Ens decidim tard, anem com es diu "a l'hora dels senyors", peró amb aquest dia i la neu que ens ha deixat l'última nevadeta aprofitem per anar al Puigpedrós.
I per si no anavem prou tard ens trobem una sorpresa que no esperavem, una cadena al mig de la carretera que ens obliga a deixar el cotxe mes avall del que esperavem.
Ens hem de carregar els esquís a la motxilla, de moment no hi ha prou neu, i caminem fins trobar la drecera del camí d’estiu, per on comencem a enfilar per el mig del bosc poc avans d’arrivar al refugi ja ens podem calçar els esquís, no hi ha molta neu però anant amb compte podem pujar bé.
Un cop arrivem al refugi de Malniu ja es veu més neu, i comencem a pujar direcció al Coll de les Mulleres, fins aquí encara sortia alguna mata i alguna pedra, però hem seguit la traça feta sense problemes, quasi, perque hem de parar a posar cera a les pells, la neu és molt humida i es fan pans.
Solucionat el problema gaudim uns instants de la vista,
Enfilem el Serrat de les Perdius Blanques, (he vist al mapa que es diu així), fem algunes zetes per guanyar un tros bastant dret, i un cop treiem el cap ja veiem el cim, tot i que encara el tenim lluny, és el tros mes pla, peró és llarg, ens hi anem acostant i al final hem de tornar a guanyar alguns metres fins al cim.
Al cim hi fa molt vent, així que ens abriguem ràpid, fem la foto i a disfrutar de la baixada.
Baixem per el mateix lloc on hem pujat, variant algun tros depenent de la neu que anem trobant, no ens podem queixar, és cara sud i amb l’estona que fa que hi toca el sol esta prou bé, unes quantes esses i fins al refugi, on hem de començar el descens per dins el bosc, apurem tant com podem fins que en hem de treure els esquís i continuar a peu fins la cadena.
No ens queixem, bon dia, bona companyia i una bona esquiada.
