Via Independència 95m V+

23/01/2018
Ressenya
Visitem un cop més Malanyeu i volem fer una via que no coneixem. Fem la via independencia. Des de l'aparcament de l'escola ja podem veure que dels tres llargs que té la via, l'ùltim serà una mica una excusa per arribar al cim de l'aresta.
Un cop a peu de via començo el primer llarg que li donen V+, hi ha quatre parabolts, i ponts de roca, és un llarg on la única complicació es que està molt brut de sorra, i s'entèn quan s'arriba a la R1, un sorral, trencat i amb un cordino que millor no tocar que esta lligat directe al parabolt, però almenys la R és còmode.
El Roger comença el segon llarg, un llarg que no està malament, hi trobem una fissura que s'ha de protegir, també hi trobem algun cordino que sembla d'un clauer, la R2 també és molt còmode.
Segon llarg
I finalment el tercer llarg, un llarg per les cabres i on es perilla arrencar alguna pedra, també l'hem de protegir no per difícil sinó per trencat que està tot, la R3 la fem en una alzina del cim que està mig morta i que millor no forcem gaire...
El millor: les vistes...
Portem un joc d'aliens i el camalot vermell, i millor no refiar-nos dels cordinos que hi ha...
Una via per conèixer, però amb totes les que hi ha a Malanyeu segurament no repetirem.

Canal del Tunel a les Puntes de la Vinyola

20/04/2017
 Per acomiadar la meva temporada segurament, i no per falta de condicions, sinó perquè el cap ja està en mode estiu, fem una matinal per la zona de Porté.


Portàvem la idea al cap des de feia temps, i aprofitem les bones condicions i el bon temps per anar cap a les Puntes de la Vinyola. Des de l’estació de Porté sortim amb els esquis als peus i sense cap pèrdua ni dificultat ens anem endinsant per el fons de la vall, i poc a poc i guanyant alçada ens plantem sota les Puntes on veiem a la dreta del tot la Canal del Túnel.
arribant a la canal
Vistes de la canal
Des de sota es fàcil distingir-la per el bloc encastat que haurem de passar per sota i que dona nom a la canal.
El primer tram de canal el trobem que es pot fer per l’esquerra,on hi ha una reunió per fer en mixta i poc gel, o evitar els primers 10 metres per l’esquerra amb neu dura i fàcil de progressar.
Muntem reunió i el Roger tira amunt, fem un pas de mixta per entrar al díedre i un cop dins amb neu dura anem tirant, assegurant els passos, fins als blocs que formen el túnel, on trobem un friend tant ben posat que ens ajuda a superar l’últim pas del llarg, aquí trobem una altre reunió que aprofitem,

Un cop superat el bloc
El Roger sota el bloc



















 a partir d’aquí no té complicació, uns 30 metres de neu dura i gel que ens porta fins a sota el ressalt final de roca, on muntem reunió per fer l’últim pas protegits, un tram de roca d’uns 10 metres no massa complicat però que no pots badar i que el Roger supera assegurant els passos.

Dalt la canal
A partir d’aquí empalma amb la canal que puja per la dreta fins a arribar dalt, es aconsellable tirar avall i més si es va amb els esquis com nosaltres. La baixada per aquesta canal no es complicada, no la trobem gaire traçada i amb neu dura, anem baixant fins a trobar les pistes i arribar al cotxe.

Ressenya nº22

Descripció




Corredor Eclair, Cambre d'Aze

22/03/2017
Volem celebrar l'inici de la primavera i ho fem amb una activitat ben hivernal.

 Sortim de l'estació d'esquí d'Eyne, i amb els equis als peus, anem pujant cap al circ de Cambre d'Aze, cap als peus del corredor Eclair.

 Amb una neu molt dura que ens obliga a posar molta atenció a les voltes maria, arribem al peu del corredor.
Portem corda, pitons i algun alien per el que ens poguem trobar, peró a mesura que ens anem acostant al corredor ens dona la sensació que poca cosa farem servir.

  Amb els grampons als peus i els esqís ja a l'esquena anem pujant per el corredor, amb molta neu i força dura, i ens trobem el primer ressalt, veiem les traces marcades per l'esquerra però per fer-lo una mica mes interessant tirem recte amunt amb una passet mixte.

Primer ressalt de roca
El Roger superant el ressalt
 Continuem amunt fins al segon ressalt, que trobem tapat de neu i sense complicació i encarem l'últim tram de roca, gel i neu dura que no ens posa cap complicació per sortir per la cornisa.

Tram de roca i gel
Arribant a la cornisa
Ens hem trobat el corredor amb unes condicions bonissimes i que el fet de no posar res hem pogut pujar molt mes ràpid del que ens esperavem.
Un mossec i un traguet
 Un cop dalt ens amaguem del vent per fer un mossec i anem cap al correrdor Vernicelle per baixar.

Dalt del Vernidelle
El Roger tira avall i ja veiem que no serà com l'altra vegada, avui esta molt molt dur i bastant mes dificil,
anem baixant amb menys girs dels que voldria i de cop ens hem d'apartar perque passi un esquí que baixa sol d'un esquiador que al baixar ha caigut i l'ha perdut,

li parem l'esquí i nosaltres continuem fins que arribem al final de la canal.

Final del Vernicelle
Avui contrariament del que pensavem hem trobat mes fàcil la pujada que la baixada, però ha estat una bonissima activitat matinal.

Puigmal-Núria-Puigmal


10/03/2017

Sort de les nevades d’aquest any que podem sortir del cotxe amb els esquis posats i fem tot el tram de carretera amb neu que ens permet anar més per feina, ens anem endinsant cap el fons de la vall,



anem guanyant alçada per anar pujant cap al coll del Puigmal de Llo, buscant l’orientació Sud per evitar la neu dura que ens ha fet posar ganivetes per arribar al coll.

Pujant al coll


Al coll, Amb el Puigmal de Llo al fons


Traient pells dalt el coll
Traiem les pells i baixem direcció el pluviòmetre i seguim per la coma de l’embut amb tendència cap a la dreta i seguint la traça per arribar a la espectacular i bonica vista de Núria, 

Vistes a Núria
Arribem fins al santuari i ens entaulem per fer un bon àpat per recuperar forces per la pujada.
Entaulats a Núria
La pujada, no té cap complicació, desfem el camí fins al pluviòmetre,

Direcció al pluviòmetre


i a partir d’aquí amb tendència sud per encarar la pujada al cim del Puigmal.

Arribant al Puigmal

Cim del Puigmal

Per la baixada anem buscant la bona neu, que l’anem trobant, amb alguns trams ventats, fins que arribem a la pista que ens deixa al cotxe.
Una molt bonica sortida, amb un molt bon indret per l'abituallament.

Pedraforca amb esquís




23/02/2017


Amb aquesta temporada bona de neu volem aprofitar per fer una excursioneta que no es pot fer cada any.

Deixem el cotxe al mirador de Gresolet, ens carreguem els esquis a l’esquena i pugem direcció al Refugi Estasen per anar a buscar el camí de la tartera, i no trobem la neu fins que no arribem ben bé a la part més baixa de la tartera on ens calcem els esquís.
Pujant la tartera
Arribat a l'enforcadura
Pugem la tartera amb molta neu i de tot tipus, des de l’enforcadura podem pujar bé per la canal que ens porta fins a uns 20 metres del cim, on aquí ens traiem els esquís per acabar d’arribar.
Arribant a cim
La neu que trobem a la baixada no es res de l’altre món, però el sol fet de baixar per la tartera amb les vistes dels pollegons, ha valgut molt la pena.

Un cop al final de la tartera ens tornem a carregar els esquís a l’esquena i cap al cotxe.


Sant Llorenç de Montgai Via Martinetti V+ 100m


07/11/2016

Ressenya

Després d’un Octubre càlid i uns bons dies de Novembre sembla que arriba el fred, amb un dia tapat i amb poc sol decidim anar cap a Sant Llorenç de Montgai, tot esperant que s’aixequi, per gaudir d’un dia d’escalada a la paret de La Formiguera.

La intenció es fer un parell de vies, la Martinetti i rapelar per fer la Eusebi-Garrets, dues vies de que estan de costat i que es una bona opció conbinarles.

Aparquem el cotxe i comencem a caminar per el marcat camí que porta a la paret i que és el mateix que va a la ferrada, mentre esperem que surti un sol que es mig insinua creuem la via del tren i ja arribem sota la paret de la Formiguera.

 Ens apropem a peu de paret i la primera via que trobem és la Eusebi-Garrets, on hi ha una petita placa sense nom visible, i uns metres a la dreta trobem la Martineti, amb el nom molt visible marcat a la paret.

 El sol no acaba de sortir i la fresca ens acompanya a tota la via, fet que ens far escalar amb el folre polar posat i que en cap moment ens molestarà.

Comença el Roger amb el primer llarg (IV) bastant tombat sense cap complicació, i l’empalma amb el segon (IV+) curtet i fàcil, amb un passet amb molt bones preses per arribar a la R.

Inici tercer llarg

 Tiro jo en el tercer llag (V), crec que el millor de la via, entretingut, amb bons cantos però que els has d’anar buscant fins a un gran flanqueig que ens porta a la gran i còmode R, l’últim llarg (V+), comença marxant cap a la dreta i intentant evitar una llastra bastant dubtosa, i que serà la tònica d’aquest llarg, no s'ens arrenca cap canto, però no donen molta confiança, fins la R, que amb la roca que hi ha tampoc no sembla que estigui al millor lloc situada. Una reunió amb cadena i anella. Amb una parell de ràpels ens posem a peu de via.
Una via equipada amb espits i reunions rapelables, excepte la primera. 

Inici quart llarg
Ens plantegem fer la via Eusebi-Garrets, però sense el sol i amb el fred que hem passat fa que tirem cap al cotxe i ja tornarem una altre dia.

Pic de la Mina i Pedrons

27/01/2016

Després d'un temps sense explicar les nostres aventuretes, no perquè no n'haguem fet, sinó per falta de temps o de coordinació amb el Roger que les havia de redactar, avui es explicaré l'excursió amb esquis de muntanya. Tot i no ser un bon any de neu es poden fer moltes coses i prop de casa. Avui amb el Roger també ens acompanya el Dani, és el primer dia que hi coincideixo i repetirem.


Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de Porte per pujar fins al Pic de la Mina (2683m), un cim fàcil que quasi tota l'estona es fa per pista fins el tram final.




















Des del cim i amb els esquis a l'esquena baixem direcció sud per l'aresta fins a trobar una canal ample que amb els esquis posats ens permet baixar, i amb bona neu, direcció a l'Estany dels Pedrons, però sense arribar-hi, fins als 2400m aprox, perquè volem pujar al coll que ens queda a l'oest per fer el cim del Pedrons, un cop amb les pells posades comencem a remuntar i aviat arribem al coll, 2570m, aquí es l'únic lloc on hi trobem a faltar la neu, un llom que amb els esquis posats seria un moment i que amb els esquis a l'esquena es fa més llarg.




















Un cop al cim del Pedrons (2715m) i havent recuperat forces amb un bon entrepà i uns quants glops de la bota, comencem el descens per una canal, sud-est, que comença una mica estreta però que amb quatre girs ja arribem al tram mes ample.



















Sense arribar a baix tracem una diagonal que ens porta fins a l'Estany dels Pedrons, on tornarem a posar pells per remuntar una pala justeta de neu que ens deixa al llom de sobre el remuntador de Porté, des d'aquí ja baixem per pista cap al cotxe i cap a Berga falta gent.




Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12099658