Volta als Rasos de Peguera

29/11/3013

Ha tornat la neu als Rasos i com cada any ho volem aprofitar. Ens coneixem bastant bé tots els racons d’aquesta antiga estació i els seus voltants, on tants berguedans hem après a esquiar, però cada any, depenent de la neu, fa que cada esquiada sigui diferent i la puguem variar una mica i no fer sempre els mateixos itineraris. El que si que no canvia és la companyia, per molt atrafegat que sigui l’any, quan arriba la neu sempre trobem un matí o altre per fer una excursioneta, i si podem triar, millor fer esquí de muntanya, a la muntanya, que no pas toses amunt i avall, que ja en farem prous...


 
 
 
 
 
 
 
Deixem el cotxe al la barrera que ens queda a la dreta, a uns 200 metres de la creu dels Rasos, des d’aquí ja sortim amb els esquis als peus direcció a la torre dels enginyers, i una mica abans d’arribar a les esplanades trobem un camí a l’esquerra que puja cap al remuntador de les Soques, i continuem cap al Pedró, on comencem la baixada, per el camí que normalment baixem, amb alguna pedra que comença a sortir, però es una baixada boníssima, amb neu dura i sense traces, que aprofitem per baixar fins als Rasets, on s’acaba la neu, i ens toca tornar a posar pells i desfer el camí que hem baixat altre cop fins al Pedró.

 
 
Des d’aquí baixem cap als Rasos del Mig, per una de les antigues pistes que no es van estrenar mai, baixem una mica més, per un torrent, fins a una clariana on tornem a posar les pells.



 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ara anem pujant entre els arbres fins al cim dels Rasos de Dalt, on hi ha la senyera, és una pujada molt suau, de pocs metres, però molt bonica, tota plena d’arbres amb les branques plenes de neu i també de caiguts i mig morts, que els has d’anar esquivant per trobar el millor camí.
 
Ara comencem la última baixada, la més dreta, i bastant tècnica.

 
 
 
 
 
 
Baixem per la Baga de Peguera, esquivant la gran quantitat d’arbres, i amb tendència a l’esquerra, creuant les dues rases que trobem i amb vistes al poble de Peguera.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Fins que arriba un moment que no ens queda més remei que carregar els esquis a l’esquena per anar a buscar la pista que puja de Peguera cap a la Creu.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ara posem les pells i seguim la pista fins dalt els Rasos.
 

Al final arribem al cotxe molt contents de la nova volta, però creiem que hagués estat millor des de els Rasos de Dalt, tornar a l’estació, per baixar per la pista, fins a Peguera i pujar per la Baga de Peguera fins als Rasos de Dalt, al revés de com ho hem fet!!