14/08/13
Des que en vaig veure la ressenya per primera vegada, un dibuix fet a mà, em cridava l’atenció aquesta via, que tants cops ens havíem mirat d’un tros lluny tot baixant del Portet, però no ens vam decidir fins que la vaig veure al blog del Gatsaule, amb una graduació més assequible que la ressenya original.
Per arribar a peu de via vam seguir les indicacions del Gatsaule, i després d’alguna esgarrinxada no ens va costar gaire trobar el peu de via.
Nosaltres com que en principi tenim temps decidim fer els llargs com marca la ressenya
original, amb les reunions intermèdies.
Només aixecar els peus de terra ja ens trobem amb el 6a,6a+, i la roca trencada que ens espanta una mica, però des de la reunió ja es veu que el segon llarg no té res a veure, i es ben bé així, una fissura boníssima, amb canto espectacular, i algun esbarzer per el mig, fàcil de protegir amb friends grans que fa que la tirada es faci curta!!
El següent llarg està marcat de 6b a la ressenya original, però creiem que en Gatsaule ho ressenya bé. Només al sortir de la reunió té un pas una mica estrany per la impressió que et dona la roca, però és millor del que sembla.
El següent llarg és en principi el complicat, un cop passem per la dreta d’un bona alzina tenim dos passets amb una roca una mica sorrenca i amb un pas ressenyat de 6c, que el superem fàcilment fent un A0 i quedem just sota la reunió, al costat d’una gran sabina.
El cinquè llarg pràcticament el fem tot en A0, excepte un pas al principi, un pas al mig per que la vegetació amagava un pitó i un pas al final just arribant a la reunió.
L’últim llarg, torna a tenir una roca bastant bastant dolenta, amb poques assegurances i difícil de protegir, no et pots refiar de gaire de la roca, i fa que tinguis algun pas de confiança.
Un cop dalt i amb la foto de rigor ja feta, decidim rapela per la via, i utilitzem un parabolt amb anella, que no ens adonem que aixafa la corda i que fa que no la puguem recuperar des de la reunió de sota.
Un cop remuntada la corda i des de el cim, muntem el ràpel de dos spits que hi ha sota la bandera i que ens deixen recuperar la corda fàcilment.
Un cop a terra, i després de la suada, ens quedem amb una molt bona impressió de la via que tants i tants cops havíem vist de lluny.
La via està equipada amb spits, ponts de roca, i pitons, alguns amagats per la molta vegetació que hi trobem. Les reunions són de dos spits i cadena, i bastant còmodes!!
Nosaltres només hi afegim un alien vermell i un friend gran, a escollir, a la fissura del segon llarg.
 |
| Ressenya "original" |
 |
| Ressenya Gatsaule |
