ROCA GRAN DE FERRÚS

Via Izzabella (290m. D sup)
(11/05/2011)

Com que ja s’ha acabat la neu us explicarem algunes de les nostres sortides que puguin semblar interessants, avui m’estreno a Ferrús, la via Izzabella, una via no gaire “difícil”, però per ser la meva primera via de Ferrús està molt bé, fa un dia magnífic i a mes tinc la gran sort que el qui m’hi porta és el Capis, un gran mestre d’aquesta paret, es podria dir que havia estat la seva segona casa, de fet en alguna època fins hi tot era la primera.

Deixem el cotxe i ens carreguem el material, passem per la casa de Ferrús i anem continuant les marques de GR que ens porten fins al peu de la roca.

He estat molts cop en aquest indret, però és el primer cop que hi soc amb el Capis, i em deixa amb la boca oberta amb les seves explicacions i coneixements de les vies mentre anem pujant cap al peu de la via Isabel·la, és de les últimes que es troben pujant per el camí del GR.

Un cop localitzat el peu de via ens col·loquem tot el material i jo m’emporto una gran  sorpresa, m’he deixat els gats al cotxe!!!

Quedo bastant decebut, però el Capis m’anima, diu que no tindre problema per fer-la amb bambes, me’l crec i comencem a tirar amunt, de fet tira ell, per que jo amb bambes no obriré cap llarg.

Fem la via amb cinc tirades, la via es bastant evident, segueix un seguit de diedres en diagonal, la primera i la segona son les mes fàcils, és mes grimpada, i et queda una esquerda a l’esquerra que amb friends i aliens et pots anar assegurant bé.

Els primers llargs trobem algun troç una mica moll, però toca el sol a tota la via i de seguida queda tot eixut.

Al tercer llarg ja em recordo mes dels gats, però de segon es fa bastant bé, a partir de la tercera reunió trobem algun pitó, de tant en tant, i al quart llarg ja s’escala mes però es  fa bé.

Les reunions son molt comodes totes les que fem, avui entre les bambes i les reunions segur que no em faran mal els peus.

Aqui podem veure bé l'itinerari de la via, i com és evident el diedre.

Queda el cinquè llarg i últim, en principi és el mes difícil, des de la reunió de seguida perds el contacte amb el company i ens fem un fart de cridar per sentir-nos, el Capis em confirma que és el mes difícil, bé mes que difícil és que als primers metres no pots posar gaires ferros per assegurar-te, però amb quatre esbufegades el supera sense mes, quin crack, començo a pujar i aquí si que trobo a falta els gats de veritat, vaig ben tibat, apreto el peus tot el que puc, i vaig tirant amunt, fins que trec el cap on la via s’aplana, la reunió l’hem fet en un arbre i ha anat de conya, via feta, estic molt content, la meva primera via a Ferrús, espero que la pròxima porti els peus de gat...

Ens fem la foto i pleguem els estris, ara marxem cap a l’esquerra a buscar el camí que puja al cim i que nosaltres farem de baixada, tornem a passar arran de la roca i el Capis

em va resolen les meves curiositats, no em queda cap pregunta sense resposta.

Em passat un molt bon matí, també em vist alguna cosa que millor no haver trobat, no crec que sigui el millor lloc per fer una inscripció...

Però bé, de mal educats en hi ha a tot arreu.

Salut i fins la propera!!