Sortim a quarts de 8 de Berga, anem cap a Saldes per fer la cursa del Pedraforca.
Només arribar a Saldes ja quedem parats dels cotxes que hi ha, però és clar, 300 corredors son uns quants...
Després de donar uns quants tombs aconseguim deixar el cotxe aparcat, anem a buscar el dorsal i tela la cua que ens toca fer, es nota que només hem fet les curses de casa, no estem acostumats a tants corredors.
Ja estem a punt de sortir, el rellotge ja s’acosta a les 9:00 cada cop amb més pessigolles a l’estómac, i això que no ens hi juguem res, l’objectiu és passar un bon matí, tot i que volem fer-ho bé.
Comença la cursa, i la gent surt a fons, nosaltres igual per no quedar enrere, i sort que aviat el camí passa per llocs estrets i amb tanta gent es formen cues, per que així reposem una mica, però la pujada no ens dona treva, i quan arribem al mirador de Gresolet ja tenim de company el sol i la pujada encara sembla una mica més dura, sort que a partir del refugi el sol ja no apreta tant.
Anem pujant i fins el coll del Verdet ens cauen unes gotes de suor com cigrons, i anem passant excursionistes que ens van animant, ara un glop d’aigua al control i ràpid amunt que fa un aire fred que passem ben tivats, ja només ens queda la grimpada, i aquí podem avançar força gent, i cada cop sentim més crits d’ànim que arriben del cim!!!
Passem el control de xip i amb els ànims que em dona el Joan començo la baixada bastant ràpid fins a l’enforcadura, on fem un altre glop d’aigua per encarar la forta baixada fins a Saldes.
Baixem la tartera, ràpid però mirant de no anar per terra, i de salt en salt arribem al final de la tartera, ara si que només queda la última apretadeta i ja serem a Saldes, és el millor tros, ombra i bon terreny per córrer, i un cop encarem el final tornem a trobar molta gent que ens anima i fa que arribem amb més bona cara.
La cursa ens ha agradat moltíssim, i hem fet un bon resultat, només ens ha faltat poder parar una estona al cim per gaudir de les vistes i de la muntanya!!
![]()
