ROCA GRAN DE FERRÚS

Via Izzabella (290m. D sup)
(11/05/2011)

Com que ja s’ha acabat la neu us explicarem algunes de les nostres sortides que puguin semblar interessants, avui m’estreno a Ferrús, la via Izzabella, una via no gaire “difícil”, però per ser la meva primera via de Ferrús està molt bé, fa un dia magnífic i a mes tinc la gran sort que el qui m’hi porta és el Capis, un gran mestre d’aquesta paret, es podria dir que havia estat la seva segona casa, de fet en alguna època fins hi tot era la primera.

Deixem el cotxe i ens carreguem el material, passem per la casa de Ferrús i anem continuant les marques de GR que ens porten fins al peu de la roca.

He estat molts cop en aquest indret, però és el primer cop que hi soc amb el Capis, i em deixa amb la boca oberta amb les seves explicacions i coneixements de les vies mentre anem pujant cap al peu de la via Isabel·la, és de les últimes que es troben pujant per el camí del GR.

Un cop localitzat el peu de via ens col·loquem tot el material i jo m’emporto una gran  sorpresa, m’he deixat els gats al cotxe!!!

Quedo bastant decebut, però el Capis m’anima, diu que no tindre problema per fer-la amb bambes, me’l crec i comencem a tirar amunt, de fet tira ell, per que jo amb bambes no obriré cap llarg.

Fem la via amb cinc tirades, la via es bastant evident, segueix un seguit de diedres en diagonal, la primera i la segona son les mes fàcils, és mes grimpada, i et queda una esquerda a l’esquerra que amb friends i aliens et pots anar assegurant bé.

Els primers llargs trobem algun troç una mica moll, però toca el sol a tota la via i de seguida queda tot eixut.

Al tercer llarg ja em recordo mes dels gats, però de segon es fa bastant bé, a partir de la tercera reunió trobem algun pitó, de tant en tant, i al quart llarg ja s’escala mes però es  fa bé.

Les reunions son molt comodes totes les que fem, avui entre les bambes i les reunions segur que no em faran mal els peus.

Aqui podem veure bé l'itinerari de la via, i com és evident el diedre.

Queda el cinquè llarg i últim, en principi és el mes difícil, des de la reunió de seguida perds el contacte amb el company i ens fem un fart de cridar per sentir-nos, el Capis em confirma que és el mes difícil, bé mes que difícil és que als primers metres no pots posar gaires ferros per assegurar-te, però amb quatre esbufegades el supera sense mes, quin crack, començo a pujar i aquí si que trobo a falta els gats de veritat, vaig ben tibat, apreto el peus tot el que puc, i vaig tirant amunt, fins que trec el cap on la via s’aplana, la reunió l’hem fet en un arbre i ha anat de conya, via feta, estic molt content, la meva primera via a Ferrús, espero que la pròxima porti els peus de gat...

Ens fem la foto i pleguem els estris, ara marxem cap a l’esquerra a buscar el camí que puja al cim i que nosaltres farem de baixada, tornem a passar arran de la roca i el Capis

em va resolen les meves curiositats, no em queda cap pregunta sense resposta.

Em passat un molt bon matí, també em vist alguna cosa que millor no haver trobat, no crec que sigui el millor lloc per fer una inscripció...

Però bé, de mal educats en hi ha a tot arreu.

Salut i fins la propera!!

TRAVESSA HAUTE MAURIENNE

Sortim de Berga a les 4 del matí direcció als Alps, anem a Bonneval, des de Berga anem fins a Perpinyà i després direcció Montpellier-Valence-Grenoble-Saint Jean de Maurienne per arribar finalment a Bonneval-sur-Arc, hem trigat unes 8 hores, fent parades de tant en tant per no quedar quadrats dins el cotxe.

1ª etapa. (11/04/2011)

Bonneval-sur-Arc (1750m) - Refugi du Carro (2760m)

Deixem el cotxe al poble de Tralenta,

 i amb els esquis a la motxilla, per falta de neu, anem seguint per la dreta del riu Arc fins al poble de L’Ecot,

 on creuem el pont i ens posem els esquis, continuem per l’esquerra del riu, fins que el riu es desvia a la dreta i nosaltres seguim a l’esquerra, aquí ens tornem a treure els esquis per falta de neu, i comencem a guanyar alçada molt ràpidament,

arribem a una caseta on hi ha un muntacàrregues i poc després ja ens podem tornar a posar els esquis, anem seguint el torrent fins que ja veiem el refugi,

són quasi les set de la tarda, ha fet un dia molt assolellat i hem passat molta calor, i a mes ja fa moltes hores que voltem, hem trigat una mica mes de 3 hores a pujar i hem fet un desnivell d’uns 1000 metres.

Ara a arreglar les coses i a sopar que si no farem tard a taula.

Track 1ª etapa:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618007

2ª etapa. (12/04/2011)

Refugi du Carro (2760m) – Refugi des Evettes (2590m)

Ens llevem bastant d’hora i esmorzem per carregar forces, preparem la motxilla i amb la primera llum del dia ens calcem els esquis,

sortim direcció al coll de Pariotes on hi arribem enfilant-nos per una canal que no comporta cap complicació, un cop al coll comença el primer descens, ens posem el paravent, traiem les pells i avall que fa baixada, passem per algun tram una mica estret i un pel mes tècnic, però en general es una baixada fàcil.

Un cop passat el llac de Sources inferieures ens trobem una pala molt dreta amb unes traces molt marcades i on trobem la neu bastant dura, no ens fa falta posar ganivetes, però anem amb molt de comte a cada volta maria per no relliscar, un cop superada la pala arribem al coll de Trièveres, ara toca fer una paradeta.

Aprofitem per menjar una mica i gaudir del paisatge, però veiem que està entrant la boira, això fa que no ens encantem, travessem la glacera du Mulinet, amb una boira que ben just ens veiem la punta dels esquis, i arribem al coll du Gran Mean, des de aquí hi havia la possibilitat de fer l’ascensió a la Punta Francesetti, però ho descartem per culpa de la visibilitat, ara ja només ens queda l’últim descens però amb la boira comencem a baixar amb comte per no equivocar-nos, just quan comencem a baixar la glacera du Gran Mean s’aixeca la boira i ens deixa fer un bon descens fins al Pla dels Evettes, ara ens tornem a posar les pells per fer els últims 100 metres per arribar al refugi.

Hem estat 5 hores i mitja, amb uns 1000 metres de desnivell, un cop endreçades les motxilles triem les llonganisses i el formatge, demanem una mica de pa i unes cerveses i a celebrar el final d’etapa amb la vista de fons de l’Albaron, l’objectiu de demà.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618011

3ª etapa. (13/04/2011)

Refugi Evettes (2590m) – Refugi d’Avérole (2229m)

Comencem l’etapa reina de la nostra travessa, uns 1200 metres de desnivell aproximadament.

Sortim del refugi i creuem tot el Pla dels Evettes direcció al glacera, superem les primeres rampes de la glacera i  ja veiem alguns seracs i alguns blocs de gel caiguts.

Aquí hem de superar una pala molt inclinada i plena de blocs de gel i neu, cosa que fa bastant complicada la pujada i que de tant en tant ens emportem algun ensurt amb alguna relliscada. Un cop superada la forta pendent fem un flanqueig i arribarem a la Sella, on ens triem els esquis, els carreguem a la motxilla i ens calcem els grampons, uns agafem el piolet, altres en tenen prou amb els pals i comencem la progressió per la magnifica i Aérea aresta de l’Albaron, amb una glacera per cada costat, l’aresta no es complicada, però no podem badar.

Arribem al cim, la vista que ens ofereix el dia es impressionant, fa molt sol però també hi fa bastant fred, ens abriguem fort i mengem una mica, i un cop ens hem fet la foto del cim comencem la baixada, muntem un ràpel que ens porta fins a la glacera, la vista fent el ràpel és impressionant, hi trobem una corda fixa, però també hi ha ancoratges, i ja que em pujat les cordes almenys les fem servir.

Quan arribem a la glacera du Colerin comencem el llarg descens que ens queda per arribar al refugi, els últims metres de la baixada son a peu, la neu no arriba al refugi i ho hem de trampejar com podem.

Ja estem instal·lats i farem el mateix ritual que l’etapa anterior, llonganissa, formatge, pa, cervesa i la magnifica companyia. L’etapa reina!!!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618070

4ª etapa. (14/04/2011)

Refugi d’Avérole (2229m) – Ouille d'Arbéron (3554 m)

Comencem la nostre última etapa, avui també sortim d’hora ja que quan acabem l’etapa d’avui uns quans ja marxem cap a Berga.

Marxem del refugi i no ens podem posar els esquis per falta de neu, baixem cap al torrent d’Arnès i aquí ja ens posem els esquis, comencem a pujar per la canal que queda a sota de la Crete de Valletez i anem guanyant alçada, trobem alguna pala una mica inclinada, però en general no massa complicat, arribem al coll d’Arberon (3022m), seguim una mica mes amb els esquis, fins que ens ho permet la neu, i on s’acaba deixem els esquis, ens posem els grampons per fer els últims metres fins al cim, roca i gel, semblava mes a prop, però encara queda un trosset...

El dia avui no acompanya gaire, molts núvols i poc podem gaudir de la vista, mengem una mica i avall.

Arribem on hem deixat els esquis, ens els posem i comença la baixada, toca gaudir-la tant com puguem que per alguns ja és la última de la travessa, la neu es molt dura, però no ens queixem, baixem per el mateix lloc on em pujat. Hem fet uns 1200 metres de desnivell.

Dels 11 que som 4 marxem marxem avui, l’Emili, el Barni, el Riqui i jo, els altre 7, el Toti, l’Eloi, el Pep, el Jordi, la Montse, el Joan i el Roger es queden uns dies mes, volen travessar al refugi Gastaldi, els desitgem sort i que trobin molt bona neu.

Un cop acabades de carregar les motxilles marxem cap al cotxe que el tenim una mica mes avall del poble d’Avérole.

Ens hem canviat, hem carregat el cotxe i ara cap a casa, ens queden unes 8 hores fins a Berga, segur que les passarem parlant de les baixades, de les pujades i les voltes maria, de si la neu estava mes o menys be.

Amb aquesta travessa poso final a la temporada d’esquí, de quina millor manera la podia acabar?...

No quedarem pas parats, per que de feina i aficions en tenim prous, ja us les anirem explicant...

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618091