BARRANC DEL FORAT NEGRE

29/06/11

És dimecres després de Patum, encara arrosseguem la ressaca, ens hem de posar a lloc de mica en mica i a sobre fa una calor que no hi ajuda gaire!!

El Roger té una bona idea, suar una mica, mullar-nos i a sobre jo descobriré un barranc al costat de casa, ell fa poc que hi ha estat i així hem fa de guia.

Sortim de Berga a les 9 del matí cap a Vallcebre, no hi ha gaire estona de cotxe, però repassem La Patum i les anècdotes tres o quatre vegades, de fet des de que es va acabar encara no ens havíem trobat i hem de repassar tots els dies!!

Arribem a Vallcebre i creuem tot el poble per el carrer principal, quan ja sortim del poble, per la carretera de Peguera, agafem el segon trencant a l’esquerra i a uns 150m passem un pontet, que és on acabarem el barranc, i nosaltres deixem el cotxe aquí, sobre una fabrica vella.

Ara preparem la motxilla i pugem a peu pel camí de Vallcebre al pla de la Barraca, és la carretera que hem deixat i que ens porta fins al costat del mirador de Vallcebre, aquí és on suem...

No són mes de 25-30 min i tot i que fa una bona calor anem pujant tot xino-xano fins ha arribar a un encreuament on veiem l’indicador del mirador i on nosaltres ens canviem i equipem per començar el barranc, com fa tanta calor només ens posem la part de dalt del neoprè.

Travessem el primer rierol i ja veiem un passamà que ens ajuda a baixar fins l’inici del barranc i on muntem el primer ràpel, en el segon passem per dins un forat de la roca, però si es vol es pot evitar i passar per fora, nosaltres passem per dins, i tot i que no baixa massa aigua fem la primera remullada.

Tots els ràpels estan equipats amb dues anelles, excepte un que hi ha un parabolt , i el que et porta al forat negre es pot fer per la dreta, amb dues anelles, o com nosaltres, per l’esquerra on hi ha dues bagues en un pi i es fa mes directe,

         aquí fem un cop d’ull al forat negre, seguim baixant i trobem la marmita penjada,

 és el tros mes maco del barranc, i sembla que aquí es pugui saltar, però fem cas de la ressenya i rapelem, i fem ben fet per que no hi ha gaire fondària,

                  arribem al salt, que tot i no ser massa alt és maco per que es un pas estret .

Aquest tros final no fem tots els ràpels, algun pas el salvem desgrimpant que no és gaire difícil.

Aquí arribem al final del barranc i aprofitem per acabar-nos de remullar en unes boniques basses que hi ha sota el pont.

A baixar el barranc hem estat una hora i mitja aproximadament.

Ara ens canviem, ens eixuguem i cap a Vallcebre a fer el cafè, ja estem una mica mes a lloc i hem esquivat la calor del matí.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1815940

Triangular de curses del Berguedà i cursa d'alta muntanya de Berga

Ja fa anys que es fa el triangular de curses de muntanya del Berguedà, no hi havia participat mai, en part per que les curses no són el que m’agrada més, tot i que la satisfacció un cop acabes no té preu.

Be, de fet l’any passat vam participar en una cursa del triangular, la de Berga, i només acabar-la, mentre encara esbufegàvem, el Vetus ja em proposava de fer el triangular sencer l’any següent, i així ho hem fet, la cursa d’Olvan, la de St. Jordi i la de Vilada, i el cert és que ens ho hem passat molt bé, tot i la competició hem volgut gaudir de les curses, això no vol dir que no haguem patit, que també ho hem fet, i mes d’un cop.

La primera cursa era la d’Olvan, que era la mes llarga però el desnivell no apretava massa, la vam acabar molt contents, amb algunes rampes al final, però contents, no coneixíem gaire la zona i ens va agradar molt.

La segona era la cursa de St. Jordi, que nomes començar ja s‘engarristava cap a l’ermita per escalfar be les cames, però al ser la més curta tothom va anar per feina i es va fer bastant ràpida.

La tercera i última s’havia de fer als Rasos de Peguera, però al final es va fer a Vilada, a la zona del Salga Aguda i el Serrat del Migdia, no era la més llarga però crec que era la més dura, la de més desnivell, potser és que aquesta zona la coneixem bastant i sabíem el que ens anava venint, però tela el que ens va costar...

Ja havíem acabat el triangular, molt contents, i per ser les nostres primeres curses, bastant satisfets dels resultats, i al saber que es feia la cursa d’alta muntanya de Berga no hi vam faltar.

Feia molt temps que la volia córrer, però cap any no m’havia decidit, va valer la pena, tot i la sortida passada per aigua va estar molt bé, algun camí amb massa fang, però en general molt bé i molt maca i al coincidir amb l’últim tros de la marató va ser molt animada.

Ara a continuar corrent, de moment sense curses, però amb les mateixes ganes.