COMA D'OR

23/12/11

Marxem de Berga amb una boira que no en veiem tres a cavall d’un ruc, però nomes sortir del túnel de Berga ja està tot destapat i el dia pinta molt bé.

Arribem dalt el port de Puimorent i aparquem el cotxe a l'aparcament que trobem a l’esquerra, creuem la carretera i ja ens posem els esquis, sortim en direcció NE i anem entrant a la Coma d’en Garcia,

anirem remuntat la vall per una pendent bastant suau, nosaltres posem ganivetes per que tot i que la pendent és molt suau està tot gelat i patinem molt, arribem a un petit coll i continuem flanquejant per la dreta fins al Coll de Tossa Rodona, aquí ja veiem el cim del Coma d’Or i a l’esquerra el Puigpedrós de Lanós amb les seves canals de la cara nord.

Ens toca baixar uns metres, on no ens traiem les pells, per remuntar la pala que ens queda al E, un cop remuntada flanquegem un tram més per la dreta i ja només ens queda la pala que ens porta fins al cim, la neu no la trobem massa bé, molt glaçada, ha estat el més complicat, esperem que amb el temps d’esmorzar s’estovi per fer una bona baixada.

Baixem gairebé desfent el camí de pujada, on hem de posar pells uns 50 metres fins el coll, de baixada trobem la neu molt millor dels que ens esperàvem, no és que en hi hagi molta però acabem la sortida ben contents.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2331431

INICI DE TEMPORADA AL PUIGMAL

23/11/11

Quina manera de començar la temporada d’esquí de muntanya!!

Fa 15 dies el Roger ja va fer el Puigmal i avui hi torna amb mi.

Deixem el cotxe a l’aparcament i amb els esquís a l’esquena ens toca caminar uns 15 minuts,

 

fins a creuar el rierol, aquí ja trobem la neu, estem a uns 2200 metres i ja ens calcem els esquís, set mesos sense fer-ho ja ho trobava a faltar.

Anem pujant i vaig quedant parat de la neu que hi ha, no pugem per la ruta de sempre, avui pujarem més per l’esquerra  per que volem baixar un tros cap a la banda de Núria.

Anem guanyant alçada, la neu està molt bé i ja comencem a fer alguna volta maria, i com mes amunt estem mes notem el fort vent que fa, és la única pega del dia, arribem al coll, a la dreta el Puigmal i a l’esquerra el pic Petit de Segre, aquí toca treure les pells i fem una ullada ràpida a la magnífica vista de la Coma de l’Embut, ben nevada i amb el sol que la il·lumina, sembla que ens cridi a deixar-hi la nostre petjada en forma de esses, i sense pensar-nos-ho gaire ens tirem avall.

La primera baixada de la temporada, quina satisfacció, anem parant per anar contemplant les nostres petjades ben marcades, i continuem baixant fins a la Fontalta aproximadament, on busquem on amagar-nos del vent, sense èxit, per fer un mos i agafar forces per tornar amunt.

Des de aquí anem directes cap al cim del Puigmal, que no el veiem però s’intueix, pugem per l’esquerra de la Coma de l’Embut, i arribem al cim lluitant contra el vent.

El dia esta destapat, amb el vent que fa, i tenim unes magnífiques vistes però ens fem la foto, traiem les pells i ràpid avall que si no quedarem glaçats.

Aprofitem la bona baixada que ens queda i fins l’últim trosset de neu que trobem, ara a tornar a carregar els esquís i caminar fins al cotxe, que per ser el primer dia no em puc queixa gens.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2240490

BERGA-SANTPEDOR 2011

13/11/11

Recollim el dorsal, ens posem a la cua i a les 8 comencem la pedalada, ja fa mitja hora que van sortint els ciclistes, i en continuaran sortint duran mitja hora més, sortim del pavelló i anem cap al Menfis, pugem cap a Sant Bertomeu i ja direcció cap a Avià,  anem seguint les marques vermell i grogues que indiquen la ruta, el tram fins a Casserres és diferent dels altres anys segons ens han explicat i també una mica més planer, i després d’unes quantes retencions arribem a Casserres.

Ara toca l’esmorzar, un bon entrepà de testet, un cafè i tornem a pedalar. 

Hem estat una bona estona parats esmorzant i fent petar la xerrada, però per això és una pedalada, ara cap a Sant Joan de Montdarn, que ens hi trobem una pujada bastant llarga, i després fins a Sant Cugat del Racó és força suau, fem una paradeta al control, per menjar una mica i omplir d’aigua, i amb les piles carregades encarem els últims pujadors de la pedalada, ens fan suar bastant, però ara si que ja només ens queda pla i baixada fins a Santpedor, en aquest últim tram coincideix la pedalada i la caminada i uns animen els altres, arribem a Santpedor on a la plaça hi ha tota la gent que aplaudeix als participants.

Hem acabat, ens ha fet bon temps i per sort no hem punxat ni un cop, ara una dutxa d’aigua freda als vestidors de la piscina i després de carregar les bicis anem a fer un bon dinar!!!

Track:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2217135

Ferrada Roques d'Empalomar

15/10/2011

Només arribar a l’aparcament de la ferrada ja ens adonem que anem tard, ens el trobem ple de cotxes, si es fessin bolets... però no se’n fan, i segur que son de gent que està a les ferrades.

Ens guarnim amb tot el material i comencem a fer camí cap a la via.

El camí no te pèrdua, creuem la riera que tenim davant de l’aparcament i trobem un camí molt marcat, que a més hi anem trobant indicacions de la ferrada, anem pujant fins al coll que ens queda davant per llavors baixar per el vessant oposat, aviat trobem el trencant per anar a la ferrada de Cingle de Cal Curt, nosaltres continuem baixant, i després de trobar unes cadenes que ens ajuden a acabar de baixar ja veiem la cua de gent que hi ha per fer la via!!!

Ens toca esperar-nos una bona estona mentre anem sentint les explicacions que un monitor fa al grup del davant i comencen a pujar, nosaltres ens esperem una mica més per no anar massa seguits.

Tirem amunt, per arribar al primer graó crec que és el que costa més, la roca rellisca una mica i cal falcar bé el peus, però un cop agafem el graó ja continuem amunt sense massa complicacions, és un tram bastant vertical però molt còmode de pujar, desprès d’un primer descans continuem pujant ben vertical fins a trobar una repisa, i aquí ve un tros horitzontal, primer hi ha unes fustes per poder posar be els peus, aquí és on pot costar més per el desplom que hi ha, tot seguit continuem pujant verticalment, trobem una passarel·la i a partir d’aquí ja és més fàcil fins dalt de tot.

La via original acabava aquí, i després de gaudir una bona estona de les vistes busquem l’inici del tram nou i veiem que comença una mica a l’esquerra del camí que des de el cim marxa cap a l’aparcament.

A l’inici del tram nou hi ha una indicació que la via està en fase de prova, però està completament equipada. Quasi tota l’estona anem baixant fins a trobar un pont tibetà, un cop creuat pugem una agulla i la baixem per la cresta, i aquí acaba la via.

La via l’hem trobat molt ben equipada, sense massa complicació, l’única pega que entre la gent de les dues ferrades semblava un pati de col·legi per els crits i el xivarri.

Ara cap al cotxe, per el camí que està ben marcat, i a fer un bon dinar a Cal General de Saldes!!

MATAGALLS-MONTSERAT 2011

Ha arribat el dia!!!

Fa tres mesos que tenim aquest cap de setmana marcat al calendari, i després de passar una setmana com un sac de nervis ha arribat el moment, últims retocs per veure que posem a la motxilla, un bon plat de pasta que costa de fer baixar, suposo que per els nervis, i cap a Coll Formic amb el Vetus i el seu pare, el Pep que ens fa de taxista, però sembla més el nostre entrenador personal, perquè no para de donar-nos ànims i de motivar-nos, tenim molt clar el nostre objectiu, acabar, és la nostre primera participació i sabem la duresa de la caminada, i acabar-la serà un gran èxit per nosaltres.

Un cop podem aparcar el cotxe, que no ens costa poc, anem a fer cua per agafar el dorsal, anem ben perduts, però aconseguim el dorsal i la samarreta de record, aquí és on ens adonem de la grandesa d’aquesta caminada, la cua és llarguíssima, hi ha gent per tot arreu, cameres, entrevistes, és clar que una prova amb 3000 participants ho val!!.

A les 16:00 els primers participants ja surten i comença el compte enrera, ens queda una hora i mitja per la nostre sortida i ho aprofitem per posar-nos a punt, últims dubtes del que agafo i del que deixo, i finalment la motxilla massa carregada, però si plou com han dit, hem de portar roba per canviar-nos i per si fa fred a la nit.

Arriba l’hora, el rellotge marca les 17:29 i ens posem a la sortida amb el nostre grup, fem el compte enrera dels últims segons amb veu alta i sortim.

Anem caminant a bon pas, i les baixades trotem una mica, sense passar-nos que queda molt, es va fent fosc i després del primer avituallament es comença a veure la corrua de frontals, una imatge impressionant.

Al segon avituallament rebem la visita dels pares del Vetus, sembla estrany però veure cares conegudes anima i ajuda a agafar forces, anem pujant fins el coll del Matafaluga i encarem la baixada cap a Sant Llorenç Savall, ara cada pas ja ens costa, portem quasi 9 hores,anem tocats, però al arribar al avituallament de Sant Llorenç veiem que no som els únics, la plaça sembla un camp de batalla, gent dormin a terra, peus encetats, cua a l’ambulància...

Aquí fem una bona parada, mengem bé, estirem una bona estona i ens canviem els mitjons, que tal com estan els camins de pols, tenim els peus plens de sorra. 

Ja queda menys de la meitat, i això fa que sortim molt contents, xerrant i explicant-nos aventures, però amb el pas dels quilòmetres ens anem apagant, callats, cada un amb els seus pensaments, i esperant el següent control, per agafar forces.

Durant la nit fa bo, anem tota l’estona amb màniga curta, i suem molt per la humitat que hi ha, i a cada avituallament omplim el camelback.

Al arribar a Les Pedritxes repetim el ritual, mengem algun donut, estirem, i netegem peus i mitjons, aquí ja se’ns fa de dia, i a part del mal de cames ho portem molt bé, sabem que ens espera un tros bastant dur, la pujada fins al collet de Queixal, i aquí veiem per primer cop el nostre objectiu, Montserrat,

sembla a prop, però ens queden quasi 20 quilòmetres, i una llarga baixada fins a Vacarisses i últim avituallament fins l’arribada, els 11 quilòmetres que queden se’ns faran eterns perquè hi ha molt tros d’asfalt fins a Monistrol on tornem a trobar el Pep, sembla més content ell que nosaltres i es planteja acompanyar-nos fins a l’arribada, però al final el fem pujar amb cotxe.

Ara si que ja li tenim el peu el coll, la pujada fins a Montserrat és molt dura, uns 600 metres de desnivell des de Monistrol, però les cames ja van soles, i sense adonar-nos-en ja som al telefèric i sentim la Laia, la Tere i la Rosa com ens animen,

la sensació és increïble, aquí ens marxen tots els mals que fa 40 quilòmetres que arrosseguem, i passem per la catifa vermella ben emocionats.

Al final 20 hores 30 minuts, però contens per ser la nostre primera Matagalls-Montserrat.

Just a l’arribada amb el Vetus diem que no repetirem, que a la segona part de la caminada les hem passat molt putes, però l’endemà un cop mig recuperats ja només pensem en poder-la repetir l’any vinent.

Track: 

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2045693

VOLTA A LA SERRA DEL MONTSENT I LA PORTELLA

25/08/11

Sortim a fer una volta amb btt, al matí semblava que estaria una mica tapat, però aviat marxen els pocs núvols i el sol ja apreta fort.

Tot i coincidir molts dies, avui és la primera sortida de la temporada amb bici que fem junts amb el Roger.

Agafem direcció cap a Mas d’en Bosc i després pugem per Casampons cap a Mas Ribera per fer una bona baixada fins a l’antiga via del tren entre Cal Rosal i Pedret, aquí continuem cap a Cal Rosal i passem un primer túnel, just després trobem una tanca a l’esquerra i la passem per la dreta del tot, on ja es veu que hi ha un camí que després continua amb una pista forestal que seguim amunt fins el coll de Mascaró, aquesta pujada és bastant llarga, però és molt discontinua i hi ha molts replans que podem descansar i just abans de fer la última pujada trobem la font de Bossom,

Font de Bossom

sempre que hi he passat raja molt i podem omplir d’aigua fresca, continuem amunt i ens trobem uns habitants que ens deixen ben parats,

Un cop arribat al coll de Mascaró continuem a la dreta, que ja esta indicat, en direcció a la portella, i fem una bona baixada,

Coll de Mascaró

bastant dreta que se’ns enrampen els dits de les mans i tot!!

Després de la forta baixada girem a l’esquerra cap a la Portella, on ens toca tornar a fer alguna pujadeta, però curtes, aquí trobem la font de l’Abat, una font que desconeixíem i que és molt bonica, amb unes taules i bancs amb ombra molt fresca,

                                                                                        

 

Font de l'Abat

i des de aquí ja veiem el Santuari de la Portella,on fem una parada i alguna foto i tornem per sota del Santuari fins que tornem a trobar el darrer tros del camí per on hem vingut.

La tornada la fem paral·lels a la riera de la Portella.

Santuari de la Portella

 

Fa molts dies que fa una calor espantosa i avui no ha estat una excepció, així que quan hem trobat una bassa no hem dubtat gaire a fer una bona remullada, que ens deixa com nous, per encarar el darrer tros de la ruta que és molt assolellat i es passa força calor.

Ara fins a Cal Rosal és bastant pla, cada cop deixem la riera mes avall fins que la deixem per anar cap al trencant de Fuibes i seguir fins a la carretera d’Olvan i cap a Cal Rosal.

Des de aquí hi ha força opcions per pujar cap a Berga, però com que anem justos de temps agafem la carretera vella, que ens porta fins a Berga, és el pitjor tros, pujada i quitrà però com que anàvem tard és el mes ràpid.

Track:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1974944

CURSA DEL PEDRAFORCA

Sortim a quarts de 8 de Berga, anem cap a Saldes per fer la cursa del Pedraforca.

Només arribar a Saldes ja quedem parats dels cotxes que hi ha,  però és clar, 300 corredors son uns quants...

Després de donar uns quants tombs aconseguim deixar el cotxe aparcat, anem a buscar el dorsal i tela la cua que ens toca fer, es nota que només hem fet les curses de casa, no estem acostumats a tants corredors.

Ja estem a punt de sortir, el rellotge ja s’acosta a les 9:00 cada cop amb més pessigolles a l’estómac, i això que no ens hi juguem res, l’objectiu és passar un bon matí, tot i que volem fer-ho bé.

Comença la cursa, i la gent surt a fons, nosaltres igual per no quedar enrere, i sort que aviat el camí passa per llocs estrets i amb tanta gent es formen cues, per que així reposem una mica, però la pujada no ens dona treva, i quan arribem al mirador de Gresolet ja tenim de company el sol i la pujada encara sembla una mica més dura, sort que a partir del refugi el sol ja no apreta tant.

Anem pujant i fins el coll del Verdet ens cauen unes gotes de suor com cigrons, i anem passant excursionistes que ens van animant, ara un glop d’aigua al control i ràpid amunt que fa un aire fred que passem ben tivats, ja només ens queda la grimpada, i aquí podem avançar força gent, i cada cop sentim més crits d’ànim que arriben del cim!!!

Passem el control de xip i amb els ànims que em dona el Joan començo la baixada bastant ràpid fins a l’enforcadura, on fem un altre glop d’aigua per encarar la forta baixada fins a Saldes.

Baixem la tartera, ràpid però mirant de no anar per terra, i de salt en salt arribem al final de la tartera, ara si que només queda la última apretadeta i ja serem a Saldes, és el millor tros, ombra i bon terreny per córrer, i un cop encarem el final tornem a trobar molta gent que ens anima i fa que arribem amb més bona cara.

La cursa ens ha agradat moltíssim, i hem fet un bon resultat, només ens ha faltat poder parar una estona al cim per gaudir de les vistes i de la muntanya!!

BARRANC DEL FORAT NEGRE

29/06/11

És dimecres després de Patum, encara arrosseguem la ressaca, ens hem de posar a lloc de mica en mica i a sobre fa una calor que no hi ajuda gaire!!

El Roger té una bona idea, suar una mica, mullar-nos i a sobre jo descobriré un barranc al costat de casa, ell fa poc que hi ha estat i així hem fa de guia.

Sortim de Berga a les 9 del matí cap a Vallcebre, no hi ha gaire estona de cotxe, però repassem La Patum i les anècdotes tres o quatre vegades, de fet des de que es va acabar encara no ens havíem trobat i hem de repassar tots els dies!!

Arribem a Vallcebre i creuem tot el poble per el carrer principal, quan ja sortim del poble, per la carretera de Peguera, agafem el segon trencant a l’esquerra i a uns 150m passem un pontet, que és on acabarem el barranc, i nosaltres deixem el cotxe aquí, sobre una fabrica vella.

Ara preparem la motxilla i pugem a peu pel camí de Vallcebre al pla de la Barraca, és la carretera que hem deixat i que ens porta fins al costat del mirador de Vallcebre, aquí és on suem...

No són mes de 25-30 min i tot i que fa una bona calor anem pujant tot xino-xano fins ha arribar a un encreuament on veiem l’indicador del mirador i on nosaltres ens canviem i equipem per començar el barranc, com fa tanta calor només ens posem la part de dalt del neoprè.

Travessem el primer rierol i ja veiem un passamà que ens ajuda a baixar fins l’inici del barranc i on muntem el primer ràpel, en el segon passem per dins un forat de la roca, però si es vol es pot evitar i passar per fora, nosaltres passem per dins, i tot i que no baixa massa aigua fem la primera remullada.

Tots els ràpels estan equipats amb dues anelles, excepte un que hi ha un parabolt , i el que et porta al forat negre es pot fer per la dreta, amb dues anelles, o com nosaltres, per l’esquerra on hi ha dues bagues en un pi i es fa mes directe,

         aquí fem un cop d’ull al forat negre, seguim baixant i trobem la marmita penjada,

 és el tros mes maco del barranc, i sembla que aquí es pugui saltar, però fem cas de la ressenya i rapelem, i fem ben fet per que no hi ha gaire fondària,

                  arribem al salt, que tot i no ser massa alt és maco per que es un pas estret .

Aquest tros final no fem tots els ràpels, algun pas el salvem desgrimpant que no és gaire difícil.

Aquí arribem al final del barranc i aprofitem per acabar-nos de remullar en unes boniques basses que hi ha sota el pont.

A baixar el barranc hem estat una hora i mitja aproximadament.

Ara ens canviem, ens eixuguem i cap a Vallcebre a fer el cafè, ja estem una mica mes a lloc i hem esquivat la calor del matí.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1815940

Triangular de curses del Berguedà i cursa d'alta muntanya de Berga

Ja fa anys que es fa el triangular de curses de muntanya del Berguedà, no hi havia participat mai, en part per que les curses no són el que m’agrada més, tot i que la satisfacció un cop acabes no té preu.

Be, de fet l’any passat vam participar en una cursa del triangular, la de Berga, i només acabar-la, mentre encara esbufegàvem, el Vetus ja em proposava de fer el triangular sencer l’any següent, i així ho hem fet, la cursa d’Olvan, la de St. Jordi i la de Vilada, i el cert és que ens ho hem passat molt bé, tot i la competició hem volgut gaudir de les curses, això no vol dir que no haguem patit, que també ho hem fet, i mes d’un cop.

La primera cursa era la d’Olvan, que era la mes llarga però el desnivell no apretava massa, la vam acabar molt contents, amb algunes rampes al final, però contents, no coneixíem gaire la zona i ens va agradar molt.

La segona era la cursa de St. Jordi, que nomes començar ja s‘engarristava cap a l’ermita per escalfar be les cames, però al ser la més curta tothom va anar per feina i es va fer bastant ràpida.

La tercera i última s’havia de fer als Rasos de Peguera, però al final es va fer a Vilada, a la zona del Salga Aguda i el Serrat del Migdia, no era la més llarga però crec que era la més dura, la de més desnivell, potser és que aquesta zona la coneixem bastant i sabíem el que ens anava venint, però tela el que ens va costar...

Ja havíem acabat el triangular, molt contents, i per ser les nostres primeres curses, bastant satisfets dels resultats, i al saber que es feia la cursa d’alta muntanya de Berga no hi vam faltar.

Feia molt temps que la volia córrer, però cap any no m’havia decidit, va valer la pena, tot i la sortida passada per aigua va estar molt bé, algun camí amb massa fang, però en general molt bé i molt maca i al coincidir amb l’últim tros de la marató va ser molt animada.

Ara a continuar corrent, de moment sense curses, però amb les mateixes ganes.

ROCA GRAN DE FERRÚS

Via Izzabella (290m. D sup)
(11/05/2011)

Com que ja s’ha acabat la neu us explicarem algunes de les nostres sortides que puguin semblar interessants, avui m’estreno a Ferrús, la via Izzabella, una via no gaire “difícil”, però per ser la meva primera via de Ferrús està molt bé, fa un dia magnífic i a mes tinc la gran sort que el qui m’hi porta és el Capis, un gran mestre d’aquesta paret, es podria dir que havia estat la seva segona casa, de fet en alguna època fins hi tot era la primera.

Deixem el cotxe i ens carreguem el material, passem per la casa de Ferrús i anem continuant les marques de GR que ens porten fins al peu de la roca.

He estat molts cop en aquest indret, però és el primer cop que hi soc amb el Capis, i em deixa amb la boca oberta amb les seves explicacions i coneixements de les vies mentre anem pujant cap al peu de la via Isabel·la, és de les últimes que es troben pujant per el camí del GR.

Un cop localitzat el peu de via ens col·loquem tot el material i jo m’emporto una gran  sorpresa, m’he deixat els gats al cotxe!!!

Quedo bastant decebut, però el Capis m’anima, diu que no tindre problema per fer-la amb bambes, me’l crec i comencem a tirar amunt, de fet tira ell, per que jo amb bambes no obriré cap llarg.

Fem la via amb cinc tirades, la via es bastant evident, segueix un seguit de diedres en diagonal, la primera i la segona son les mes fàcils, és mes grimpada, i et queda una esquerda a l’esquerra que amb friends i aliens et pots anar assegurant bé.

Els primers llargs trobem algun troç una mica moll, però toca el sol a tota la via i de seguida queda tot eixut.

Al tercer llarg ja em recordo mes dels gats, però de segon es fa bastant bé, a partir de la tercera reunió trobem algun pitó, de tant en tant, i al quart llarg ja s’escala mes però es  fa bé.

Les reunions son molt comodes totes les que fem, avui entre les bambes i les reunions segur que no em faran mal els peus.

Aqui podem veure bé l'itinerari de la via, i com és evident el diedre.

Queda el cinquè llarg i últim, en principi és el mes difícil, des de la reunió de seguida perds el contacte amb el company i ens fem un fart de cridar per sentir-nos, el Capis em confirma que és el mes difícil, bé mes que difícil és que als primers metres no pots posar gaires ferros per assegurar-te, però amb quatre esbufegades el supera sense mes, quin crack, començo a pujar i aquí si que trobo a falta els gats de veritat, vaig ben tibat, apreto el peus tot el que puc, i vaig tirant amunt, fins que trec el cap on la via s’aplana, la reunió l’hem fet en un arbre i ha anat de conya, via feta, estic molt content, la meva primera via a Ferrús, espero que la pròxima porti els peus de gat...

Ens fem la foto i pleguem els estris, ara marxem cap a l’esquerra a buscar el camí que puja al cim i que nosaltres farem de baixada, tornem a passar arran de la roca i el Capis

em va resolen les meves curiositats, no em queda cap pregunta sense resposta.

Em passat un molt bon matí, també em vist alguna cosa que millor no haver trobat, no crec que sigui el millor lloc per fer una inscripció...

Però bé, de mal educats en hi ha a tot arreu.

Salut i fins la propera!!

TRAVESSA HAUTE MAURIENNE

Sortim de Berga a les 4 del matí direcció als Alps, anem a Bonneval, des de Berga anem fins a Perpinyà i després direcció Montpellier-Valence-Grenoble-Saint Jean de Maurienne per arribar finalment a Bonneval-sur-Arc, hem trigat unes 8 hores, fent parades de tant en tant per no quedar quadrats dins el cotxe.

1ª etapa. (11/04/2011)

Bonneval-sur-Arc (1750m) - Refugi du Carro (2760m)

Deixem el cotxe al poble de Tralenta,

 i amb els esquis a la motxilla, per falta de neu, anem seguint per la dreta del riu Arc fins al poble de L’Ecot,

 on creuem el pont i ens posem els esquis, continuem per l’esquerra del riu, fins que el riu es desvia a la dreta i nosaltres seguim a l’esquerra, aquí ens tornem a treure els esquis per falta de neu, i comencem a guanyar alçada molt ràpidament,

arribem a una caseta on hi ha un muntacàrregues i poc després ja ens podem tornar a posar els esquis, anem seguint el torrent fins que ja veiem el refugi,

són quasi les set de la tarda, ha fet un dia molt assolellat i hem passat molta calor, i a mes ja fa moltes hores que voltem, hem trigat una mica mes de 3 hores a pujar i hem fet un desnivell d’uns 1000 metres.

Ara a arreglar les coses i a sopar que si no farem tard a taula.

Track 1ª etapa:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618007

2ª etapa. (12/04/2011)

Refugi du Carro (2760m) – Refugi des Evettes (2590m)

Ens llevem bastant d’hora i esmorzem per carregar forces, preparem la motxilla i amb la primera llum del dia ens calcem els esquis,

sortim direcció al coll de Pariotes on hi arribem enfilant-nos per una canal que no comporta cap complicació, un cop al coll comença el primer descens, ens posem el paravent, traiem les pells i avall que fa baixada, passem per algun tram una mica estret i un pel mes tècnic, però en general es una baixada fàcil.

Un cop passat el llac de Sources inferieures ens trobem una pala molt dreta amb unes traces molt marcades i on trobem la neu bastant dura, no ens fa falta posar ganivetes, però anem amb molt de comte a cada volta maria per no relliscar, un cop superada la pala arribem al coll de Trièveres, ara toca fer una paradeta.

Aprofitem per menjar una mica i gaudir del paisatge, però veiem que està entrant la boira, això fa que no ens encantem, travessem la glacera du Mulinet, amb una boira que ben just ens veiem la punta dels esquis, i arribem al coll du Gran Mean, des de aquí hi havia la possibilitat de fer l’ascensió a la Punta Francesetti, però ho descartem per culpa de la visibilitat, ara ja només ens queda l’últim descens però amb la boira comencem a baixar amb comte per no equivocar-nos, just quan comencem a baixar la glacera du Gran Mean s’aixeca la boira i ens deixa fer un bon descens fins al Pla dels Evettes, ara ens tornem a posar les pells per fer els últims 100 metres per arribar al refugi.

Hem estat 5 hores i mitja, amb uns 1000 metres de desnivell, un cop endreçades les motxilles triem les llonganisses i el formatge, demanem una mica de pa i unes cerveses i a celebrar el final d’etapa amb la vista de fons de l’Albaron, l’objectiu de demà.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618011

3ª etapa. (13/04/2011)

Refugi Evettes (2590m) – Refugi d’Avérole (2229m)

Comencem l’etapa reina de la nostra travessa, uns 1200 metres de desnivell aproximadament.

Sortim del refugi i creuem tot el Pla dels Evettes direcció al glacera, superem les primeres rampes de la glacera i  ja veiem alguns seracs i alguns blocs de gel caiguts.

Aquí hem de superar una pala molt inclinada i plena de blocs de gel i neu, cosa que fa bastant complicada la pujada i que de tant en tant ens emportem algun ensurt amb alguna relliscada. Un cop superada la forta pendent fem un flanqueig i arribarem a la Sella, on ens triem els esquis, els carreguem a la motxilla i ens calcem els grampons, uns agafem el piolet, altres en tenen prou amb els pals i comencem la progressió per la magnifica i Aérea aresta de l’Albaron, amb una glacera per cada costat, l’aresta no es complicada, però no podem badar.

Arribem al cim, la vista que ens ofereix el dia es impressionant, fa molt sol però també hi fa bastant fred, ens abriguem fort i mengem una mica, i un cop ens hem fet la foto del cim comencem la baixada, muntem un ràpel que ens porta fins a la glacera, la vista fent el ràpel és impressionant, hi trobem una corda fixa, però també hi ha ancoratges, i ja que em pujat les cordes almenys les fem servir.

Quan arribem a la glacera du Colerin comencem el llarg descens que ens queda per arribar al refugi, els últims metres de la baixada son a peu, la neu no arriba al refugi i ho hem de trampejar com podem.

Ja estem instal·lats i farem el mateix ritual que l’etapa anterior, llonganissa, formatge, pa, cervesa i la magnifica companyia. L’etapa reina!!!

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618070

4ª etapa. (14/04/2011)

Refugi d’Avérole (2229m) – Ouille d'Arbéron (3554 m)

Comencem la nostre última etapa, avui també sortim d’hora ja que quan acabem l’etapa d’avui uns quans ja marxem cap a Berga.

Marxem del refugi i no ens podem posar els esquis per falta de neu, baixem cap al torrent d’Arnès i aquí ja ens posem els esquis, comencem a pujar per la canal que queda a sota de la Crete de Valletez i anem guanyant alçada, trobem alguna pala una mica inclinada, però en general no massa complicat, arribem al coll d’Arberon (3022m), seguim una mica mes amb els esquis, fins que ens ho permet la neu, i on s’acaba deixem els esquis, ens posem els grampons per fer els últims metres fins al cim, roca i gel, semblava mes a prop, però encara queda un trosset...

El dia avui no acompanya gaire, molts núvols i poc podem gaudir de la vista, mengem una mica i avall.

Arribem on hem deixat els esquis, ens els posem i comença la baixada, toca gaudir-la tant com puguem que per alguns ja és la última de la travessa, la neu es molt dura, però no ens queixem, baixem per el mateix lloc on em pujat. Hem fet uns 1200 metres de desnivell.

Dels 11 que som 4 marxem marxem avui, l’Emili, el Barni, el Riqui i jo, els altre 7, el Toti, l’Eloi, el Pep, el Jordi, la Montse, el Joan i el Roger es queden uns dies mes, volen travessar al refugi Gastaldi, els desitgem sort i que trobin molt bona neu.

Un cop acabades de carregar les motxilles marxem cap al cotxe que el tenim una mica mes avall del poble d’Avérole.

Ens hem canviat, hem carregat el cotxe i ara cap a casa, ens queden unes 8 hores fins a Berga, segur que les passarem parlant de les baixades, de les pujades i les voltes maria, de si la neu estava mes o menys be.

Amb aquesta travessa poso final a la temporada d’esquí, de quina millor manera la podia acabar?...

No quedarem pas parats, per que de feina i aficions en tenim prous, ja us les anirem explicant...

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1618091