Via dels Senzills a Malanyeu

20/11/2014

Ressenya d'en Gatsaule

Per uns motius o altres estaré molts dies a tornar a coincidir amb el Roger per fer una bona sortideta, i ho volem acomiadar amb una bona via, i a casa nostre!!

Tot i que potser és la via que he repetit més i que feia molts anys que no hi anava va ser la meva primera via llarga i amb la mateixa companyia.

1r llarg

Aparquem a les escoles de Malanyeu, i cap al peu de la Paret de Devessó a buscar la Via dels Senzills.

El Roger té ganes de fer el sostre dels Senzills, per tant jo començo el primer llarg, un llarg de 6a obligat amb un pas una mica llarg i amb el parabolt sota els peus, un cop superat ja ens enfilem a la soca que hi ha a la reunió.

Entrada al 2n llarg

Comencem el segon llarg, V+, i el Roger s’enfila al sostre com si res, aquí té el seu pas preferit, un pas una mica llarg, que no és difícil però, sortint del sostre i amb l’assegurança sota els peus, fa que t’ho miris bé!!

3r llarg

El 3r llarg, IV, és el més fàcil, i és molt agraït, forats per donar i per vendre, fins a arribar a la reunió, no fem reunió a la que ens queda a la vertical, marxem a la dreta uns 10 metres, i quedem al peu de l’últim llarg, una reunió molt còmode.

4t llarg

L’últim llarg, 6a, no el recordava i és el que vam trobar més dificil, una placa fina que va fer bufar al Roger i que ens deixa en un tram més trencat que ens porta fins al cim.

La via es pot rapelar, nosaltres preferim baixar caminant i gaudir dels espectaculars colors de la tardor.

Un gran matí que volíem acabar amb un bon dinar a Cal Anglada però tenien tancat.

Vista de la paret de Malanyeu

Via Directe Avatar Tossal de la Feixa (Alt Urgell)

23/10/14

Passem Coll de Nargó direcció a Bòixols, i agafem el trencant de Sallent, des d’aquí a 2,7 quilòmetres tenim un trencant a la dreta, que queda una mica amagat, i nosaltres pugem per que anem amb 4x4, fins a un camp d’ametllers, on aparquem i on al final del camps intuïm el camí que marxa, marcat amb fites i marques vermelles.

1r llarg

4a reunió

Seguim el camí i ens va apropant a la paret del Tossal de la Feixa, fins que el camí va marxant a l’esquerra, on trobem unes marques grogues que ens porten fins al peu de via.

La via es fàcil de localitzar per les assegurances grogues...

Amb el Roger ens alternem els llargs, començant ell, no els descriuré tots per que tampoc tenen res de l’altre món.
L
a via no té pèrdua per la gran quantitat d’assegurances, jo no ho criticaré, qui vulgui que les xapi totes i qui no vulgui no, però a mi no m’hi fan nosa.

3r llarg (A0)

Nosaltres apurem la via en lliure (màx. 6a),excepte el desplom del 3r llarg, que hi fem algun A0, i els dos últims llargs el Roger els empalma per la calor que fa i les ganes que tinc jo de sortir de la paret, fet que no m’ha deixat gaudir gaire de la via, és tardor però sembla que hem agafat un dia d’estiu...

El descens el fem a l’esquerra, on trobem fites que ens porten fins al camí que hem deixat abans i ens retorna al cotxe, ben acalorats!!! 

Paret Bucòlica, "Terra de dinosaures"

03/10/2014

Ha començat l’Octubre amb bon temps, i ho aprofitem per fer una coneguda via de l’Alt Urgell, a la Paret Bucòlica, la “Terra de dinosaures”.

1r llarg

2n llarg

És fàcil trobar-la, a peu de via hi ha l’inscripció TD rascat a la paret.

Avui el primer llarg és per el Roger, que el fa tot xerrant, senyal que s’ho està passant bé, un llarg fàcil i ben equipat.

El segon llarg em toca a mi, el sostret em fa una mica de respecte, però un cop hi soc vaig traient tots els passos, amb unes bones preses de mans que fan que arribi a la reunió molt satisfet.

Arribant a la segona R

Des d’aquesta reunió comodíssima el Roger comença el tercer llarg, que tampoc li suposa cap problema i també te una reunió còmode.

4ª reunió

Començo el quart llarg, no es difícil, llaço una sabina per evitar una “excursioneta” i faig el flanqueig a l’esquerra per arribar a la reunió, és la menys còmode de totes, en una petita repiseta.

El cinquè llarg i últim és el més llarg, els primers 8-10 metres son drets i amb un pas una mica estrany, segons per on l’agafem..., a partir d’aquí la via s’ajeu fins a arribar a l’alsina que hi fem reunió.

Des d’aquí ens desequipem, pleguem el material i baixem per la feixa i cap al la canal que ens deixa al costat del cotxe.

Una altre bona via, amb algun passet per que nosaltres ens els haguem de mirar i gaudir.

"Con ocho basta". Montanisell

26/09/2014

Aprofitant que fa bon temps i que el sol no apreta gaire anem cap a la Serra de Sant Joan, a la via “Con ocho basta”.

Desprès d’uns 15 minuts d’aproximació ja ens trobem al peu de via, portem cintes, bagues llargues i algun friend.

Em toca la primera tirada i poso un friend al principi, per el meu gust massa lluny el parabolt..., arribo al pas clau del llarg i el trec sense patir-hi gaire, ja encaro el flanqueig llaçant una sabina i cap a la reunió que reforço amb un friend.

1r llarg

2n llarg

El Roger fa el segon llarg, hi ha un pas finet on llaça una sabina i cap al sostret,que el puja tot xiulant per les bones preses que hi troba, la reunió també la reforça amb un friend.

3r llarg

El tercer llarg començo per la dreta de la R i veig que puja una mica més recte, però sense cap problema, i pujo per la fissura, que es pot protegir força bé, i acabo el llarg per la variant de 6a, sense complicacions i reunió amb dos parabolts i molt còmode.

4t llarg

L’últim llarg comença per un diedre una mica trencat, fins que arriba a un sostret, amb un pas de decisió, sembla difícil i quan t’aixeques trobes molt bones mans, fem un trosset de placa i la via ja s’ajau una mica fins al a reunió.

Rapelem l’últim llarg, fins la feixa i agafem el caminet cap a la dreta de la paret que ens porta a la pista que ens deixarà al cotxe en menys de 30 minuts.Una bona via, agraïda i ràpida per passar un bon matí.

Barranc del Pas de l'Escalell

15/09/14

Som a finals d’estiu, la calor encara apreta i amb el Roger decidim remullar-nos.

Ens dirigim cap a Vilada per fer el barranc del Pas de l’Escalell, comencem a pujar per la pista que porta cap a Sant Romà de la Clusa fins que arribem al berenador que hi ha després de l’estret, on aparquem el cotxe i ens equipem, des d’aquí l’entrada al barranc ens queda a menys de 5 minuts.

Baixem per la carretera direcció Vilada i a pocs metres després del torrent de la dreta que creua la carretera entrem al riu, baixem uns quants ressalts fins a trobar el primer ràpel d’uns 10 metres, on hi ha un arbre caigut que ens pot dificultar la recuperació de la corda,passem un afluent a l’esquerra i continuem baixant uns altres ressalts fins a trobar el següent ràpel amb uns blocs empotrats, continuem i trobem un ràpel d’uns 11 metres, segons diuen es pot baixar fins un pou entremig i des d’aquí fer un salt d’uns 8 metres, nosaltres no saltem, l’aigua baixa bastant tèrbola i no sabem com és la recepció, després de baixar un altre ressalt, el barranc s’obre i a la dreta tenim una possible escapatòria, aquí segueix un ràpel i uns ressalts fins a 

                                                 arribar al primer ràpel llarg, el fem per la dreta.

Aquí comencem els ràpels bastant seguits, primer tres llargs, 21m 16m 18m, amb algun ressalt i seguidament 6 ràpels més, fins després d’un caos de blocs que hi ha un ràpel de 13m.

Ja només ens queden els dos últims ràpels, un 23m i un 27, tot i que l’últim si es fa des de la instal·lació nova potser és una mica menys, aquí ja ens desequipem per enfilar el camí que marxa per la dreta, molt ben marcat amb fites que ens deixa a la carretera i que amb una mitja horeta ens deixa al cotxe.

Hem trobat que és un barranc molt distret i que hi hem trobat l’aigua justa, amb una mica més d’aigua pot ser un barranc una mica complicat, els equipaments estan molt bé, tots bastant nous i la majoria de ràpels equipats per la dreta i l’esquerra.

En total tres hores d’una activitat ben distreta.

Barranc del Forat de Bóixols

Comença l’Agost d’aquest estiu xafogós i de tardes remullades, i avui també tindrem el matí remullat. Anem fins al poble de Bóixols, al Pallars Jussà, el creuem direcció Isona, i després de 2,5 quilometres trobem una pista forestal a l’esquerra per la que baixem fins a trobar el riu, on deixem el cotxe, ens canviem, creuem la riera i comencem a pujar per el camí marcat, direcció al poble de Bóixols.

Un cop al poble, el creuem amb tendència a la dreta i en un moment ja trobem el caminet que marxa a la dreta i ens portarà fins a l’ inici del barranc, des de el cotxe uns 30 minuts aprox.

Un cop equipats comencem el descens amb un primer salt d’uns 4m, i seguidament trobem dos ràpels que es podem esquivar i desgrimpar, anem baixant els ressalts fins a trobar l’afluent que també està equipat, i poc després trobem un ràpel d’uns 5 metres,  el fem per l’esquerra, per on baixa l’aigua.










Continuem baixant per els ressalts fins a trobar un ràpel de 12 metres, amb aigua i una mica volat que ens deixa dins una sala continuada per un pas més estret i engorjat, és el tram més bonic del barranc. Ara anem baixant fins a trobar el pont i ja l’últim salt, que el podem fer per diferents llocs amb diferents alçades.

Es un barranc divertit, està ben equipat amb químics i anelles i l’hem trobat amb l’aigua molt neta i fresca, en total una hora i mitja ben divertida.

         Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7454864

En BTT per La Vall d'Ora

24/07/2014

Hem fet una bona pedalada per el Berguedà i una part per el Solsonès, que alterna trams de carretera asfaltada i pista forestal. La ruta no té cap complicació tècnica ni caminets difícils.

Sortim de Berga i comencem a pedalar direcció als Rasos de Peguera, i trenquem cap al Pi de les Tres Branques, aquest tram segurament és el més pesat, pujada i carretera...

Un cop som al Pi continuem per la carretera uns tres quilometres fins que deixa d’estar asfaltada i comença una pista forestal, ràpida i divertida, amb tendència a baixar, que ens portarà a l’ermita de St. Serni. 
Des d’aquí podem continuar a l’esquerra i aviat arribem a la carretera o podem agafar un caminet a la dreta que ens evitarà fer un tram d’asfalt i també ens deixarà a la carretera.

Un copa a la carretera de St. Llorenç de Morunys continuem un quilòmetre direcció St. Llorenç i just desprès del Pont de Llinars agafem la pista que marxa a l’esquerra i ja ens indica la direcció de St. Pere de Graudescales.

Aquí comencem a seguir el GR-1.

Ara ens venen uns dos Km amb alguna pujada ben dreta, les més dretes les trobem encimentades i les pugem més fàcilment, que ens deixen al Mirador dels Presidents. 

 Després de gaudir de la vista de la Vall d’Ora comencem a baixar fins que trobem el trencant a la dreta que en un moment ens porta fins a St. Pere de Graudescales,.

Desfem el camí fins a creuar el riu i continuem a la dreta per pla i baixada fins a St. Lleïr, i agafem direcció St. Andreu de la Mora, que ho trobarem indicat en un cartell.

A partir d’aquí es tot un tram que es va alternant entre plans i petites pujades, i bastant solell, passarem per el costat de l’ermita de St. Andreu de la Mora i continuarem fins a arribar a la carretera que ens porta a l’Espunyola, aquí continuem uns quilometres fins a trobar el trencant del Mal Pas i del Cint, trencant que agafarem per pujar un Km, per carretera molt dreta i continuar per una pista que marxa a l’esquerra, i gaudir d’una bona baixada, ample i ràpida fins a la carretera de l’Espunyola.
Un cop a la carretera anem direcció Berga i desprès del trencant de Casserres, a una 800m, trenquem a l’esquerra per agafar una pista alternada amb caminets que ens portarà fins al poble d’Avià i d’allà fins a Berga.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7368388

Canal Sàbat i Ordiguer

12/03/2014

Després de fer un cafetet i un croissant a Martinet comencem a pujar per la carretera revirada que ens porta fins a Estana, creuem aquest poble que té una de les millors vistes de tot Catalunya, i aparquem al Coll de Pallers.

Amb la motxilla a l’esquena i els esquis també pugem per el PR que surt direcció sud, cap a la impressionant serralada del Cadí. Anem pujant per el caminet i no ens podem calçar els esquis fins al Collet Roig, aproximadament, i continuem per el mateix PR fins a Prat de Cadí, amb el caminet mig nevat i mig glaçat, però amb els esquis als peus!!

Un cop a Prat de Cadí ja s’intueix l’entrada a la canal Sàbat. Amb el Roger la repetirem 10 anys després, però avui aprofitem la companyia d’un crack per fer una baixada diferent...

Des de Prat de Cadí agafem direcció S-SE, primer anem pujant entremig d’un bosquet poc poblat i després per una pala evident, que haurem de controlar el risc d’allaus.

Pugem per la pala fins ben amunt per esquivar el primer bloc d’entrada a la canal i la comencem sobre d’aquest.

Hem canviat els esquis per els grampons i els piolets, i tirem amunt un darrera l’altre obrint traça, amb una neu que no ens ho posa massa difícil.

Aviat trobem un ressalt de roca que el podem superar fàcilment, i que si volem podem assegurar amb un pitó que trobem en una fisureta  a la paret esquerra. A partir d’aquí no trobem cap més ressalt, fem tota la pujada per neu, amb alguna llengua de gel al fer el flanqueig al final de la canal, on posem més atenció, i ja tirem fins a la sortida, que agafem per l’esquerra per esquivar la cornisa que ens queda a sobre.

Fem un petit mossec gaudint de les vistes sobre el Berguedà i Cerdanya i ens dirigim cap a la canal de l’Ordiguer, per on baixarem!!

Amb els esquis als peus traiem el cap i la canal pinta bé, dreta, però bé.

Tira primer l’Alfons, i ens va guiant per la neu que es va trobant, i com més girem més anem gaudint la baixada, en general ens trobem bona neu, amb alguna crosta, però poc trosset. Quan ja veiem el final de la canal ens trobem un petit ressalt de roca i ens traiem els esquis per desgrimpar-lo, es molt poc tros però s’ha d’anar amb compte de no relliscar. Sota el ressalt ens podem tornar a posar els esquis i ja baixem fins a Prat de Cadí, per entremig del bosquet i després agafar el PR i aprofitar la neu/gel fins al collet, per arribar al cotxe amb els esquis a l’esquena. Una magnifica combinació d’activitats d’unes 4.5 hores aproximades. 

Pic Negre d'Envalira per la Vall de Campquerdós

10/01/2014

Arribem a Porta i creuem la via del tren que ens queda a l’esquerra, per un pas inferior, continuem uns 150 metres i aparquem el cotxe al inici de la Vall de Campquerdós.

Pràcticament podríem sortir del cotxe amb el esquís posats, però ens els carreguem a l’esquena uns metres per que té pinta que hi haurà algun tram sense neu.

Ja amb els esquís als peus anem pujant per un caminet enmig del bosc, amb alguns trams amb poca neu, i amb molt poca pendent que ens va introduint dins la vall.

 Anem pujant fins a un terreny més obert però continuem amb poca pendent, seguint el riu, passem la Cabana de Campquerdós i més endavant l’Estany Gros, ben cobert per la neu, anem seguint per el fons de la vall. Des d’aquí podem apreciar l’abrupta cresta entre el Peiraforca i el Roc Colom.

 

 

 

 

 

Continuem direcció a La Portella Blanca guanyant poca alçada, passada la Pleta de Barrera, girem a la dreta per anar cap al Port de Fontnegra, a partir d’aquí anirem guanyant força alçada i ja fem unes quantes zetes per arribar al coll i des d’aquí amb alguna zeta més, pugem fins el cim, una piràmide blanca, que hi podem arribar amb els esquís posats.

 

 

 

 

 

 

 

Un cop hem esmorzat comencem la baixada, desfem el camí fins una mica abans del port, on trobem una bona pala amb neu molt bona que ens deixa sota del coll, i des de aquí baixem amb tendència a l’esquerra, per evitar haver de remar i intentar aprofitar les poques “bones” baixades que tenim. La baixada és evident fins a tornar a trobar el caminet entre el bosc per on hem pujat i que ens portarà fins al cotxe després de quasi 5h 30 min.

 

Track:
 http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5933736