Traces de neu

Via Mossèn Tronxo

02/07/13

Tot esperant que arribi l’estiu de veritat hem aprofitat per fer una visita a la Via Mossèn Tronxo. Ens atreia el fet d’arribar escalant quasi fins el Santuari de Queralt.

Seguint la ressenya del Gatsaule, deixem el cotxe a Fumanya i ens dirigim cap al camí de la bandera fins a trobar el camí que puja de la Vinya, el seguim però ens equivoquem i sortim al peu de la via Mossèn Ramon, ens toca embrossar-nos una mica per acabar sortint al lloc.
Un cop localitzat el pont de roca que ens explica a la ressenya ens equipem i tirem amunt.

La via té tres llargs, senzills els tres, i realment amb unes reunions molt, molt còmodes, com ens explica al blog. Els dos primers llargs no són res de l’altre món, i el tercer, és cert que és el més bonic i el que té la roca més bona. Un cop acabada la via, en cinc minuts estem a l’aparcament de Queralt.

La via està semi-equipada, però té moltes possibilitats per protegir-la, hi trobem fissures de totes mides, nosaltres fem amb algun friend i algun tascó, i també hi ha algun pont de roca més dels equipats.
La dificultat máxima que li donen és de V grau.

Després de la via ens quedem amb ganes d’escalar una miqueta més i aprofitem per anar a les vies del camí de la Font del Bou, que ara el sol ja apreta una mica més i allà hi fa més fresqueta.

Crec que, com recomana el Gatsaule, una bona opció és fer primer la via Mossèn Ramon, baixar rapelant i fer la via Mossèn Tronxo, per baixar tot xino-xano per la drecera de Queralt.

Ressenya: http://muntanyenc.blogspot.com.es/search/label/Queralt

Canal del Gigolo, Cambre d'Aze

Després d'unes quantes setmanes sense coincidir ens ho podem arreglar per fer una sortideta matinal, una bona proposta, la canal del gigolo a Cambre d'Aze i per baixar una idea que al Roger fa molts anys que li volta per el cap, però a mi sempre m’havia fer molt respecte, baixar per la canal Vernicelle. Coincideix que va ser la nostre primera canal que vam fer amb piolet i grampons, i avui ens plantegem baixar-la amb esquís...

Sortim no massa aviat de Berga per no passar massa fred, i aprofitem el viatge fins a Eyne per posar-nos al dia, massa setmanes sense coincidir.

Un cop al parquing d'Eyne ens calcem els esquis i comencem a pujar, primer per pistes i després ja per el bosc fins que ja veiem el circ de Cambre d'Aze i les canals.

Anem guanyant alçada fins que ens quedem sota la canal, on canviem els esquis per els grampons i piolets, i comencem a tirar amunt.

Durant la canal trobem la neu bastant tova i ens enfonsem força, exceptuant algun petit tram que trobem la neu més dura.

Anem pujant fins que arribem a la sortida, aquí ja es posa una mica més dret i ens ho mirem una miqueta més, però ja som dalt i ens trobem la cornisa ja trencada i sortim fàcilment.

Ara toca esmorzar i recuperar forces, que les gastarem a la baixada...

Ens tornem a carregar la motxilla i anem a buscar la canal del Vernicelle, un cop hi som hi trec el cap per veure que ens espera...

El primer tram és el més dret i estret, i fa bastanta impressió, però ens calcem els esquis i avall.

Un cop passat el tram més estret i amb els nervis ja superats gaudim la baixada com jo feia temps que no en gaudia una així, la neu també ens hi ajuda, que amb el fred que fa la trobem molt bé.

Un cop fora la canal ens girem per veure les esses, una foto i cap al cotxe que hem de tornar cap a casa!!

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4044568

Via Mossèn Ramon, (6a)

09/01/13

Ahir esquí, avui escalada, i aprofitant el dia assolellat anem a fer una via que fa temps que ens mirem, quasi des de casa, la via Mossèn Ramon, a la Serra de Queralt.

Em deixat el cotxe a Fumanya, agafem el camí de la bandera, i ja trobem una tartera que ens deixa al peu de via , marcat amb un parabolt.
Una via de quatre llargs que hem fet en dos, enllaçant els dos primers i els dos últims.

El primer llarg comença amb una roca que sembla trencada però millor del que sembla, i després de trobar alguns claus i algun pont de roca ja trobem els parabolts que seguint una mica a la dreta ens porten a la primera reunió, que nosaltres passem de llarg i anem uns metres més amunt a buscar la segona.

3r llarg

El tercer llarg és un flanqueig per creuar una canal, amb algun parabolt i algun cordino en els boixos, i enllacem el quart llarg i més bonic, una bona tirada fàcil de seguir, molt ben assegurada i amb molt bona presa.

4t llarg

El descens amb dues cordes de 60 es pot fer des de la quarta reunió, equipada amb dos parabolts, cadena i anella per rapelar.
Les altres tres reunions estan equipades amb dos parabolts.
La via està ben equipada, però algun cordino va bé per els claus i ponts de roca.
Un cop acabem la via, ens n’anem al negre a fer una bona cerveseta, que amb el sol que ha fet no sembla hivern.

Vista des de la via

Ressenya:
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2011/05/mossen-ramon-nova-via-la-solana-de.html

Vall d'Incles

08/01/13

Després d’empènyer una bona estona la furgo per sortir d’una placa de neu, aparquem i ens disposem a començar la meva primera sortida d’esquí de muntanya de veritat de la temporada.

Som a la Vall d’Incles, a Andorra, no hi ha molta neu, però en hi ha prou per fer una bona volta.

Agafem la direcció al Coma Variles, i anem seguint les marques grogues, per dins el bosc, com si voléssim anar a la cabana sorda,

però abans d’arribar a la cabana fem un flanqueig cap a l’esquerra, hi hem vist unes pales per fer una bona baixada, i anem seguint cap a la Collada del Clot Sord.

Un cop arribem a la collada aprofitem per esmorzar, i fer uns traguets de la bota, amb la panxa plena seguim la carena, justeta de neu, fins el cim que ens queda davant, i per sobre de les pales que veiem, les Pales de les Basses de les Salamandres.

Comencem la baixada i la neu és bastant bona, una mica pesada, però la gaudim fins que per evitar el bosc decidim ficar-nos a la canal que baixa directa. En cas de molta neu no es podria baixar per el risc d’allaus, és una canal bastant estreta i molt tècnica, en algun tram no crec que faci més de 2 metres d’amplada, un cop acaba la canal quasi ja ens trobem a la carretera on em deixat el cotxe aparcat.

Pales de les basses de les Salamandres

Canal

Acabem una sortida que per el dia i per la neu sembla més del mes d’Abril que de Gener.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3823297

Pedraforca, via Gran Diedre

24/07/12

Com que anem d’hora deixem el cotxe a sota el muntacàrregues i pugem direcció al refugi per saludar al Jordi.

Després de fer-la petar una mica agafem el camí direcció al Verdet, fins que ens sembla que hem de començar a enfilar per arribar a peu de via, després d’embolicar-nos una mica sortim a peu de via de la Pany, i ja només hem de flanquejar una mica a la dreta per trobar els 2-3 primers llargs del Gran Diedre que ens portaran fins als passamans que venen del ràpel de la Pany.

A partir d’aquí és on comença la via, cinc llargs amb un grau màxim de V+, que jo crec que ho és...

Durant els cinc llargs trobem pitons, alguna vaga, a les reunions trobem una anella, i en alguna a més hi ha un parabolt.

Nosaltres portem un joc de tascons i friends i alguna cinta llarga.

Un cop acabats els llargs trobem una inscripció a la pedra on ens indica la sortida de la via que està marcada amb pintura vermella.

Després de fer uns 4 llargs més quedem a sota del Collet de la Cova, i aquí ja ens desequipem i continuem a l’esquerra, seguint les marques vermelles per un caminet que ens fa baixar cap a sota del Gat i cap a la tartera, per agafar el camí del refugi.

Em trigat quatre hores i mitja a fer tota la via, comptant els primers llargs, el Gran Diedre i els de després per arribar a la sortida.

Un matí magnífic per retornar a escalar al Pedraforca després de tant temps.

Ferrús, via Caracremada

19/07/12

Passem per sota de la Roca de Ferrús, i a l’esquerra del tot de la roca és on hi ha la via Caracremada, mi porta el Capis, un dels que la ha obert.

1r llarg 50m, reunió en un arbre
2n llarg 30m, reunió en una fissura
3r llarg 50m, vigilar amb el fregament
4t llarg 30m, cintes per arbres

Descens cap a l'esquerra i al camí.

Material: Semàfor d'Aliens
Càmalots 0'75, 1, 2, 3
Bagues llargues3

Un cop acabada la via un mossec per agafar forces i cap al cotxe per tornar a casa!!

Ressenya: http://toposberga.blogspot.com.es/2012/07/caracremada-roca-gran-de-ferrus.html

El Montsià, La Foradada

14/07/12

Sortim de Sant Carles de la Ràpita direcció a la N-340, passant per el costat del camp de futbol, un cop trobem la carretera nacional la creuem i continuem per un camí asfaltat que ens portarà fins l’aparcament del Coco de Jordi.

Aquí deixem el cotxe i ja trobem les senyals que ens indiquen uns temps aproximats i la ruta fins a la Foradada.

Anem pujant fins que arribem a la font de Burgar, a partir d’aquí continuem per el GR-92.

Passem per el mig del Mas de Mata-Redona i aquí el camí marxa planer una bona estona fins que enfila per arribar a un collet on per anar a la Foradada trencaríem a l’esquerra, però nosaltres continuem per el GR-92 fins el Mas del Comú, tot pla i baixada, tram que fem corrent, i podem gaudir d’unes bones vistes dels Ports de Besseit i el Mont Caro.

Un cop arribem al Mas de Comú deixem el GR que marxa cap a Ulldecona i nosaltres seguim el camí que marxa cap a l’esquerra en direcció al Coll de la Font del Teix.

Aquí és on per primer cop veiem l’espectacular vista de la Punta de la Banya i el Delta de l’Ebre, continuem uns metres fins arribar al cim de la Torreta.

Aquest es el punt més alt de la ruta amb 763 metres, i la vista que hi ha cap als quatre punts és meravellosa, la badia dels Alfacs, el Delta, els Ports...

Ara seguim per la carena fins a la Foradada, el camí esta marcat amb fites de pedres i no és difícil poder-lo seguir, aquest tram és una mica trencacames i a més està ple de garrics que molesten bastant, aprofitem el poc desnivell i tornem a fer-ho corrent.

Passem per la Tenda, la Trencada i ja encarem la Foradada, on reposem una mica, alguna foto i cap a cotxe que encara tenim temps de fer una mica de platja...

De la Torreta a la Foradada

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3097662