Ferrada Roques d'Empalomar

15/10/2011

Només arribar a l’aparcament de la ferrada ja ens adonem que anem tard, ens el trobem ple de cotxes, si es fessin bolets... però no se’n fan, i segur que son de gent que està a les ferrades.
Ens guarnim amb tot el material i comencem a fer camí cap a la via.
El camí no te pèrdua, creuem la riera que tenim davant de l’aparcament i trobem un camí molt marcat, que a més hi anem trobant indicacions de la ferrada, anem pujant fins al coll que ens queda davant per llavors baixar per el vessant oposat, aviat trobem el trencant per anar a la ferrada de Cingle de Cal Curt, nosaltres continuem baixant, i després de trobar unes cadenes que ens ajuden a acabar de baixar ja veiem la cua de gent que hi ha per fer la via!!!
Ens toca esperar-nos una bona estona mentre anem sentint les explicacions que un monitor fa al grup del davant i comencen a pujar, nosaltres ens esperem una mica més per no anar massa seguits.
Tirem amunt, per arribar al primer graó crec que és el que costa més, la roca rellisca una mica i cal falcar bé el peus, però un cop agafem el graó ja continuem amunt sense massa complicacions, és un tram bastant vertical però molt còmode de pujar, desprès d’un primer descans continuem pujant ben vertical fins a trobar una repisa, i aquí ve un tros horitzontal, primer hi ha unes fustes per poder posar be els peus, aquí és on pot costar més per el desplom que hi ha, tot seguit continuem pujant verticalment, trobem una passarel·la i a partir d’aquí ja és més fàcil fins dalt de tot.
La via original acabava aquí, i després de gaudir una bona estona de les vistes busquem l’inici del tram nou i veiem que comença una mica a l’esquerra del camí que des de el cim marxa cap a l’aparcament.
A l’inici del tram nou hi ha una indicació que la via està en fase de prova, però està completament equipada. Quasi tota l’estona anem baixant fins a trobar un pont tibetà, un cop creuat pugem una agulla i la baixem per la cresta, i aquí acaba la via.
La via l’hem trobat molt ben equipada, sense massa complicació, l’única pega que entre la gent de les dues ferrades semblava un pati de col·legi per els crits i el xivarri.
Ara cap al cotxe, per el camí que està ben marcat, i a fer un bon dinar a Cal General de Saldes!!