fem un flanqueig i arribarem a la Sella, on ens triem els esquis, els carreguem a la motxilla i ens calcem els grampons, uns agafem el piolet, altres en tenen prou amb els pals i comencem la progressió per la magnifica i Aérea aresta de l’Albaron, amb una glacera per cada costat, l’aresta no es complicada, però no podem badar.

Arribem al cim, la vista que ens ofereix el dia es impressionant, fa molt sol però també hi fa bastant fred, ens abriguem fort i mengem una mica, i un cop ens hem fet la foto del cim comencem la baixada, muntem un ràpel que ens porta fins a la glacera, la vista fent el ràpel és impressionant, hi trobem una corda fixa, però també hi ha ancoratges, i ja que em pujat les cordes almenys les fem servir.

Quan arribem a la glacera du Colerin comencem el llarg descens que ens queda per arribar al refugi, els últims metres de la baixada son a peu, la neu no arriba al refugi i ho hem de trampejar com podem.

Ja estem instal·lats i farem el mateix ritual que l’etapa anterior, llonganissa, formatge, pa, cervesa i la magnifica companyia. L’etapa reina!!!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618070

4ª etapa. (14/04/2011)

Refugi d’Avérole (2229m) – Ouille d'Arbéron (3554 m)

Comencem la nostre última etapa, avui també sortim d’hora ja que quan acabem l’etapa d’avui uns quans ja marxem cap a Berga.

Marxem del refugi i no ens podem posar els esquis per falta de neu, baixem cap al torrent d’Arnès i aquí ja ens posem els esquis, comencem a pujar per la canal que queda a sota de la Crete de Valletez i anem guanyant alçada, trobem alguna pala una mica inclinada, però en general no massa complicat, arribem al coll d’Arberon (3022m), seguim una mica mes amb els esquis, fins que ens ho permet la neu, i on s’acaba deixem els esquis, ens posem els grampons per fer els últims metres fins al cim, roca i gel, semblava mes a prop, però encara queda un trosset...

El dia avui no acompanya gaire, molts núvols i poc podem gaudir de la vista, mengem una mica i avall.

Arribem on hem deixat els esquis, ens els posem i comença la baixada, toca gaudir-la tant com puguem que per alguns ja és la última de la travessa, la neu es molt dura, però no ens queixem, baixem per el mateix lloc on em pujat. Hem fet uns 1200 metres de desnivell.

Dels 11 que som 4 marxem marxem avui, l’Emili, el Barni, el Riqui i jo, els altre 7, el Toti, l’Eloi, el Pep, el Jordi, la Montse, el Joan i el Roger es queden uns dies mes, volen travessar al refugi Gastaldi, els desitgem sort i que trobin molt bona neu.

Un cop acabades de carregar les motxilles marxem cap al cotxe que el tenim una mica mes avall del poble d’Avérole.

Ens hem canviat, hem carregat el cotxe i ara cap a casa, ens queden unes 8 hores fins a Berga, segur que les passarem parlant de les baixades, de les pujades i les voltes maria, de si la neu estava mes o menys be.

Amb aquesta travessa poso final a la temporada d’esquí, de quina millor manera la podia acabar?...

No quedarem pas parats, per que de feina i aficions en tenim prous, ja us les anirem explicant...

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618091

RUNCAT

Ja ha sortit la primera versió del RunCat. http://runcat.argosengine.com 

Per als que teniu telèfons amb el sistema android, o un GPS i desde l'ordinador a casa, aquí us deixo l'enllaç, d'un programa fet per uns berguedans i gironins, és molt interessant, prova'l.

Amb aquest programa podràs realitzar un seguiment de totes les teves activitats esportives al aire lliure mitjançant un sistema gps.

 Podràs consultar estadístiques, distàncies, recorreguts, velocitats, etc. Ara per ara només està disponible per terminals android, tot i que pots pujar les teves rutes en format GPX.

L'equip d'ArgosEngine està a la espera de les vostres recomanacions per afegir noves i millors funcionalitats al RunCat. També s'espera que ben aviat surti la versió per iPhone, tot i que de moment ens haurem d'esperar.

PUIGPEDRÓS

DIMECRES 23/03/11


Ens decidim tard, anem com es diu "a l'hora dels senyors", peró amb aquest dia i la neu que ens ha deixat l'última nevadeta aprofitem per anar al Puigpedrós.
I per si no anavem prou tard ens trobem una sorpresa que no esperavem, una cadena al mig de la carretera que ens obliga a deixar el cotxe mes avall del que esperavem.

Ens hem de carregar els esquís a la motxilla, de moment no hi ha prou neu, i caminem fins trobar la drecera del camí d’estiu, per on comencem a enfilar per el mig del bosc poc avans d’arrivar al refugi ja ens podem calçar els esquís, no hi ha molta neu però anant amb compte podem pujar bé.
Un cop arrivem al refugi de Malniu ja es veu més neu, i comencem a pujar direcció al Coll de les Mulleres, fins aquí encara sortia alguna mata i alguna pedra, però hem seguit la traça feta sense problemes, quasi, perque hem de parar a posar cera a les pells, la neu és molt humida i es fan pans.

Solucionat el problema gaudim uns instants de la vista,

Enfilem el Serrat de les Perdius Blanques, (he vist al mapa que es diu així),  fem algunes zetes per guanyar un tros bastant dret, i un cop treiem el cap ja veiem el cim, tot i que encara el tenim lluny, és el tros mes pla, peró és llarg, ens hi anem acostant i al final hem de tornar a guanyar alguns metres fins al cim.

Al cim hi fa molt vent, així que ens abriguem ràpid, fem la foto i a disfrutar de la baixada.

Baixem per el mateix lloc on hem pujat, variant algun tros depenent de la neu que anem trobant, no ens podem queixar, és cara sud i amb l’estona que fa que hi toca el sol esta prou bé, unes quantes esses i fins al refugi, on hem de començar el descens per dins el bosc, apurem tant com podem fins que en hem de treure els esquís i continuar a peu fins la cadena.
No ens queixem, bon dia, bona companyia i una bona esquiada.

GEL AL PEDRAFORCA

DILLUNS 07/03/11

Aprofitant les condicions de gel que hi ha al Pedraforca ens decicim a passar-hi el matí, arribem d'hora al mirador i només hi trobem un cotxe, esperem no trobar gent, a Barcelon és festa...
Comencem per les cascades del Miner.

Les trobem amb molt bones condicions, poc picades i no gaire esglaonades, a més no fa gens de fred i a peu de via s'està molt bé.
Comencem a enfilar-les, a l'esquerra de la primera cascada hi trobem una columna,

la pugem i despres repelem, per començar a enfilar les cascades del Miner.

Anem molt bé de temps i com que el gel està tan bé anem cap a la columna del Verdet.
Pugem els primers resalts i veiem que la columna ja treu el cap, sembla que també està bé,

 i com es nota que és mes coneguda, el peu de la columna esta tot ben aixafat, i la columna, molt ben formada, però molt picada i esglaonada.

          

Pugem la columna, disfrutant a cada pas, que ja és la última, l'hem trobat molt bé, la companyia del Joan també hi té molt a veure.

Un cop a dalt pleguem els estris, cap a cotxe, ara el parquing del mirador ja és ple, i cap a casa a dinar!

Magnific matí!!!