Sant Llorenç de Montgai Via Martinetti V+ 100m

07/11/2016

Ressenya

Després d’un Octubre càlid i uns bons dies de Novembre sembla que arriba el fred, amb un dia tapat i amb poc sol decidim anar cap a Sant Llorenç de Montgai, tot esperant que s’aixequi, per gaudir d’un dia d’escalada a la paret de La Formiguera.

La intenció es fer un parell de vies, la Martinetti i rapelar per fer la Eusebi-Garrets, dues vies de que estan de costat i que es una bona opció conbinarles.

Aparquem el cotxe i comencem a caminar per el marcat camí que porta a la paret i que és el mateix que va a la ferrada, mentre esperem que surti un sol que es mig insinua creuem la via del tren i ja arribem sota la paret de la Formiguera.

 Ens apropem a peu de paret i la primera via que trobem és la Eusebi-Garrets, on hi ha una petita placa sense nom visible, i uns metres a la dreta trobem la Martineti, amb el nom molt visible marcat a la paret.

 El sol no acaba de sortir i la fresca ens acompanya a tota la via, fet que ens far escalar amb el folre polar posat i que en cap moment ens molestarà.

Comença el Roger amb el primer llarg (IV) bastant tombat sense cap complicació, i l’empalma amb el segon (IV+) curtet i fàcil, amb un passet amb molt bones preses per arribar a la R.

Inici tercer llarg

 Tiro jo en el tercer llag (V), crec que el millor de la via, entretingut, amb bons cantos però que els has d’anar buscant fins a un gran flanqueig que ens porta a la gran i còmode R, l’últim llarg (V+), comença marxant cap a la dreta i intentant evitar una llastra bastant dubtosa, i que serà la tònica d’aquest llarg, no s'ens arrenca cap canto, però no donen molta confiança, fins la R, que amb la roca que hi ha tampoc no sembla que estigui al millor lloc situada. Una reunió amb cadena i anella. Amb una parell de ràpels ens posem a peu de via.
Una via equipada amb espits i reunions rapelables, excepte la primera. 

Inici quart llarg

Ens plantegem fer la via Eusebi-Garrets, però sense el sol i amb el fred que hem passat fa que tirem cap al cotxe i ja tornarem una altre dia.

Pic de la Mina i Pedrons

27/01/2016

Després d'un temps sense explicar les nostres aventuretes, no perquè no n'haguem fet, sinó per falta de temps o de coordinació amb el Roger que les havia de redactar, avui es explicaré l'excursió amb esquis de muntanya. Tot i no ser un bon any de neu es poden fer moltes coses i prop de casa. Avui amb el Roger també ens acompanya el Dani, és el primer dia que hi coincideixo i repetirem.

Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de Porte per pujar fins al Pic de la Mina (2683m), un cim fàcil que quasi tota l'estona es fa per pista fins el tram final.

Des del cim i amb els esquis a l'esquena baixem direcció sud per l'aresta fins a trobar una canal ample que amb els esquis posats ens permet baixar, i amb bona neu, direcció a l'Estany dels Pedrons, però sense arribar-hi, fins als 2400m aprox, perquè volem pujar al coll que ens queda a l'oest per fer el cim del Pedrons, un cop amb les pells posades comencem a remuntar i aviat arribem al coll, 2570m, aquí es l'únic lloc on hi trobem a faltar la neu, un llom que amb els esquis posats seria un moment i que amb els esquis a l'esquena es fa més llarg.

Un cop al cim del Pedrons (2715m) i havent recuperat forces amb un bon entrepà i uns quants glops de la bota, comencem el descens per una canal, sud-est, que comença una mica estreta però que amb quatre girs ja arribem al tram mes ample.

Sense arribar a baix tracem una diagonal que ens porta fins a l'Estany dels Pedrons, on tornarem a posar pells per remuntar una pala justeta de neu que ens deixa al llom de sobre el remuntador de Porté, des d'aquí ja baixem per pista cap al cotxe i cap a Berga falta gent.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12099658

Canal Amagada al Cadí

Una nova escapada al Cadí ens porta a la canal Amagada, a finals d'una mala temporada de neu que ens permet pujar fins a l'inici de la canal de l'Ordiguer, amb els grampons a la motxilla i els esquís al cotxe...

Amb el Roger repetim canal després d'uns quants anys, i avui ens hi acompanya el Ricard, un amic i bon company d'activitats d'aquest hivern.

De la canal poca cosa a dir, la trobem amb poca neu, amb un ressaltet de roca i una mica de gel fàcil de superar i amb una multi instal·lació al ràpel, ple de cordinos i cintes, que ens permet baixar dins la canal Sàbat.

Només ens queda remuntar els últims metres de la Sàbat per arribar al cim de la Serralada.





Fem el descens per la canal del Cristall, on la part mes alta la trobem una mica glaçada, i a la part més baixa ja hi trobem uns graons ben marcats.

A l'inici del Cristall ja ens traiem els grampons, i ja més lleugers tirem cap a Estana, a buscar el cotxe al Coll de Pallers, on hi tenim el merescut dinar a dins!

Els tres Puigmals

20/02/15

Puigmal de Lló i Puigmal de Segre

Ens ho hem pogut combinar per coincidir, ha costat, i hem passat un magnífic matí, tot ens ha acompanyat, el dia, la neu i sobretot la ruta.

Una trucada del Roger amb un proposta mes o menys a prop de casa, curiosa, atractiva i que no havíem fet mai, ens ha portat a una excursioneta on hem tingut temps de posar-nos al dia, després d’unes setmanes molt intenses en molts temes, alguns bons alguns no.

Pujant al coll

Deixem a la Neu, el Martí i el Joan a l’escola i marxem cap a l’estació del Puigmal on aparquem i, gracies a la última nevada,  ens calcem els esquís a la mateixa barrera, remuntem tota la pista i a partir del salt d’aigua continuem amunt per el fons de vall, amb tendència a l’esquerra per pujar cap al coll entre el Pic petit del Segre i el Puigmal de Llo, amb una pala que cada cop es va posant més dreta i que fa que jo posi les ganivetes per fer les ultimes zetes per arribar al coll, des d’aquí al cim només hem de passar un parell de llomets i poc desnivell fins al cim del Puigmal de Lló.

Puigmal de Lló al fons

Aprofitem el bo que fa i poc vent per esmorzar i regar-ho una mica amb la bota, que no falta mai a les sortides amb el Roger, i ens calcem els esquís per baixar fins al Coll d’Er, on quasi hi arribem fent un flanqueig amb molta envelació.



Posem les pells i en menys de 30 minuts ens trobem al cim del Puigmal del Segre, i aquí ja hem pogut veure la baixada que ens espera, de fet és el motiu d’aquesta sortida, la pala SO que un dia, de fa uns quants anys, ens miràvem des de el pluviòmetre.

Pala SO

 La baixada es molt bona, uns 200m de desnivell amb una bona inclinació, però hi trobem la neu una mica massa desfeta. Baixem amb tendència a la dreta per arribar als plans de sota el Puigmal, on tornem a posar pells i remuntem els 250m que ens separen del cim del Puigmal.

Cim del Puigmal

Dalt el cim fem un mossec, un traguet i cap avall per intentar gaudir d’una de les millors baixades que conec, quasi 1000m que depenent de la neu es pot fer molt llarga o molt curta, avui hi trobem la neu una mica dura i ventada, però amb el dia que em passat no ens queixarem.

                                                        Track: Els tres Puigmals

Via dels Senzills a Malanyeu

20/11/2014

Ressenya d'en Gatsaule

Per uns motius o altres estaré molts dies a tornar a coincidir amb el Roger per fer una bona sortideta, i ho volem acomiadar amb una bona via, i a casa nostre!!

Tot i que potser és la via que he repetit més i que feia molts anys que no hi anava va ser la meva primera via llarga i amb la mateixa companyia.

1r llarg

Aparquem a les escoles de Malanyeu, i cap al peu de la Paret de Devessó a buscar la Via dels Senzills.

El Roger té ganes de fer el sostre dels Senzills, per tant jo començo el primer llarg, un llarg de 6a obligat amb un pas una mica llarg i amb el parabolt sota els peus, un cop superat ja ens enfilem a la soca que hi ha a la reunió.

Entrada al 2n llarg

Comencem el segon llarg, V+, i el Roger s’enfila al sostre com si res, aquí té el seu pas preferit, un pas una mica llarg, que no és difícil però, sortint del sostre i amb l’assegurança sota els peus, fa que t’ho miris bé!!

3r llarg

El 3r llarg, IV, és el més fàcil, i és molt agraït, forats per donar i per vendre, fins a arribar a la reunió, no fem reunió a la que ens queda a la vertical, marxem a la dreta uns 10 metres, i quedem al peu de l’últim llarg, una reunió molt còmode.

4t llarg

L’últim llarg, 6a, no el recordava i és el que vam trobar més dificil, una placa fina que va fer bufar al Roger i que ens deixa en un tram més trencat que ens porta fins al cim.

La via es pot rapelar, nosaltres preferim baixar caminant i gaudir dels espectaculars colors de la tardor.

Un gran matí que volíem acabar amb un bon dinar a Cal Anglada però tenien tancat.

Vista de la paret de Malanyeu

Via Directe Avatar Tossal de la Feixa (Alt Urgell)

23/10/14

Passem Coll de Nargó direcció a Bòixols, i agafem el trencant de Sallent, des d’aquí a 2,7 quilòmetres tenim un trencant a la dreta, que queda una mica amagat, i nosaltres pugem per que anem amb 4x4, fins a un camp d’ametllers, on aparquem i on al final del camps intuïm el camí que marxa, marcat amb fites i marques vermelles.

1r llarg

4a reunió

Seguim el camí i ens va apropant a la paret del Tossal de la Feixa, fins que el camí va marxant a l’esquerra, on trobem unes marques grogues que ens porten fins al peu de via.

La via es fàcil de localitzar per les assegurances grogues...

Amb el Roger ens alternem els llargs, començant ell, no els descriuré tots per que tampoc tenen res de l’altre món.
L
a via no té pèrdua per la gran quantitat d’assegurances, jo no ho criticaré, qui vulgui que les xapi totes i qui no vulgui no, però a mi no m’hi fan nosa.

3r llarg (A0)

Nosaltres apurem la via en lliure (màx. 6a),excepte el desplom del 3r llarg, que hi fem algun A0, i els dos últims llargs el Roger els empalma per la calor que fa i les ganes que tinc jo de sortir de la paret, fet que no m’ha deixat gaudir gaire de la via, és tardor però sembla que hem agafat un dia d’estiu...

El descens el fem a l’esquerra, on trobem fites que ens porten fins al camí que hem deixat abans i ens retorna al cotxe, ben acalorats!!! 

Paret Bucòlica, "Terra de dinosaures"

03/10/2014

Ha començat l’Octubre amb bon temps, i ho aprofitem per fer una coneguda via de l’Alt Urgell, a la Paret Bucòlica, la “Terra de dinosaures”.

1r llarg

2n llarg

És fàcil trobar-la, a peu de via hi ha l’inscripció TD rascat a la paret.

Avui el primer llarg és per el Roger, que el fa tot xerrant, senyal que s’ho està passant bé, un llarg fàcil i ben equipat.

El segon llarg em toca a mi, el sostret em fa una mica de respecte, però un cop hi soc vaig traient tots els passos, amb unes bones preses de mans que fan que arribi a la reunió molt satisfet.

Arribant a la segona R

Des d’aquesta reunió comodíssima el Roger comença el tercer llarg, que tampoc li suposa cap problema i també te una reunió còmode.

4ª reunió

Començo el quart llarg, no es difícil, llaço una sabina per evitar una “excursioneta” i faig el flanqueig a l’esquerra per arribar a la reunió, és la menys còmode de totes, en una petita repiseta.

El cinquè llarg i últim és el més llarg, els primers 8-10 metres son drets i amb un pas una mica estrany, segons per on l’agafem..., a partir d’aquí la via s’ajeu fins a arribar a l’alsina que hi fem reunió.

Des d’aquí ens desequipem, pleguem el material i baixem per la feixa i cap al la canal que ens deixa al costat del cotxe.

Una altre bona via, amb algun passet per que nosaltres ens els haguem de mirar i gaudir.