Sant Llorenç de Montgai Via Martinetti V+ 100m


07/11/2016

Ressenya

Després d’un Octubre càlid i uns bons dies de Novembre sembla que arriba el fred, amb un dia tapat i amb poc sol decidim anar cap a Sant Llorenç de Montgai, tot esperant que s’aixequi, per gaudir d’un dia d’escalada a la paret de La Formiguera.

La intenció es fer un parell de vies, la Martinetti i rapelar per fer la Eusebi-Garrets, dues vies de que estan de costat i que es una bona opció conbinarles.

Aparquem el cotxe i comencem a caminar per el marcat camí que porta a la paret i que és el mateix que va a la ferrada, mentre esperem que surti un sol que es mig insinua creuem la via del tren i ja arribem sota la paret de la Formiguera.

 Ens apropem a peu de paret i la primera via que trobem és la Eusebi-Garrets, on hi ha una petita placa sense nom visible, i uns metres a la dreta trobem la Martineti, amb el nom molt visible marcat a la paret.

 El sol no acaba de sortir i la fresca ens acompanya a tota la via, fet que ens far escalar amb el folre polar posat i que en cap moment ens molestarà.

Comença el Roger amb el primer llarg (IV) bastant tombat sense cap complicació, i l’empalma amb el segon (IV+) curtet i fàcil, amb un passet amb molt bones preses per arribar a la R.

Inici tercer llarg

 Tiro jo en el tercer llag (V), crec que el millor de la via, entretingut, amb bons cantos però que els has d’anar buscant fins a un gran flanqueig que ens porta a la gran i còmode R, l’últim llarg (V+), comença marxant cap a la dreta i intentant evitar una llastra bastant dubtosa, i que serà la tònica d’aquest llarg, no s'ens arrenca cap canto, però no donen molta confiança, fins la R, que amb la roca que hi ha tampoc no sembla que estigui al millor lloc situada. Una reunió amb cadena i anella. Amb una parell de ràpels ens posem a peu de via.
Una via equipada amb espits i reunions rapelables, excepte la primera. 

Inici quart llarg
Ens plantegem fer la via Eusebi-Garrets, però sense el sol i amb el fred que hem passat fa que tirem cap al cotxe i ja tornarem una altre dia.

Pic de la Mina i Pedrons

27/01/2016

Després d'un temps sense explicar les nostres aventuretes, no perquè no n'haguem fet, sinó per falta de temps o de coordinació amb el Roger que les havia de redactar, avui es explicaré l'excursió amb esquis de muntanya. Tot i no ser un bon any de neu es poden fer moltes coses i prop de casa. Avui amb el Roger també ens acompanya el Dani, és el primer dia que hi coincideixo i repetirem.


Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de Porte per pujar fins al Pic de la Mina (2683m), un cim fàcil que quasi tota l'estona es fa per pista fins el tram final.




















Des del cim i amb els esquis a l'esquena baixem direcció sud per l'aresta fins a trobar una canal ample que amb els esquis posats ens permet baixar, i amb bona neu, direcció a l'Estany dels Pedrons, però sense arribar-hi, fins als 2400m aprox, perquè volem pujar al coll que ens queda a l'oest per fer el cim del Pedrons, un cop amb les pells posades comencem a remuntar i aviat arribem al coll, 2570m, aquí es l'únic lloc on hi trobem a faltar la neu, un llom que amb els esquis posats seria un moment i que amb els esquis a l'esquena es fa més llarg.




















Un cop al cim del Pedrons (2715m) i havent recuperat forces amb un bon entrepà i uns quants glops de la bota, comencem el descens per una canal, sud-est, que comença una mica estreta però que amb quatre girs ja arribem al tram mes ample.



















Sense arribar a baix tracem una diagonal que ens porta fins a l'Estany dels Pedrons, on tornarem a posar pells per remuntar una pala justeta de neu que ens deixa al llom de sobre el remuntador de Porté, des d'aquí ja baixem per pista cap al cotxe i cap a Berga falta gent.




Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12099658