Ja fa anys que es fa el triangular de curses de muntanya del Berguedà, no hi havia participat mai, en part per que les curses no són el que m’agrada més, tot i que la satisfacció un cop acabes no té preu.
Be, de fet l’any passat vam participar en una cursa del triangular, la de Berga, i només acabar-la, mentre encara esbufegàvem, el Vetus ja em proposava de fer el triangular sencer l’any següent, i així ho hem fet, la cursa d’Olvan, la de St. Jordi i la de Vilada, i el cert és que ens ho hem passat molt bé, tot i la competició hem volgut gaudir de les curses, això no vol dir que no haguem patit, que també ho hem fet, i mes d’un cop.
La primera cursa era la d’Olvan, que era la mes llarga però el desnivell no apretava massa, la vam acabar molt contents, amb algunes rampes al final, però contents, no coneixíem gaire la zona i ens va agradar molt.
La segona era la cursa de St. Jordi, que nomes començar ja s‘engarristava cap a l’ermita per escalfar be les cames, però al ser la més curta tothom va anar per feina i es va fer bastant ràpida.
La tercera i última s’havia de fer als Rasos de Peguera, però al final es va fer a Vilada, a la zona del Salga Aguda i el Serrat del Migdia, no era la més llarga però crec que era la més dura, la de més desnivell, potser és que aquesta zona la coneixem bastant i sabíem el que ens anava venint, però tela el que ens va costar...
Ja havíem acabat el triangular, molt contents, i per ser les nostres primeres curses, bastant satisfets dels resultats, i al saber que es feia la cursa d’alta muntanya de Berga no hi vam faltar.
Feia molt temps que la volia córrer, però cap any no m’havia decidit, va valer la pena, tot i la sortida passada per aigua va estar molt bé, algun camí amb massa fang, però en general molt bé i molt maca i al coincidir amb l’últim tros de la marató va ser molt animada.
Ara a continuar corrent, de moment sense curses, però amb les mateixes ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada