Volta als Rasos de Peguera

29/11/3013

Ha tornat la neu als Rasos i com cada any ho volem aprofitar. Ens coneixem bastant bé tots els racons d’aquesta antiga estació i els seus voltants, on tants berguedans hem après a esquiar, però cada any, depenent de la neu, fa que cada esquiada sigui diferent i la puguem variar una mica i no fer sempre els mateixos itineraris. El que si que no canvia és la companyia, per molt atrafegat que sigui l’any, quan arriba la neu sempre trobem un matí o altre per fer una excursioneta, i si podem triar, millor fer esquí de muntanya, a la muntanya, que no pas toses amunt i avall, que ja en farem prous...


 
 
 
 
 
 
 
Deixem el cotxe al la barrera que ens queda a la dreta, a uns 200 metres de la creu dels Rasos, des d’aquí ja sortim amb els esquis als peus direcció a la torre dels enginyers, i una mica abans d’arribar a les esplanades trobem un camí a l’esquerra que puja cap al remuntador de les Soques, i continuem cap al Pedró, on comencem la baixada, per el camí que normalment baixem, amb alguna pedra que comença a sortir, però es una baixada boníssima, amb neu dura i sense traces, que aprofitem per baixar fins als Rasets, on s’acaba la neu, i ens toca tornar a posar pells i desfer el camí que hem baixat altre cop fins al Pedró.

 
 
Des d’aquí baixem cap als Rasos del Mig, per una de les antigues pistes que no es van estrenar mai, baixem una mica més, per un torrent, fins a una clariana on tornem a posar les pells.



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ara anem pujant entre els arbres fins al cim dels Rasos de Dalt, on hi ha la senyera, és una pujada molt suau, de pocs metres, però molt bonica, tota plena d’arbres amb les branques plenes de neu i també de caiguts i mig morts, que els has d’anar esquivant per trobar el millor camí.
 
Ara comencem la última baixada, la més dreta, i bastant tècnica.

 
 
 
 
 
 
Baixem per la Baga de Peguera, esquivant la gran quantitat d’arbres, i amb tendència a l’esquerra, creuant les dues rases que trobem i amb vistes al poble de Peguera.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fins que arriba un moment que no ens queda més remei que carregar els esquis a l’esquena per anar a buscar la pista que puja de Peguera cap a la Creu.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ara posem les pells i seguim la pista fins dalt els Rasos.
 

Al final arribem al cotxe molt contents de la nova volta, però creiem que hagués estat millor des de els Rasos de Dalt, tornar a l’estació, per baixar per la pista, fins a Peguera i pujar per la Baga de Peguera fins als Rasos de Dalt, al revés de com ho hem fet!!
 
 
 
 

 

Ferrada de les Roques Blanques


22/08/13
 
Tants anys estiuejant a Sant Carles de la Ràpita i fins fa ben poc no havia sentit res de la via ferrada de les Roques Blanques. Però avui en dia amb un clic al senyor Google et pots posar al corrent de  quasi qualsevol cosa, i així ho vaig fer.

No vaig trobar massa entrades explicant la ferrada, però hi vaig trobar un track que em portava fins al peu de via i amb una petita explicació de quin camí agafar i on deixar el cotxe.

Amb tot el material necessari ens enfilem al cotxe, sortim del costat del càmping Els Alfacs i pugem per el carrer Camí del Llop, creuem la N-340 i continuem per el Barranc del Llop, sense deixar la pista principal fins que arribem a una cadena, que és on deixem el cotxe, hi ha lloc per 2-3 vehicles.

Comencem a pujar a peu, seguint la pista fins que arribem a  una caseta que ens queda a l’esquerra. Passem entre la caseta i el cobert i el caminet continua tirant amunt, marcat amb alguna fita, fins que arribem al peu de via. A dreta i a esquerra deixem algun caminet que porten a sectors d’escalada.


Un cop al peu de via ens equipem i tirem amunt, el recorregut de la via no es massa llarg, primer es flanqueja a l’esquerra i fins hi tot baixem una miqueta, aquí hi hauria el pas més complicat de la via, fins que ens trobem sota una mica de diedre per el que pugem, un cop dalt tornem a flanquejar cap a l’esquerra fins que trobem una mica de sostre per el que també pugem.

















El diedre i aquest sostret són els millors passos de la via, amb unes vistes espectaculars de tot el Delta de l’Ebre, La Punta de la Banya, i la Badia dels Alfacs.
 

Durant tot el recorregut anem passant per el mig de vies d’escalada, així que hem de ser curosos si hi ha gent escalant!!!
 
Un cop pujat l’últim sostret veiem que el cable s’acaba, però ens assegurem a la corda fixa que hi trobem, i l’anem seguint fins a un parell de metres aprox. del final, que trobem una fita a l’esquerra per on abandonem la via i anem en direcció al mur de pedra que ens queda al davant i el flanquegem per sota i a la dreta, seguint les fites que ens porten fins a un PR que ens retorna a la pista que porta al aparcament.

L’equipament de la via està en bastant bon estat, alguns trams de cable potser un pel llargs, en canvi les cordes fixes no fiar-se’n massa per que no estan massa bé.  





Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5277550

Via Cavall Boig al cingle de la bandera

14/08/13


Des que en vaig veure la ressenya per primera vegada, un dibuix fet a mà, em cridava l’atenció aquesta via, que tants cops ens havíem mirat d’un tros lluny tot baixant del Portet, però no ens vam decidir fins que la vaig veure al blog del Gatsaule, amb una graduació més assequible que la ressenya original.

Per arribar a peu de via vam seguir les indicacions del Gatsaule, i després d’alguna esgarrinxada no ens va costar gaire trobar el peu de via.

Nosaltres com que en principi tenim temps decidim fer els llargs com marca la ressenya
original, amb les reunions intermèdies.


 Només aixecar els peus de terra ja ens trobem amb el 6a,6a+, i la roca trencada que ens espanta una mica, però des de la reunió ja es veu que el segon llarg no té res a veure, i es ben bé així, una fissura boníssima, amb canto espectacular, i algun esbarzer per el mig, fàcil de protegir amb friends grans que fa que la tirada es faci curta!!

El següent llarg està marcat de 6b a la ressenya original, però creiem que en Gatsaule ho ressenya bé. Només al sortir de la reunió té un pas una mica estrany per la impressió que et dona la roca, però és millor del que sembla.

El següent llarg és en principi el complicat, un cop passem per la dreta d’un bona alzina tenim dos passets amb una roca una mica sorrenca i amb un pas ressenyat de 6c, que el superem fàcilment fent un A0 i quedem just sota la reunió, al costat d’una gran sabina.

El cinquè llarg pràcticament el fem tot en A0, excepte un pas al principi, un pas al mig per que la vegetació amagava un pitó i un pas al final just arribant a la reunió.

L’últim llarg, torna a tenir una roca bastant bastant dolenta, amb poques assegurances i difícil de protegir,  no et pots refiar de gaire de la roca, i fa que tinguis algun pas de confiança.

Un cop dalt i amb la foto de rigor ja feta, decidim rapela per la via,  i utilitzem un parabolt amb anella, que no ens adonem que aixafa la corda i que fa que no la puguem recuperar des de la reunió de sota.

Un cop remuntada la corda i des de el cim, muntem el ràpel de dos spits que hi ha sota la bandera i que ens deixen recuperar la corda fàcilment.

Un cop a terra, i després de la suada, ens quedem amb una molt bona impressió de la via que tants i tants cops havíem vist de lluny.

La via està equipada amb spits, ponts de roca, i pitons, alguns amagats per la molta vegetació que hi trobem. Les reunions són de dos spits i cadena, i bastant còmodes!!

Nosaltres només hi afegim un alien vermell i un friend gran, a escollir, a la fissura del segon llarg.        



Ressenya "original"

Ressenya Gatsaule

Via Mossèn Tronxo

02/07/13


Tot esperant que arribi l’estiu de veritat hem aprofitat per fer una visita a la Via Mossèn Tronxo. Ens atreia el fet d’arribar escalant quasi fins el Santuari de Queralt.
Seguint la ressenya del Gatsaule, deixem el cotxe a Fumanya i ens dirigim cap al camí de la bandera fins a trobar el camí que puja de la Vinya, el seguim però ens equivoquem i sortim al peu de la via Mossèn Ramon, ens toca embrossar-nos una mica per acabar sortint al lloc.
Un cop localitzat el pont de roca que ens explica a la ressenya ens equipem i tirem amunt.



La via té tres llargs, senzills els tres, i realment amb unes reunions molt, molt còmodes, com ens explica al blog. Els dos primers llargs no són res de l’altre món, i el tercer, és cert que és el més bonic i el que té la roca més bona. Un cop acabada la via, en cinc minuts estem a l’aparcament de Queralt.

 
 La via està semi-equipada, però té moltes possibilitats per protegir-la, hi trobem fissures de totes mides, nosaltres fem amb algun friend i algun tascó, i també hi ha algun pont de roca més dels equipats.
La dificultat máxima que li donen és de V grau.

 
 
 
 
Després de la via ens quedem amb ganes d’escalar una miqueta més i aprofitem per anar a les vies del camí de la Font del Bou, que ara el sol ja apreta una mica més i allà hi fa més fresqueta.
Crec que, com recomana el Gatsaule, una bona opció és fer primer la via Mossèn Ramon, baixar rapelant i fer la via Mossèn Tronxo, per baixar tot xino-xano per la drecera de Queralt.

Ressenya: http://muntanyenc.blogspot.com.es/search/label/Queralt

Canal del Gigolo, Cambre d'Aze


Després d'unes quantes setmanes sense coincidir ens ho podem arreglar per fer una sortideta matinal, una bona proposta, la canal del gigolo a Cambre d'Aze i per baixar una idea que al Roger fa molts anys que li volta per el cap, però a mi sempre m’havia fer molt respecte, baixar per la canal Vernicelle. Coincideix que va ser la nostre primera canal que vam fer amb piolet i grampons, i avui ens plantegem baixar-la amb esquís...
Sortim no massa aviat de Berga per no passar massa fred, i aprofitem el viatge fins a Eyne per posar-nos al dia, massa setmanes sense coincidir.
Un cop al parquing d'Eyne ens calcem els esquis i comencem a pujar, primer per pistes i després ja per el bosc fins que ja veiem el circ de Cambre d'Aze i les canals.

Anem guanyant alçada fins que ens quedem sota la canal, on canviem els esquis per els grampons i piolets, i comencem a tirar amunt.
Durant la canal trobem la neu bastant tova i ens enfonsem força, exceptuant algun petit tram que trobem la neu més dura.
Anem pujant fins que arribem a la sortida, aquí ja es posa una mica més dret i ens ho mirem una miqueta més, però ja som dalt i ens trobem la cornisa ja trencada i sortim fàcilment.



                                                                                            Ara toca esmorzar i recuperar forces, que les gastarem a la baixada...
Ens tornem a carregar la motxilla i anem a buscar la canal del Vernicelle, un cop hi som hi trec el cap per veure que ens espera...
El primer tram és el més dret i estret, i fa bastanta impressió, però ens calcem els esquis i avall.

Un cop passat el tram més estret i amb els nervis ja superats gaudim la baixada com jo feia temps que no en gaudia una així, la neu també ens hi ajuda, que amb el fred que fa la trobem molt bé.

Un cop fora la canal ens girem per veure les esses, una foto i cap al cotxe que hem de tornar cap a casa!!

Via Mossèn Ramon, (6a)

09/01/13

Ahir esquí, avui escalada, i aprofitant el dia assolellat anem a fer una via que fa temps que ens mirem, quasi des de casa, la via Mossèn Ramon, a la Serra de Queralt.
 
Em deixat el cotxe a Fumanya, agafem el camí de la bandera, i ja trobem una tartera que ens deixa al peu de via , marcat amb un parabolt.
Una via de quatre llargs que hem fet en dos, enllaçant els dos primers i els dos últims.


El primer llarg comença amb una roca que sembla trencada però millor del que sembla, i després de trobar alguns claus i algun pont de roca ja trobem els parabolts que seguint una mica a la dreta ens porten a la primera reunió, que nosaltres passem de llarg i anem uns metres més amunt a buscar la segona.

3r llarg




El tercer llarg és un flanqueig per creuar una canal, amb algun parabolt i algun cordino en els boixos, i enllacem el quart llarg i més bonic, una bona tirada fàcil de seguir, molt ben assegurada i amb molt bona presa.



4t llarg




El descens amb dues cordes de 60 es pot fer des de la quarta reunió, equipada amb dos parabolts, cadena i anella per rapelar.
Les altres tres reunions estan equipades amb dos parabolts.
La via està ben equipada, però algun cordino va bé per els claus i ponts de roca.
Un cop acabem la via, ens n’anem al negre a fer una bona cerveseta, que amb el sol que ha fet no sembla hivern.

Vista des de la via
 












Ressenya:
http://muntanyenc.blogspot.com.es/2011/05/mossen-ramon-nova-via-la-solana-de.html




Vall d'Incles

08/01/13

Després d’empènyer una bona estona la furgo per sortir d’una placa de neu, aparquem i ens disposem a començar la meva primera sortida d’esquí de muntanya de veritat de la temporada.

Som a la Vall d’Incles, a Andorra, no hi ha molta neu, però en hi ha prou per fer una bona volta.



Agafem la direcció al Coma Variles, i anem seguint les marques grogues, per dins el bosc, com si voléssim anar a la cabana sorda,
 però abans d’arribar a la cabana fem un flanqueig cap a l’esquerra, hi hem vist unes pales per fer una bona baixada, i anem seguint cap a la Collada del Clot Sord.












                                                                                                    Un cop arribem a la collada aprofitem per esmorzar, i fer uns traguets de la bota, amb la panxa plena seguim la carena, justeta de neu, fins el cim que ens queda davant, i per sobre de les pales que veiem, les Pales de les Basses de les Salamandres.


Comencem la baixada i la neu és bastant bona, una mica pesada, però la gaudim fins que per evitar el bosc decidim ficar-nos a la canal que baixa directa. En cas de molta neu no es podria baixar per el risc d’allaus, és una canal bastant estreta i molt tècnica, en algun tram no crec que faci més de 2 metres d’amplada, un cop acaba la canal quasi ja ens trobem a la carretera on em deixat el cotxe aparcat.
Pales de les basses de les Salamandres

Canal




















Acabem una sortida que per el dia i per la neu sembla més del mes d’Abril que de Gener.